| Resum: |
|
Què és Mart i perquè ens atrau tant?
Ja fa temps que estem buscant vida més enllà de la Terra.
A Mart? La temperatura no ho permetria, 400 graus de dia i 180 sota cero a la nit degut a que hi ha una atmosfera molt tènue que no tempera suficientment.
Fa pocs mesos hauria dit: la Terra és el cel, mentre que Venus és l’infern amb 440 graus i amb una atmosfera més densa que la nostra.
Però el 14 de setembre de 2020, un grup de científics creuen haver trobat gas fosfà a l’atmosfera de Venus. A partir d’aquí tot canvia ja que això indica que en aquest planeta pot haver-hi o haver-hi hagut vida. Ara mateix hi ha molta discussió científica i això és el que permetrà avançar en el coneixement del tema.
La Terra està a la distància justa del Sol per tenir aigua líquida. No ens n’adonem del gran privilegi que tenim.
A 7 mesos de viatge de la Terra hi ha un planeta en condicions possibles de vida. Mart!.
Al segle XIX els astrònoms hi van observar uns canals. Per mala interpretació lingüística a l’hora de la traducció, es va pensar que els canals no eren naturals sinó construïts. Aquest fet va donar peu a una història entorn a una civilització que els hauria construït per aportar aigua a les ciutats: Els Marcians. S’ha generat molta literatura de ciència ficció amb autors molt reconeguts, Carl Sagan entre d’altres.
La nit de Halloween de 1938, Orson Welles va fer una locució radiofònica explicant com els marcians estaven envaint Anglaterra. Es va inspirar en la novel·la “La guerra dels mons” de Herber Georges Wells. Malgrat que en la presentació del programa explica que no és un fet real, la gent s’ho va creure i es va crear el caos.
Al 1964 es van obtenir fotografies dels cràters de la Lluna. En aquell moment hi ha qui els va interpretar com a possibles ciutats.
Les missions a Mart van començar el 1960. No és fàcil travessar la seva atmosfera, comporta els anomenats “7 minuts de terror” durant els que tota la “parafernàlia” ha de funcionar autònomament. Europa ha fracassat en tots els intents. Els EEUU ho han aconseguit i Rússia també.
Aproximadament cada dos anys i dos mesos és possible enviar satèl·lits i sondes cap a Mart. Actualment som capaços de posar-hi robots “vius”.
l’any 1972, acaben les missions Apol·lo destinades a investigar la Lluna.
L’any 1975 van ser enviades a Mart dues sondes bessones que portaven instrumental destinat a veure si hi havia vida. Un dels experiments que es van fer va donar positiu a ambdues sondes, els altres experiments van donar negatiu.
La comunitat científica va concloure: “No en tenim ni idea de buscar vida”.
A partir d’aquell moment els estudis es van orientar al coneixement del passat i present geològic del planeta. Actualment, però, hi ha robots que estan fent estudis biològics.
La conferència continua amb un seguit d’interessants imatges que descriuen com són els robots que s’estan utilitzant ara, amb braços articulats per a diferents funcions i sistemes d’aterratge cada vegada més sofisticats per assegurar l’èxit de la missió.
A Mart hi ha vent i sorra; es generen tempestes que dificulten les funcions dels robots. Els robots necessiten recarregar constantment les bateries per combatre el fred.
Es dóna el cas de robots dissenyats per durar 3 mesos. Un d’ells va durar 6 anys (va morir precisament per una tempesta de sorra) i un altre 16.
Hi ha molt interès per abaratir les missions i molts estudis sobre els aterratges.
Any 2004. La NASA va enviar un vehicle tot terreny no tripulat, l’Opportunity; va aterrar una crisàlide que va anar rebotant i, en quedar quieta, es va anar desplegant i va sorgir l’enginy. Centenars de passos autònoms, complicadíssim; sols que un falli, tot fracassa. Impactant!. En les fotografies es veu molt clar els rastres que queden al sòl.
Any 2008. La sonda Fènix, també de la NASA, feia forat al sòl per furgar. En un dels casquets polars va trobar gel d’aigua a pocs centímetres de la superfície.
Any 2012. El robot Curiosity (NASA) va arribar a Mart en grua i es va posar en el cràter d’un antic llac. Té potes i un braç articulat amb una pila de plutoni per alimentar els instruments. Va fer una sèrie de 55 fotografies que suposen l’autoretrat del planeta. Aquestes fotografies són de lliure utilització i es publiquen instantàniament. Aquest robot ja té 8 anys i ja comença a tenir algunes dificultats de funcionament (s’està estudiant millores per les rodes) i de memòria. La seva sonda ha aconseguit gravar el so de Mart. En el seu recorregut d’exploració es va trobar davant d’un meteorit que està en estudi.
La Xina i els Emirats Àrabs també estan impulsant expedicions científiques.
S’està avançant molt en el coneixement del terreny i en les característiques de l’atmosfera, però encara es trigarà molt de temps a poder saber si hi ha vida.
Pel que fa al futur immediat, s’està projectant una ciutat que pot ser realitat al 2034-36. En ella els humans podrem fer 3 vegades més treball amb menys esforç. Hi haurà fàbriques.
Tant de bo ho fem amb respecte i en nom de la Humanitat, no en competició entre Estats.
|
