| Resum: |
|
Cervantes i Shakespeare, ambdós són contemporanis i moderns. Contemporanis entre ells i també nostres, i de tots els lectors que han tingut i dels que vindran al darrera.
Són dues de les grans figures universals de la Literatura. Cervantes perquè va inventar la novel·la i Shakespeare perquè va inventar el teatre modern.
Comparteixen època i esdeveniments de la mateixa índole, cadascun en el seu entorn.
Cervantes (1547 – 1616), Shakespeare (1564 – 1616). Realment van morir la mateixa setmana però no el mateix dia. En aquells moments, Anglaterra es regia pel calendari justinià la qual cosa comporta un desajust de dies. Cervantes sí va morir el dia 23 d’abril, mentre que Shakespeare ho feu el 2 de maig, això sí del mateix any.
Tots dos viuen entre dos regnats, entre dos segles i entre dos moviments: Renaixement i Barroc.
Els europeus descobreixen Amèrica. Els indis no coneixien la veritat universal de Déu. Si es podia viure sense Déu, aquest ja no feia tanta falta. El món es feia gran, no s’acabava tal i com es pensava. En contrapartida l’home es fa petit. Això va comportar un canvi gran en la mentalitat europea, en la manera d’entendre el món, que va provocar una crisi existencial. Es considera que el Barroc és l’època del desencís.
Els dos literats jugaven amb aquests sentiments en les seves obres. En la Modernitat ja no s’ha deixat de jugar-hi mai més.
Cervantes va viure entre els regnats de Felip II i Felip III, moment en que Espanya passa de la prosperitat a la decadència. Shakespeare viu entre el regnat d’Isabel I i de Jacob I, fill de Maria Estuardo que va ser un rei molt complicat.
Espanya i Anglaterra lluitaven entre sí i els dos contra França, els dos volien dominar el món. Tenien lluites internes per la religió: Felip II era molt catòlic, volia que Espanya fos la reserva espiritual d’Europa, Eduard VIII es volia divorciar i com que el catolicisme no li permetia es va fer protestant-anglicà. Ara bé, en aquells moments hi havia molts catòlics al seu país. Espanya controlava el poble amb la Santa Inquisició. Va crear “l’Armada invencible”, que no ho va ser; la moral del país va quedar per terra.
A tots dos països es vivia amb tensions molt fortes per raons ben semblants. Tant Madrid com Londres eren ciutats brutes i perilloses. Grans epidèmies a tota Europa.
Cervantes convivia amb molt bons escriptors, estem en el Segle d’Or. Anglaterra estava en un moment baix, però molta gent anava al teatre Isabelí i, a més a més, va aparèixer Shakespeare que escrivia molt. En la seva obra no hi ha res d’original, ho copiava tot, però sabia donar-li gran majestuositat i, el que és més important, molt de sentiment; és ell qui “inventa” les passions humanes.
Cervantes era el 4r de 7 germans. El pare era barber-cirurgià i la família es desplaçava contínuament. Vivia envoltat de dones: la seva dona, una filla d’ella, germanes i nebodes. Eren conegudes com les “cervantas”, amb una reputació qüestionable. Al cap de dos anys de casar-se se’n va a Sevilla a fer de recaptador d’impostos, feina deplorable que consistia a recollir blat per l’exèrcit. Els números no li quadraven i va anar a la presó; hi va estar tres vegades, la qual cosa no era entranya a l’època quan es pledejava per tot. Posteriorment marxa a Valladolid seguint la Cort. En aquells moments a Espanya sols es podia sobreviure a l’església, al mar o a la casa real, és a dir, sota l’auspici d’un noble. Aquesta darrera via era utilitzada per molts escriptors.
Es va fer soldat i va lluitar a la batalla de Lepanto on el van ferí quedant-li inutilitzada una ma (no la va perdre); malgrat tot va continuar lluitant. Tornant d’Itàlia va ser segrestat pels turcs junt amb el seu germà; portava cartes de recomanació del duc de Sesto i de Joan d’Àustria i això va fer pensar que en podrien treure un bon rescat. Van portar a tots dos a l’Alger on van estar 5 anys fins a ser alliberats pels trinitaris. Quan va tornar a Espanya tenia molts deutes que havia contret la seva mare per salvar-los.
En fer-se gran va entrar a una ordre religiosa; ho feia molta gent per fer-se perdonar els pecats comesos. Encara no se sap del cert on està enterrat.
En aquest moment la conferenciant llegeix un relat bastant llarg. Es tracta d’un autoretrat on Cervantes descriu molt bé com és físicament i les seves obres. És ben interessant perquè és aquí on deixa palesa la seva consciència d’autor. El que feia ho feia per a la posteritat. Aquesta serà una de las grans diferències amb Shakespeare.
Shakespeare escrivia obres que es representaven immediatament. No les revistava gaire, eren els propis actors els que en feien còpies. Va costar molt reuní tota la seva obra. Ell vivia plenament en el present. Cervantes, en canvi, escrivia conscient del seu reconeixement futur; s’incloïa dins el text en la figura d’un escriptor per assegurar ser recordat.
Shakespeare va viure sempre a Londres. No va estar mai a les localitzacions de les seves obres (situa Verona a la vora del mar). No li importaven els detalls (a Július César hi surt un rellotge).
El seu pare era banquer. No va fer estudis, però llegia molt, era molt intuïtiu. Va tenir 3 fills (un es deia Hamlet). Es va enriquir amb la seva feina i va poder dur una vida acomodada. Es va comprar una casa que acabà enderrocant perquè molta gent l’anava a visitar; serà aquest l’inici dels viatges literaris?. Els EEUU van intentar comprar la casa natal i emportar-se-la però no ho van aconseguir.
Trenca amb les regles aristotèliques de la literatura introduint en les seves obres teatrals presències sobrenaturals, elements de la història nacional i romana, etc. En una mateixa obra s’inclou moments còmics i tràgics.
També escriu poesia, que té molt d’èxit. Discrepàncies sobre a qui anava dedicada: dones dels amics, homosexuals, fins hi tot hi ha qui diu que és obra col·lectiva.
Shakespeare és molt més prolífic que Cervantes, produeix constantment i variat. Les obres més valorades són drames. Un d’ells inspirat en el Quixot, així doncs, el coneixia.
Segons certs estudiosos, Cervantes escriu el Quixot per acabar amb les “novel·les de Cavalleria”. La conferenciant opina que no, doncs no hagués fet una obra tant extensa i ben feta per desprestigiar-les. Escriu una 1ª part que transcórrer pels voltants del seu poble, amb visos de “novel·la exemplar”. Veu que el personatge és molt potent i decideix continuar l’obra. Li surt un imitador, autor del “Quijote de Avellaneda” que al final acaba dient que portarà el protagonista a Saragossa. Quan Cervantes veu que li han robat el personatge decideix emportar-se’l a Barcelona on passen els capítols més importants de l’obra. El Quixot recupera la cordura i Barcelona és retratada com una ciutat meravellosa.
Tant Cervantes com Shakespeare renoven la literatura del seu moment.
Cervantes renova el castellà. Barreja realitat i ficció, en un joc de miralls que ja no s’ha deixat de reproduir.
Shakespeare enriqueix l’anglès amb noves paraules. Utilitza diàlegs molt àgils, amb reflexió final, això no s’havia fet mai. Crea personatges nous i ho fa barrejant tristesa i comicitat.
|
