| Resum: |
|
Aquesta conferència suposa una reflexió sobre el Nadal des de l’òptica judeo-cristiana que es durà a terme mitjançant les arts plàstiques, la música i la literatura.
Com podreu veure, recull un ampli ventall d’il·lustracions de diferents èpoques, que venen encapçalades per un fris persa amb Mitra, el seu Déu del Sol, base pagana d’aquestes festes.
Les tradicions cristianes estan plenes de mites pagans, assimilats amb la voluntat de guanyar-se la confiança dels no conversos.
Des de l’antiguitat, a totes les ciutats s’ha celebrat el solstici d’hivern, vinculat amb els treballs del camp. En els primers moments es celebrava la reencarnació de Déu, que es feia home en la figura de Jesús. Ara, però, el Nadal no és ni una celebració pagana ni religiosa, ha esdevingut comercial.
Quan la primera església, en veure que li costava imposar-se, va integrar les celebracions paganes i les va adaptar. Els primers cristians celebraven la passió i resurrecció de Crist; el Nadal no vindria fins molt posteriorment.
El reconeixement del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà data de l’any 313, quan la promulgació de l’Edicte de Milà. Fins passat molts anys es va defugir de la representació iconogràfica en tant i en quant l’associaven al paganisme.
Pintura
Trobem les primeres representacions del Nadal a la cripta de Julius on es veu el déu Helios amb la cara de Jesús i moltes parres, símbol de l’eucaristia; a la catacumba de Priscilo amb la Maternitat; en els sarcòfag Domàtic i en el de Layos (del s. IV, que està al museu Marés) tots dos amb el Naixement i l’Epifania.
La tradició dels Pessebres fou inaugurada per Sant Francesc D’Assís, al santuari de Greccio, la nit de Nadal de 1223. Els feligresos no sabien llegir i es feien moltes preguntes per entendre la vida de Jesús. Les idees per representar- la part més humana surten dels evangelis apòcrifs que escriuen els sants Mateu, Jaume, Brígida, de l’evangeli armeni, etc., que no són revelacions directes de Déu però que mai van ser considerades heretgia.
A continuació les imatges mostren diferents pessebres significatius en tant i en quant permeten reconèixer particularitats. A l’església de Martorana (Palerm, s. XII) la verge surt estirada. A la càtedra de Maximià (Ravenna, s. VI) la posició del nen evoca la seva mort. A l’església inferior d’Assís Giotto (s. IV) escenifica el naixement, l’adoració dels pastors i el bou i la mula; la presència dels dos animals vinculen l’antic testament amb el nou i, a partir d’aquest moment, ja seran sempre presents en els pessebres. No serà fins al s. XVI que es representarà a la Verge asseguda.
A les primeres representacions del Reis el nombre és indefinit, anant des de 4 vestits a la manera oriental (persa), fins a 12. A partir dels segles VIII-IX queden fixats en 3. Arribat el s. XV representen a Europa, Àsia i Àfrica, i així fins a l’actualitat.
Relíquies
Es guarden en reliquiaris diferents elements significatius: fustes del pessebre i palla a Sta. Maria Maggiore de Roma; bolquers a Roma i a Lleida; llet de la mare de Déu a Roma, Múrcia i Palma de Mallorca; plomes dels àngels a l’Escorial; melic i, fins i tot l’alenada de Sant Josep cercant posada.
Pessebres
Entre els més reconeguts es troben el de Santa Maria Maggiore (Roma), Descalzas Reales (Madrid, 1570).
En els primers temps es feien a les esglésies. Posteriorment, també a les cases dels poderosos fins al poble baix.
Els pessebres napolitans són reputats per la seva riquesa i el gran realisme de mans i cara; donen molta informació etnogràfica de com es vivia al s. VII en aquella zona.
També són famosos els pessebres de l’escultor Salcillo a Múrcia, el de la família March a Palma de Mallorca, el pessebre del Museu dels Sants a Olot, donació d’un particular.
Ramon Amadeu (1745-1821) va ser un gran figurista de terracota que omplia el mercat de Santa Llúcia a la plaça de la Catedral a Barcelona.
L’any 1862 es va fundar a Barcelona la primera associació de pessebristes d’Europa. Avui hi ha grans diorames a molts pobles i ciutats.
També hi ha tradició de pessebres vivents, essent molt reconegut el de Corbera de Llobregat que es visita tot recorrent el poble.
Darrerament el pessebre de l’ajuntament de Barcelona ha creat polèmiques, fet que contribueix a que no es perdi la tradició.
Els Pastorets
Provenen de les representacions que la gent feia a les esglésies. Posteriorment també se’n feien a les cases dels rics i als teatres, aquí, amb textos fixats. Destaquen les obres de Folch i Torres, amb en Rovelló i en Lluquet, i de Pàmies “Estel de Nazaret”.
Les escenografies de l’època eren majestuoses, fetes pels grans escenògrafs del Teatre del Liceu.
Literatura
A remarcar els poema de Nadal de Dickens, J.V. Foix i J.M. de Sagarra.
L’arbre de Nadal
És una tradició recent a casa nostra. Els nòrdics veneraven els arbres abans de l’arribada del cristianisme que s’apropia de la creença. El nostre Tió pot ser-ne un succedani.
En terres germàniques per Nadal els arbres es decoraven amb pomes vermelles i espelmes que representaven, respectivament, el pecat i la il·luminació cap a la veritat. La tradició arribà als EEUU amb els emigrants. Per tal d’eliminar el risc d’incendis, un deixeble de Thomas Edisson va substituir les espelmes per llumetes blanques, vermelles i verdes i així s’ha fixat.
La il·luminació es va portar també als carrers, hi ha qui parla d’art efímer. A Barcelona va portar la tradició la 6ª flota americana. El primer any sols a les Rambles, després si sumà el carrer Petritxol i, de mica en mica, es va estendre als carrers més importants de tots els barris. Sols s’ha interromput dues vegades, l’any 1973 degut a la crisi del petroli i l’any 1992 com a motiu de queixa dels comerços per la imposició de l’IAE. Avui en dia és un reclam comercial.
No va ser fins l’any 1992 que el Vaticà va decidir posar l’arbre de Nadal a la plaça de Sant Pere.
Nadales
A mitjans del s. XIX a Anglaterra les felicitacions impreses van substituir les targetes personals. Avui en dia són objectes de col·leccionisme.
L’any 1837 els treballadors del Diari de Barcelona (El Brusi) decideixen fer felicitacions per a tots els repartidors que les donaven als clients esperant les estrenes. Tots els gremis ho van imitar. Són una mostra etnogràfica, però també una bona mostra de la precarietat dels sous. Aquest costum va acabar amb la democràcia.
Música
La Sibil·la. És un cant pagà que va ser prohibit al Concili de Trento. A Mallorca s’ha cantat sempre.
Música clàssica. Les peces més reconegudes són: L’Oratori de Bach, compost per 6 cantates que expliquen la infància de Jesús. El Messies de Händel, que va ser estrenat per Setmana Santa i que sols en un petit fragment tracta del naixement.
Música popular. En primer lloc les Nadales, estudiades per Joan Amades. N´hi ha de populars, de cultes, i fins i tot una que s’ha convertit en un himne “El cant dels ocells”. Actualment tenen una forta influència anglosaxona. El conferenciant en destaca Last Christmas que, curiosament, no és nadalenca sinó que tracta d’una parella fracassada que es retroba. Mery Christmas ( 1993) encara plenament vigent, està vinculada al comerç. A Espanya, Las muñecas de Famosa (1972) que ha sobreviscut adaptant-se a les noves modes i al tractament del gènere i Turrones el Almendro que enguany l’empresa ha decidir no utilitzar en la campanya de Nadal per no estimular allò de ...vuelve a casa por Navidad.
|
