| Resum: |
|
Popularitat, carisma i transcendència, aquests són els atributs de la música de Beethoven, de qui se celebra enguany el 250 aniversari del seu naixement.
Beethoven neix a Bonn (Alemanya) el 16 de desembre de l’any 1770. Es pot dir que és fill del romanticisme. El seu naixement coincideix pràcticament amb la publicació de “Werther” (Goethe, 1774) que narra la història d’un desamor irreversible que conclou amb el suïcidi del protagonista. Aquesta novel·la va fer trontollar el pensament racionalista d’Europa.
La seva família procedeix de Flandes. L’avi era un músic ben reconegut que va marxar a Bon als 30 anys per incorporar-se a l’orquestra de la ciutat.
Bonn era la residència d’estiu del príncep elector de Renània. Colònia, molt a prop, era la seu de l’arquebisbat. Ciutat culta, amb universitat, teatre d’òpera i amb cercles culturals progressistes (francmaçons, il·luminatis). És en aquest entorn que neix Beethoven.
El pare era cantant com l’avi, encara que no tant bo. Tenia problemes amb l’alcohol que es van accentuar amb els anys i van dificultar la relació amb el fill. Gràcies a les relacions familiars Beethoven va poder estudiar amb els millors mestres.
Audició: “Sonata en FA menor”, composada quan tenia 11 anys. En ella demostra una il·limitada capacitat expressiva.
Quan Beethoven tenia 16 anys, el Príncep Elector, germà de l’Emperador, li proposa estudiar amb Mozart. Van tenir una primera entrevista que va ser positiva però Beethoven va haver de tornar a Bonn ja que la seva mare s’estava morint. Va ser l’única vegada que els dos grans músics es van veure.
A Bonn tocava la viola a l’orquestra de la ciutat i donava classes a la universitat.
Audició: “Oda per la mort de l’emperador”, creada per encàrrec quan tenia 19 anys. En l’ària de la soprano, el seu millor passatge, es percep amb tota claredat la lluminositat, el sol, símbol dels francmaçons.
També li encarregaran que composi l’Oda a la coronació del nou emperador.
L’estiu de 1792 Haydn és convidat a Bonn i Beethoven va a visitar-lo. Aquest li proposa anar amb ell a Viena on li donaria classes. Ell no disposava dels recursos econòmics necessaris però l’elit va fer una recapta per tal que pogués marxat. Tenien clar que anava a succeir Mozart.
Al cap de tres anys Beethoven comença a editar les seves pròpies partitures. Les venia bé perquè eren obres amb algunes novetats però que també incloïen els temes clàssics que els amants de la música demanaven.
Audició: “Minuet per a piano”, que no s’ha deixat de tocar mai i avui en dia encara encanta a la majoria. Beethoven va quedar tip d’aquesta peça perquè no reflectia la seva personalitat ni el seu estil musical. En va fer diferents versions per a diferents instruments, a demanda dels virtuosos que el volien interpretar: per a sextet de corda, per a clarinet i violoncel i per a piano.
En la seva trajectòria com a músic van influenciar-hi diferents elements. Va viure les guerres napoleòniques, totes perdudes per part d’Àustria. Així doncs va haver de treballar en un estat de guerra amb totes les vicissituds que això comporta a nivell de recolzaments oficials.
Més transcendent, però, va ser l’aparició de la sordesa (1796-97), segons alguns deguda al tifus però hi ha moltes especulacions. Al 1802 el metge li va recomanar un canvi d’aires i va instal·lar-se en un poble a les afores de Viena. Se sap del drama que vivia per una carta escrita als seus germans en la que explica que descarta el suïcidi i es decideix a dedicar-se de ple a composar seguint sempre la seva intuïció i sensibilitat.
Audició: “Sonata La patètica”. Reflecteix perfectament el seu estat d’ànim, amb molts canvis d’humor. És plenament romàntica. Va ser molt criticada pels entesos perquè trencava constantment l’equilibri de la peça. Per contra, va agradar molt als més joves perquè connectava amb la nova època i els canvis que s’introduïen.
Audició: “Sonata Quasi una fantasia”, coneguda posteriorment com “Clar de lluna”. En aquell moment les sonates acostumaven a començar amb un allegro; aquesta comença amb un adagio sostenuto. Amb aquest canvi Beethoven buscava la sonoritat de l’orgue tocant amb el piano. Trenca del tot amb les formes de l’època: Haydn i Mozart tocaven amb clavecí, mentre que ell tocava amb piano. Va substituir el legato per l’estacato, creant una nova concepció interpretativa.
Una altra novetat que incorpora consisteix en la repetició obsessiva d’idees rítmiques. Amb aquest canvi projectava una nova actitud davant la música.
Audició: “Simfonia nº 3. L’Heroica”. Havia de ser un homenatge a Napoleó i titular-se “Simfonia Bonaparte”. Beethoven pensava que Napoleó defensava els ideals de la Revolució francesa; quan es va fer coronar emperador, li va canviar el nom a la simfonia. Al final hi inclou una marxa fúnebre, pot ser per homenatjar els que van morir defensant els ideals de la República.
Beethoven, cada vegada més afectat per les guerres i per la sordesa, es tanca en sí mateix i es dedica a crear sense traves de cap tipus.
Audició: “Concert per a violí i orquestra”. Com a novetat, el tema inicial el mostra les timbales, que ja no toquen únicament per fer soroll; els instruments de percussió prenen rellevància.
Audició: “5ª Simfonia”. Aquí s’observa un canvi total. La peça no pren sentit ni pel tema ni pel significat si no pel ritme. Les 4 notes bàsiques (motiu rítmic) es repeteixen i estan presents en tots els moviments.
Beethoven va tenir diverses relacions amoroses al llarg de la seva vida. Com a curiositat, junt al testament de Heiligenstadt i els papers que va deixar al morir es va trobar una carta, dirigida no se sap a qui, que encapçalava : A l’estimada immortal.
Audició: “Bagatel·la Per a Elisa”, que dedica a Teresa Malfatti, música austríaca amb qui estava amistançat. Es va trobar un cop ell mort i l’editor la va publicar.
A l’any 1815 ja s’acabaven les guerres napoleòniques i Beethoven ja no podia actuar en públic. L’arxiduc Rodolf, mestre de capella de Bonaparte, li aconsegueix una paga perquè no hagi de marxar.
En aquest moment comença a compondre obres lluny de la realitat, mostrant-nos coses molt sorprenents. Per exemple, en una de les seves darreres obres hi trobem una variació que pot portar a pensar que va ser ell qui va inventar el Jazz.
En la darrera època de la seva vida Beethoven està completament sort i completament visionari.
Audició: Moviment per a quartet de corda “Fuga”. Quan li mostra a l’editor, aquest li va demanar que la canvies perquè no agradaria a ningú. Sort que es va mantenir ferm, és d’una actualitat total, és la música romàntica entrant en el segle XX.
Audició: “9ª Simfonia”, inspirada en el poema “Oda a l’alegria” de Friedrich Schiller. Els estudiants la comparaven amb La Marsellesa. El director d’orquestra Leonard Berstein´, en una de les seves darreres actuacions abans de morir, la va dirigir en el concert en motiu de la caiguda del mur de Berlin. Va proposar als músics que, allà on deia Alegria hi llegissin Llibertat. Probablement, tant a Schiller com a Beethoven els hagués agradat sentir-la així.
|
