| Resum: |
|
Les aigües dels rius Ripollès, Tenes, Congost, Mogent i de la riera de Caldes conformen el riu Besòs però el riu, pròpiament dit, comença a la confluència del Congost i el Mogent. Transcorre 18 km fins arribar al mar.
El seu escàs cabdal (entre el 60 i el 80% és aigua reutilitzada provinent del riu Ter), es veu incrementat per les pluges torrencials.
La part alta de la conca és d’aigües ràpides, amb un cabdal en funció de la pluviometria. La qualitat d’aigua és bona i és significativa la presència de boscos de ribera. A l’estiu, alguns rius sols porten aigua provinent de les depuradores.
El tram mig té escassa pendent i el recorregut és sinuós. La llera està alterada però sense esculleres. Absència de bosc de ribera, substituït per canyes que, en quedar a ple sol, tenen moltes possibilitats de créixer.
El tram baix (el Besòs) està envoltat de nuclis urbans. Els 9 km finals transcorren entre dos murs de 4 m d’alçada i sols 130 m d’amplada; aquests murs es van fer després de les grans inundacions de l’any 1962. La hidromorfologia està completament alterada.
Parc fluvial del Besòs
Aquest és un repte per conservar el riu i el seu ecosistema i, a la vegada, oferir una zona d’oci a la població. És un exemple a analitzar.
Desembocadura. Tram de Sant Adrià que va des del mar fins al pont del tramvia. És una zona reservada on no s’hi pot entrar; no té vigilància i sols hi ha uns discrets cartells indicatius. No sempre ha funcionat bé.
El delta està format pels sediments que arrastra el riu i que, en arribar a una zona molt plana a tocar de mar es consoliden. Ara és escassíssim. Antigament tenia 10 km d’amplada, ara són barris asfaltats: Verneda, Gorg, Maresme-Fòrum, Llacuna i Bogatell. Aquest canvi no s’ha produït sols en el riu, també a la comarca del Maresme.
Problemàtiques actuals:
- Impacte de l’abocament d’aigua marina de la central tèrmica de cicle combinat per estalviar-se una conducció subterrània. Suposa més litres que el cabdal del riu que contenen molt de clor per evitar la proliferació d’algues als dipòsits de la central. L’abocament de tanta aigua impedeix que els sediments del riu es dipositin formant illetes i impedint que els ocells puguin reposar i nidificar. No hi ha vegetació, tot està cremat.
- Tot i que darrerament s’ha protegit el delta amb una tanca, hi ha molta afluència de gent. També s’ha restringit el pas a la platja propera amb postes i corda però sense vigilància; ha acabat sent la platja dels gossos.
En comparació al delta de la Tordera on, en el dia d’ahir, si van aturar 48 espècies, hi ha poca fauna. Els ajuntaments de Malgrat i Blanes estan fent grans esforços per protegir la llacuna que s’ha format amb les pluges de l’any passat i l’han considerat Espai natural altament controlat.
Tram d’ús públic de Sant Adrià. Va des del pont del tren fins a Santa Coloma de Gramanet, amb un total de 5 km. Té escullera a cada costat del riu, amb canyes que han crescut en els forats i altre vegetació que protegeix el riu de la zona de gespa. Degut a la pandèmia, l’aturada dels serveis municipals va convertir la zona verda, segada habitualment, en un espai natural amb una gran varietat de flora i fauna que ens haurien de fer reflexionar. El Besòs encara pot ser un espai per observar la natura, a compartir amb els humans si es prenen mesures adequades.
L’hàbitat generat amb l’escullera permet que els ocells hi puguin nidificar; s’hi ha vist martinets blancs, gavines daurades, bernats pescaires, ànecs... Les canyes, malgrat ser una espècie exòtica invasora són una alternativa ben valorada en aquest tram de riu perquè aconsegueixen una pantalla visual i auditiva inclusiu més protectora que el bosc de ribera.
Problemàtiques actuals:
- Impacte de les preses inflables que es regulen a voluntat per deixar una làmina d’aigua que faci bonic. Això provoca la inundació de les ribes., ara hi ha més sediments i això és negatiu perquè la gent entra al riu.
- Impacte dels gossos que malmeten els ous i ataquen als animals. Manquen parcs i espais apropiats perquè els gossos puguin passejar i jugar.
Tram d’ús públic de Santa Coloma. A la marge esquerra és impossible que hi creixi res.
Les canyes són el principal refugi dels ocells on s’hi poden veure: martinets, polles pintades i ànecs. També tortugues de rierol, especia protegida, la presència de les quals ha fet possible que aquest espai rebés la nominació Natura 2000 per ser una espècia emblemàtica sols present a Espanya i al sud de França. Hi ha zones amb herbassars on hi van a nidificar gafarrons, caderneres i insectívors i, també, mosquiters de passa, que paren quan fan l’emigració, i orenetes.
S’està donant un creixement espontani d’arbres, principalment oms siberians, no autòctons, però que no és greu i fan la seva funció ecològica.
Al marge dreta, a l’altura de Can Zam, hi ha un tram d’accés restringit, també amb vegetació espontània. És un punt amb molta afluència d’aus migratòries. També s’hi pot veure eriçons, guineus, algun senglar, un cabirol (durant el primer confinament) i fins i tot, aquest estiu, una llúdriga que deixa palesa la funció del riu com a corredor biològic (al final es va trobar morta). Això vol dir que el riu té un gran potencial però que encara no està consolidada la seva idoneïtat. Cal veure què passa en un futur: o les espècies s’adapten o nosaltres som capaços de fer accions adequades per tal de salvar la biodiversitat.
Tram de parcel·les de depuració a Moncada. Es fa passar l’aigua per canyissars per millorar-ne la seva qualitat. Presència de molts insectes on hi ha aigua emergida. En aquesta zona el riu té un relleu molt accidentat. L’any 2010 es va construir una escullera per defendre la canonada del gas; ara s’aprofita el riu per posar noves canonades ja que el territori urbà està tot utilitzat.
La bassa artificial del Rec Comptal és un punt d’interès per la seva biodiversitat essent freqüentada per l’agró roig i la polla d’aigua, quan està solitària. És ideal perquè els amfibis es puguin reproduir, a la bassa no hi entren els peixos i no es mengen els ous.
Estratègies a seguir
- Crear zones singulars per funcions concretes, reservant les més valuoses a nivell ecològic i utilitzar les menys valorades per permetre l’entrada de persones i gossos.
- Evitar les colònies de gats.
- No segar la vegetació i crear camins per on passar.
- Planificar bé els espais de lleure de les ciutats riberenques reservant terrenys per a oci, no tot ha de ser terrenys urbanitzable.
- Evitar zones de grades que criden a la massificació, mentre no hi hagi més conscienciació.
- És preferible fer murs rugosos inclinats que no pas murs verticals.
- Utilitzar l’antiga fàbrica Valentine, propera al tram de Moncada i Reixac, per a fer un parc.
- Posar vigilància a les illetes que hi ha a la part alta de Moncada. Aquest any hi ha aparegut una parella de “cigonyes cama llargues”, espècie protegida a nivell europeu; cal assegurar que poden tirar endavant els ous.
- Al Parc de les Aigües, situat a la part baixa de Montcada, facilitar rampes verdes perquè els amfibis puguin accedir-hi.
- Crear una zona de compensació ambiental entre Ripoll i la riera de Munts. És la zona més salvatge, en ella es manté la darrera pollancreda. Actualment i ha molts abocaments de residus degut a manca de vigilància.
- Dignificar les ribes amb flora autòctona, evitant plantar palmeres als passejos a tocar del riu, per posar un exemple.
Un dels principals problemes ecològics del Besos són els sobreeixidors. Això és degut a que quan plou l’aigua dels carrers entre pels embornals a les clavegueres i aquestes tenen xarxes diferenciades. Com que la claveguera té una capacitat límit, l’aigua sobrant va a parar directament al riu. Just després de ploure l’aigua està molt contaminada per les restes que hi ha al terra de les ciutats (olis, gasolina i més). També hi influeixen els accidents fortuïts i l’abocament de tovalloletes i plàstics als WC.
El Besòs sempre més serà un malalt crònic.
És imprescindible regular bé i fer una tasca educativa continua perquè no es deteriori més i tant ocells com humans puguem gaudir-ne.
|
