| Resum: |
|
La música jazz neix a Nova Orleans (N O) de la ma dels esclaus.
Las cançons dels esclaus no eren religioses, sinó laments respecte les condicions del treball, enamoraments, etc.
Musicalment es caracteritzen per pregunta-resposta, aquesta és la base del Jazz.
Els esclaus de N O tenien unes hores lliures el diumenge a la tarda per anar a les funcions religioses. Tots ells van ser obligats a convertir-se al cristianisme. L’alcalde era, evidentment, racista i esclavista però els donava permís per anar després a ballar a la plaça del Congo.
Antecedents:
La població de N O de finals del S XIX inicis del XX, esclaus a part, era de procedència europea molt variada. Aquesta barreja, amb les seves tradicions musicals, va contribuir a la definició del jazz.
També els espectacles de vodevil, entreteniment sense maldat, però que reforçava els estereotips contra els negres. Els actors sempre eren homes blans pintats de negre, que representaven personatges molt caracteritzats i que transmetien una imatge molt bucòlica dels camps de treball. En aquella època eren molt populars. El vodevil va ser el precursor del cinema.
Un altra antecedent va ser el Blues, propi de Luciana i Georgia i que es va estendre per tot el sud dels EEUU. Tenia una estructura musical senzilla i cantava la tristor i la mala vida. Pel esclaus que no podien treballar als camps era un forma alternativa de poder mantenir-se. Molts dels cantants de blues eren cecs. Constantment, i fins avui mateix, el blues influenciarà el jazz, ja sigui per la forma de tocar, d’expressar, o per la temàtica que transmet. A la vegada el jazz influencia al Rock and Roll, Elvis Presley tocava blues ràpid.
Les bandes de carrer també hi van aportar elements musicals. Totes tenien un bombo molt gran i una caixa, la resta d’instruments eren de vent. Provenien dels músics de l’exèrcit i eren molt populars a N O. Els homes i dones negres van incorporar-les a la seva música creant-ne un estil propi. En un primer moment no hi havia improvisació.
Per últim, el Rage time. Scott Joplin, el seu principal intèrpret, no va ser enregistrat mai ja que en aquell moment encara no hi havia discos. El que podem escoltar són interpretacions del seu “rulo de pianola”. Va ser la primera música negre que va gravar la gent blanca. La primera gravació de música no va ser fins l’any 1917 amb l’Original music Jazz band. Tots els músics eren blancs. Llàstima que no fossin grans músics, tot i així és un document històric a tenir en compte.
Tots aquests estils han influenciat el Jazz (en els primers temps es troba escrit Jass). Però perquè es tracti de realment de jazz, la música ha de comptar amb:
Harmonia pròpia. Beethoven va donar noves estructures harmòniques a la música clàssica de les que veurà el jazz, però en crearà una pròpia.
Improvisació. Que pot ser individual o bé acompanyat del grup.
Ritme específic. En les músiques amb compàs de 4 X 4 l’accent està en els temps forts (1 i 3). En el jazz, essent el mateix tipus de compàs, l’accent està en els temps dèbils (2 i 4).
A partir d’aquí la conferència continua amb audicions de diferents intèrprets, fent notar les característiques generals del Jazz, les influències i les característiques pròpies de cadascun d’ells.
Louis Armstrong i King Oliver. Armstrong va crear l’harmonia pròpia del jazz, agafant el primer so del jazz i modulant el fraseig.
L’any 1917 es va tancar el barri de prostitució, drogues i jazz de N O. Tres anys després es dictaria la ”Llei Seca”. Els músics van quedar sense feina. Oliver va marxar a Chicago on la màfia ho mantenia tot obert. Després, amb la desfeta del Crack del 29, molts músics van marxar cap al nord dels EEUU.
Armstrong va anar a Chicago l’any 1923, on es trobà amb Oliver. Va fundar 2 bandes, en les que hi participava la seva dona com a pianista. Realment va ser per l’impuls que ella li va donar que va anar a Europa i va acabar convertint-se en un dels millors músics de jazz. Ha sigut el millor trompetista del món i seus solos de veu no tenen rival.
Jelly Roll Morton. Tocava el piano. Sabia molta música, tenia formació i és el primer que va escriure música jazz.
Als anys 30 el jazz es va fer famós a tot el món gràcies a la ràdio.
Si tota la música jazz era ballable, quan va arribar el swing el ball va ser desenfrenat. A les jazz band els músics tenien que saber llegir la música, ja que cada instrument tenia els seus moments.
Duke Ellintong. És el compositor més important de la història del Jazz, composant tot tipus de temes i tots bons. Nascut en una família de classe mitjana, va tenir accés a l’educació. Va ser un gran defensor de la igualtat entre negres i blancs; feia concerts gratuïts o molt barats per finançar el moviment. La seva música, amb molta sensualitat, ha influenciat la música contemporània. Tocava al Cotton Club de Nova York i començava sempre amb el mateix tema del qual en va fer molts arranjaments (podem sentir-ne a les pel·lícules de Woody Allen). Va viure molts anys i això permet apreciar i estudiar la seva evolució artística.
Count Basie. Tocava al Savoy, on es ballava el Lindie Hob. L’orquestra que dirigia tenia com a base rítmica piano, bateria, contrabaix, i guitarra, el que li conferia un so molt característic.
Benny Goodman. Clarinetista. Blanc. Era el rei del Swing, del que en va ser iniciador. Tenia tants fans com en va tenir Elvis Presley amb el Rock and roll. Flex Henderson arranjava la seva música, negre i químic de formació, no el contractava ningú i es va guanyar la vida arranjant la música de les grans big bands.
És el darrer moment en que la música comercial va tenir tant al nivell.
Als anys 40 i 50 la segregació racial era legal als EEUU, amb molts impediments per als negres, hi havia linxaments i apareixien penjats. Els músics negres van participar activament a que es produís el canvi.
Noves modalitats:
Bebop. És el jazz modern. Agafa l’estatus de música culta. Gran rellevància dels solos que havien desaparegut amb el swing per fer ballable la música. Música calmada.
Els músics més reconeguts són: Charlie Parker, Miles Davis, Chet Baker i Dave Brubeck.
Latin jazz, Hard bop jazz, Soul jazz, Free jazz. Són altres moviments actuals.
|
