| Resum: |
|
La vall del riu Olmo està situada al sud d’Etiòpia, a la regió del Rift, un dels indrets més salvatges del món, amb temperatures que oscil·len entre els 45 i 50 graus.
Hi habiten un total de 15 tribus en espais exclusius per cadascuna. Mai han estat colonitzades ja que l’entorn no té interès econòmic a espoliar.
La seva manera de viure suposa un viatge enrere en el temps. Ens reporta al pas del mono a l’home, podem dir que ens trobem en el bressol de la humanitat. En aquesta vall es van trobar les restes de la Luci, que daten de fa 3 milions i mig d’anys. Actualment es troben al Museu d’Història d’Addis Abeba.
No és fàcil moure’s per aquest indret. L’accés és difícil i gens confortable i hi ha problemes de salut a causa de la mosca tze-tze, que provoca la malaltia de la son i de la malària.
Ètnia Erbode
Es necessita permís per entrar a les seves terres i també per poder fer fotografies.
Les dones, excepte les casades, porten un seguit d’argolles als peus; és una forma de diferenciació.
Ètnia Hamer
Són seminòmades. Porten els cabells modelats amb una barreja de terra i greix animal.
Les dones són fortes i robustes; fan totes les tasques domèstiques, cuiden de la terra, van al mercat i crien els fills. Estan sobreexplotades.
Mengen cereal (sorgo) del que en fan una massa tipus pizza. També s’alimenten de carn i llet de vaca i cada tres setmanes extreuen sang de les vaques per beure-la.
Els homes casats tenen 4-5 dones. Els ornaments que porten les dones indiquen quina és la favorita del marit.
Celebren la cerimònia del Jumping, ritus de pas a l’adolescència. Dura tot un dia i consisteix en passar dues proves: En la primera s’ha de demostrar ser capaç de fuetejar les noies. Elles provoquen als nois perquè s’enrabiïn i les colpegin amb vares que elles han recollit i preparat. No ho entenen com un càstig, és un reclam sexual, cal que ells siguin forts per accedir a fer-ho. El noi que hagi flagel·lat més noies serà el triat per la noia per casar-s’hi. Les dones mostren tota la vida amb orgull les escarificacions produïdes.
Un cop acabada aquesta prova, els nois han de passar caminant per amunt l’esquena de les vaques. Els amics els ajuden a mantenir les vaques ben agrupades. Si cauen, no es produeix el pas a l’adolescència.
Ètnia Mursi
És la que es manté més autèntica. També és la més agressiva. La seva cultura és molt primitiva. Tenen una dita: “Si vols una foto fes-la. Si ja has acabat, ves-te’n”.
Les dones tenen el llavi inferior deformat per poder portar incorporat un plat.
Aquest procediment es va començar a fer per fer les dones lletges i evitar, així, que fossin robades per altres tribus. Ara per a elles és un símbol de fortalesa, bellesa i valor; si no el porten no són ben valorades dins la tribu.
En arribar als 8 anys, les nenes pateixen l’extracció dels incisius; els hi fan un tall al llavi inferior on hi col·loquen un tros de fusta que es va substituint per un de més gran fins que el llavi té el tampany necessari per poder ser-hi introduït un plat d’ aproximadament 20 cm. Amb el pas del temps les dones perden les dents de la mandíbula inferior.
Per menjar s’han de treure el plat. Els homes no les poden veure sense el plat, per tant han de menjar entre dones o soles.
Com més gran sigui el plat que porti la dona, l’home haurà d’aportar més vaques com a dot.
Tant homes com dones tenen els lòbuls de les orelles deformats i hi porten petits plats.
Els homes surten a pasturar les vaques. Els agrada pintar-se el cos; es fan petits talls per crear relleus que omplen amb pintures de diferents colors.
Els Mursi viuen prop de la frontera amb Kènia i el Sudà, regió que està actualment en guerra. Degut a aquesta proximitat disposen de molts fusells, que utilitzen per defensar-se d’altres tribus quan els volen robar les dones o les vaques. Els homes van sempre amb el fusell penjat al coll. Les escarificacions més grans que porten els homes indiquen el nombre d’enemics que han matat.
Als 17 anys els nois passen a ser adolescents i als 22 passen a ser guerrers.
Per aquestes tribus, la presència d’estrangers representa una arma de doble tall. Per un costat en volen rebre per aconseguir diners mitjançant les fotos. Totes s’han de pagar, a 2 dirs cadascuna, l’equivalent a 10 cèntims d’€.
Però aquestes visites no els fan massa bé. Molt pocs d’ells mostren hospitalitat en vers els forasters.
Ben segur que les formes de vida ancestral es mantenen pel reclam turístic que suposen, però també hi ha l’orgull de les seves tradicions i el voler preservar-les per no ser engolits pel món actual.
La conferència inclou el passi d’un documental fotogràfic que va gravar el mateix conferenciant en un segons viatge que va fer a la Vall d’Olmo en el qual va conviure amb diferents tribus durant 9 dies.
Les imatges que ens mostra són realment impressionants, moltes d’elles precioses.
Il·lustren escenes de la vida quotidiana, del paisatge, els tatuatges, els vestits, els ornaments, escenes de caça, d’esquarterament d’animals i jocs de bastons entre els nois.
|
