| Resum: |
|
Ja finalitzant el 1r quart del segle XXI, el desenvolupament no es pot entendre si no és amb la conjugació de tres elements: la gent i el seu benestar, el respecte i la cura del planeta i el motor econòmic.
En aquests moments estem vivint la tremenda crisis provocada per la pandèmia de la còvid-19, però darrera aquesta se n’hi amaga una de pitjor i que exigeix l’esforç de tots per tal que no segueixi existint després.
Em refereixo a l’empremta ecològica a la que estem sotmetem al planeta, provocada per la població, el consum i la tecnologia. Aquest incidència negativa s’ha multiplicat per 10 en el darrers 50 anys.
Hem de tenir molt present que el món natural és clau per a la recuperació de la sostenibilitat.
Per una part hem incidit en la biodiversitat, envaint l’hàbitat d’altres espècies i provocant l’extinció de moltes d’elles, sense tenir en compte el seu paper fonamental en el manteniment de l’equilibri del planeta.
Darrera l’empobriment de la biodiversitat, el pitjor problema actual és el Canvi climàtic.
Hi ha contribuït el fet que la població s’hagi concentrat en grans orbes amb un estil de vida confortable, calefacció i refrigeració, fàbriques, cotxes deambulant sense parar, etc. També l’ús constant del transport per terra, mar i aire, tant per passatgers com per mercaderies. El residus generats, etc.
Com evitar que la Terra es “cremi”? George Monbiot escriptor britànic conegut pel seu activisme mediambiental i polític ens diu que, si volem revertir la situació i fer sostenible el planeta, cal abandonar les energies fòssils per al transport utilitzant l’energia solar, l’hidrogen, l’electricitat o models mixtes.
Bill Gates opina que en front al desastre climàtic cal que adoptem solucions innovadores.
Però no hem de pensar solament en mitigar els efectes negatius per produir una adaptació. És necessari actuar amb criteris d’estalvi i eficiència. Solucions n’hi ha, el problema és que nosaltres vulguem aplicar-les.
Com dèiem al començar la conferència, la sostenibilitat ha de ser viable i suportable tant a nivell ecològic com social i econòmic. L’ONU va aprovar l’any 2015 l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible que es concreta en 17 punts: fi de la pobresa; fam cero; salut i benestar; educació de qualitat; igualtat de gènere; aigua neta i sanejament; energia neta i assequible; treball digne i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures; reducció desigualtats; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; acció climàtica; vida submarina; vida terrestre; pau, justícia i institucions sòlides; aliança pels objectius.
Hem de tenir present que quan parlem de sostenibilitat estem parlant d’estalvi i que això implica rendibilitat i noves oportunitats de negoci i, per descomptat, una nova, neta i responsable imatge de la companyia.
L’Economia circular és la millor eina per a garantir la sostenibilitat.
Si gestionem correctament el risc i estalviem energia, podrem reduir els impactes negatius. Si a més a més, reutilitzem tot allò que pugui tenir un 2n, 3r o més usos, reciclem i reduïm els residus, aconseguirem rebaixar l’empremta ecològica i tendir a la sostenibilitat.
Així doncs, podem dir que l’èxit depèn de transformar el nostre sistema econòmic actual, de caràcter lineal, en un disseny econòmic circular que, imitant al procés que segueix la Natura, ens porti a l’eliminació dels residus.
Necessitat d’un canvi cultural
En el nostre context històric, la sostenibilitat i l’economia circular són conceptes que estan interrelacionats formant un tot.
Podem entendre el tot com un iceberg del qual sols veiem la part que sobresurt de l’aigua. Aquesta part equival a la nostra manera d’actuar: el comportament.
El que s’amaga de l’iceberg està format pels nostres valors, creences i visió del món.
Necessitem una altra cultura de la vida en la que els Drets Humans suposin el nucli a partir dels quals es configuri el desenvolupament sostenible. En aquesta nova cultura serà imprescindible respectar les dimensions humanes, no confondre els medis amb els fins i involucrar les diferents àrees del coneixement humà.
La cultura de la vida pot entendres com equilibri, terme que el conferenciant entén com a sinònim de pau. Pau amb la natura, pau cos-ment, pau social mitjançant la justícia. Aquest podria ser el camí cap a la felicitat.
Els indicadors que mesuren el nivell de felicitat d’un país Felicitat nacional bruta (GNH) són: benestar psicològic, salut, educació, temps lliure, diversitats cultural i ecològica resilients, bons governs, associacionisme dinàmic i estendards de vida saludables.
Si volem que el nostre futur sigui satisfactori és necessària una recuperació verda que impregni la nova cultura de la vida. Nosaltres no vivim fora de la natura, som part d’ella i, conjuntament, formem la vida del planeta.
En paraules de Gandhi “El que fa cadascú pot semblar insignificant, però és absolutament indispensable que ho faci”.
I recordar que: Déu perdona sempre; els humans a vegades; la natura mai!
|
