| Resum: |
|
Al llarg de la conferència s’intenta revisar la visió típica i tòpica que ens ha ofert determinada literatura, cinema, arts o tradicions que són massa vegades estereotipades.
Al costat del Japó de postal hi ha un japó mil·lenari amb paisatges magnífics i amb una gent que té una cultura tradicional que ve de molt lluny i que encara sobreviu al costat dels enormes avanços tècnics i tecnològics que ha fet el país.
Arbonès diu: “El Japó és un país modern amb les arrels ben afermades en la terra i en les essències de l’antiguitat, capaç d’enginyar el robot més sofisticat i alhora tenir cura del bonsai més delicat. També una cultura amarada pel zen que gaudeix de la contemplació de la natura. Disciplinada, de moral estricte, cerimonial, supersticiosa i humil, per bé que avançada i profundament cívica”.
La conferència ens invita a fer un viatge per mig d’imatges meravelloses que ens mostren les ciutats més importants i jardins i paisatges icònics, a l’hora que ens permeten reflexionar sobre l’harmonia entre l’arquitectura més avantguardista, els vells temples budistes i santuaris sintoistes i la simplicitat de les cases tradicionals de fusta.
Comentari sobre algunes diapositives
A la ciutat de Tokio, la capital del país, hi viuen 13 milions d’habitants, 36 milions si es té en compte l’àrea metropolitana. Dins la ciutat pròpiament dita, de dia hi ha 12 milions més de persones que de nit. És una ciutat amb una gran densitat de circulació que s’organitza a base d’un entramat “escalèxtric”.Per poder-te comprar un cotxe has de demostrar que el pots aparcar a menys de 2 km de casa teva. Agafar el metro obliga a llargues cues, a les hores puntes suporta 200 vegades la seva capacitat; els ”empenyedors” són empleats que fan possible tancar les portes.
En contraposició a aquesta gran aglomeració, pels carrers es poden sentir els ocells.
Les ciutats tenen edificis immensos, molt ben preparats pels terratrèmols ja que pateixen cicles de 60 anys. A les escoles es fan simulacres des dels cicles inicials.
L’arbre més alt del Japó, situat en el temple budista més important, fa 634 metres d’alçada.
L’alta tecnologia conviu amb la superstició. La fòbia al número 4 és generalitzada, sona com a “shi” que significa mort; tant és així que no figura en els ascensors ni en molts altres llocs. Tampoc agrada el 9 que sona “qu”, que significa patiment.
Contrast entre els exuberants temples budistes i els sobris santuaris sintoistes.
Actualment el treball ha substituït la religió. El 20% de la població treballa més de 12 hores al dia. Molta gent mort per excés de feina.
Passejant pels carrers es poden identificar multitud de tribus urbanes. Criden molt l’atenció les “lolites”, noies vestides talment com un pastis, se senten elles mateixes fora de les normes socials; no són ben vistes.
Al seu costat es poden veure els quimonos, vestit tradicional.
El Japó té una densitat humana de les més altes del món, malgrat això, existeix el Ministeri de la soledat per fer front a l’aïllament social: molta gent viu sola; una bona part dels joves viuen tancats a casa, no mantenen contacte ni amb els pares, el 40% dels joves són verges.
En un futur proper els robots substituiran el 50% dels oficis que fan els humans; el seu present pot ser el nostre futur. Sony va crear “Aigo”, el gos que es programa a sí mateix; ara ja no en produeix, però manté oberta la clínica que els repara per sanar-los. “Aigo” ha substituït vincles familiars.
Entremig de barris comercials amb molt neons i amb aparadors al darrer crit hi ha carrerons estrets, on tot és molt petit, que representen la tradició i la memòria profunda.
Algunes poblacions
Takayama. Al centre del país es troben els Alps japonesos, amb multitud de petits santuaris sintoistes de fusta. Els boscos d’aquest indret proveïen de fusta a tot el Japó per construir les cases, temples, ponts. Les cases es fan col·lectivament amb fustes, canyes i lligaments filosos. En una casa gran hi poden viure 30 persones d’una mateixa família.
De desembre a abril les carreteres estan tallades per la neu. A l’estiu tot està ple de flors i els arrossars estan esplendorosos. Als festivals de primavera i tardor, quan se celebren les collites, surten carrosses amb grans titelles mogudes per 8 tècnics.
Kanazawa. Té barri de geishes i castells feudals construïts el segle X, molt reconstruïts després de la 2ª guerra mundial. S’hi poden veure jardins molt espectaculars, la florida dels aurons, i dels lotus són els moments que s’hi celebren.
Aquest tipus de jardins es van començar a construir al segle XVII, alguns van tardar més d’un segle a quedar estructurats.
Kioto. Hi ha molts temples i jardins clàssics que, en contraposició amb els anteriors, són molt àrids i pretenen imitar el significat real de la natura.
Important barri de geishes, on la seva formació durava 5 anys i incloïa el servei del te, ballar, tocar instruments i dialogar.
Nara. Compta amb 1.200 temples i santuaris. Té fins a 1998 edificis més grans de fusta de tot el món i un monestir budista. Tenia 2 pagodes només superades en alçada per les piràmides; es van cremar i s’han reconstruït. El llarg passadís amb columnes a banda i banda que porten el nom de cadascun dels donants per fer-lo possible és, per Toni Arbonès, un dels racons més màgics del Japó.
Per concloure:
Japó és un país amb una cultura complexa i fascinant que ha sabut aprofitar els traumes del passat per renéixer amb més força i convicció en el present.
|
