| Resum: |
|
La sal és el producte de la combinació d’un àcid i una base, combinació de la qual es produeix una sal i aigua. Aquest és el concepte químic.
A la cuina utilitzem el clorur de sodi, que és una varietat de sal comuna (NaCL).
La sal es troba dins les roques, barrejada amb moltes altres coses. Per evaporació forma roques, anomenades “evaporites” en les quals es poden observar traços lineals que parlen de la seva antiguitat.
En les evaporites l’evaporació és més alta que l’entrada d’aigua en el mar i ens rius.
Fa 6.500 milions d’anys, es va formar l’estret de Gibraltar (crisis Messiniense), separant Àfrica d’Europa. El mar Mediterrani es va començar a secar, de tal manera que al seu fons hi ha metres i metres i metres de sal.
Les evaporites suren, ja que pesen poc respecte d’altres roques, i formen muntanyes. Prop nostre tenim la muntanya de sal de Cardona, que creix sense parar.
Trobem més sal comuna a l’aigua en una proporció de 35 mg de sal per litre d’aigua, si bé als mar varia la proporció. El mar Mort és el que té una proporció més alta, ¼ kg de sal per litre d’aigua.
L’aigua, a més de sal comuna conté altres sals: potassi, iode, magnesi, etc.
- Clorur Halita (sal comuna o sal de roca), es presenta en forma de cubs i és molt salada.
- Clorur potàssic, Silvita. Pica, s’utilitza per fertilitzants.-
- La Carnal·lita és un clorur doble de potassi i magnesi. Té molt mal gust i pica molt.
Les sals són imprescindibles per regular les funcions bàsiques del nostre organisme, entre elles l’activitat cardíaca.
La sal comuna s’extreu de les mines. La de Cardona es va començar a explotar al Neolític. La de Wieliczka (Polònia) és de les més antigues del món; es ve explotant ininterrompudament des del segle XIII i és la més gran d’Europa.
Les salines són una altre font de sal comuna que surt barrejada amb calç. Les trobem a la costa: delta de l’Ebre, Formentera, Alacant, Lanzarote, etc.
També hi ha salines a l’interior. Quan plou sobre les roques salines es creen fonts salades, tal és el cas de les salines de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). Però les salines d’interior més importants es troben al Perú, Bolívia i a l’Himàlaia.
Des dels egipcis i els romans, quan se’ls acabaven les monedes pagaven els sous amb sal. Encara avui en dia utilitzem en català el terme “salari”.
A la Vall del Rift, on van néixer els primers homínids, es va desenvolupar la civilització gràcies al comerç de la sal.
A l’any 2021 seguim utilitzant la sal per a les mateixes finalitats i a més a més per moltes altres coses. Els cotxes elèctrics, les plaques fotovoltaiques, necessiten metalls: cobalt, terres rares, liti, són elements crítics.
El liti és un element molt lleuger que s’utilitza per moltes coses, entre d’altres com antidepressiu, per fabricar telèfons mòbils i bateries pels cotxes (una bateria necessita 20kg de liti). A partir de l’any 2000, vista la demanda que hi haurà en un futur, el liti passa a ser molt car.
Els països del món que tenen més liti són: Bolívia, Xile i Argentina. Si parlem d’Europa, una mica a Portugal i a Extremadura.
El liti costa molt d’aïllar de les moltes impureses presents a la sal. La reserva més gran del món està al salar d’ Uyuni (Bolívia), també al salar d’Atacama (Xile).
L’Extracció de liti a Bolívia va provocar el cop d’estat contra Evo Morales ja que el seu govern tenia un acord amb Alemanya i EEUU no se’n podia beneficiar.
Les escombreres són muntanyes formades pels residus que deixen les mines de sal.
Elements com el cesi, l’escandi, l’erbi, el liti i les terres rares n’hi ha a totes les roques, però costa molt que s’acumulin, es troben disperses.
Aquests elements representen les vitamines de moltes indústries: fibra òptica que necessita de l’erbi perquè vagi més ràpida, llums let, imants, molins de vent, additius per a la gasolina, etc., de tal manera que l’energia renovable no podria funcionar sense aquests elements.
Les terres rares són molt cares i es venen amb yens. El gran desenvolupament de la Xina ha estat possible gràcies a que és el país del món que en té més i en tenen el monopoli. La gran crisi del Japó va ser deguda a que la Xina els va deixar de vendre’n i la fàbrica Toyota no va poder funcionar.
S’han trobat terres rares a Austràlia, i a Alaska, però els xinesos les van comprar i, a partir d’aquell moment van fer una gran reserva de les seves pròpies.
També s’extreuen terres rares a Myanmar, raó per la qual van patir un cop d’estat. I a Groenlàndia per les quals estava interessat Donald Trump (no pas pel gas com es deia en un principi). Groenlàndia vol controlar els seus recursos sense interferència de Dinamarca i és per aquest motiu que ha deixat d’extreure terrer rares.
A Brasil i al Congo s’està extraient coltan.
Europa vol fer una revolució verda però no té els elements naturals per dur-la endavant.
S’està investigant si hi ha terres rares a les illes Canàries, tant a cel obert com al fons del mar. A Fuerteventura hi ha Carbonatita.
L’aigua salada dels oceans, a més de sal comuna, conté terres rares i d’altres elements químics. Hi són en dissolució tots els que existeixen. Hi ha nòduls submarins que contenen ferro, manganès i, en certs cassos, níquel i terres rares. França, Xina i Corea, principalment, estan investigant on hi ha més concentració de nòduls.
|
