| Resum: |
|
En els darrers 30-40 anys ha canviat substancialment l’organització habitual del transport marítim:
- Les grans empreses jo no fan emmagatzematge sinó que demanen les mercaderies que necessiten per produir en el moment precís; això els permet reduir els costos. Quan es trenca la cadena de subministrament es produeix una aturada ja que la majoria de mercaderies arriben als seus destinataris mitjançant el transport marítim.
- S’ha produït un canvi de costum en la manera com comprem, tant entre els més joves com entre els més grans. Ara es compra per internet. Grans empreses ens fan arribar el producte a casa en 1 o 2 dies. El resultat és que el transport s’ha tornat boig.
- Hi ha dos tipus de productes. Uns són acabats (bicicletes, sabates, etc.), altres són matèries primeres que s’utilitzen per produir (cotó, liti, etc.) Tots viatgen pel món sense parar, generant un altíssim volum de tràfic i una enorme contaminació primària. El 85 % de les matèries que utilitzem en el nostre dia a dia són transportades. No hi ha tipus de transport, ni avui ni fins d’aquí molts anys, que sigui sostenible. El 97-98 % dels vaixells que circulen per les vies marítimes utilitzen el fuel oil, derivat del petroli, que genera CO2 la qual cosa accelera l’efecte hivernacle; també s’allibera òxid de nitrogen i òxids nitrosos. A raó dels 50.000 grans vaixells que circulen avui en dia pel món, la incidència en el canvi climàtic és molt alta.
Fins d’aquí 100-150 anys el tipus de transport més rentable serà el vaixell, pel volum de càrrega que pot transportar i pel baix cost respecte dels altres.
Punts forts:
Els vaixells estan especialitzats en funció de la càrrega: càrrega a granel, petroli i derivats, gas liquat, càrrega refrigerada, ciment, vaques, fruita, mineral, productes químics... la tripulació i els carregadors del port han d’estar especialitzats.
La seguretat dels vaixells ha fet un gran avenç, porten molta electrònica i les comunicacions es fan via telemàtica. Tot plegat comporta una formació molt especialitzada.
Els contenidors, han estat el gran invent (1959). Permeten transportar la mercaderia de manera hermètica sense deteriorar-se. Els grans vaixells poden portar fins a 22.000 contenidors. N’hi ha de diferents mides ja que és important que la mercaderia viatgi compactada.
Tots els importants ports del món tenen automatitzades les terminals. A cada terminal hi arriba un tipus de mercaderia, tot està controlat mitjançant codi QR. Unes grans grues treuen i deixen el contenidor al port i, seguidament, una màquina sense conductor el porta a on l’espera el camió que el traurà del port
El transport Inter global, vaixell-camió-tren o camió, permet la maximització de l’eficàcia.
Punts febles:
Molta pressió comercial tant pels que treballen dalt dels vaixells com els que ho fan als molls; tot és per ahir, ha d’estar tot sincronitzat.
Fatiga dels tripulants que provoca accidents, Al vaixell no hi ha metge, tot es fa telemàticament. Poc temps de repòs en arribar a port, escassament 12 hores. S’ha d’assimilar molts coneixements nous.
Les multinacionals han comprat les navilieres i desconeixen el seu funcionament. Abans les navilieres eren negocis familiars.
Principal rutes marítimes al món
Els ports més importants són els asiàtics: Xina, Corea del sud i Japó, i Singapur com a parada intermèdia. Els europeus són Rotterdam i Anvers i són ports destinats a connexions.
Les rutes marítimes entre Europa i Amèrica, Àsia i Amèrica estan entre la línea de l’Equador fins el cercle Polar Àrtic. També hi ha rutes cap el sud, passant pel cab de Bona Esperança ja que hi ha vaixells que són tant grans que no poden passar pel canal de Suez ni pel de Panamà, però aquest itinerari representa més temps, més cost i, també més contaminació.
Si un dels dos canals es tanca, les pèrdues econòmiques que s’ocasionen són immenses i repercuteixen en l’economia de tothom.
Principals 5 eixos:
Estret de Malacca que comunica orient i occident per anar cap al Japó, Corea i Xina. Fa prop de 5 km. No hi “pràctics” que guiïn la maniobra que és bastant perillosa; és el propi capità qui l’ha de dirigir. Encara hi ha pirateria. És utilitzat pel 30 % del comerç mundial.
Canal de Suez que redueix la distància entre el mar Mediterrani, Amèrica i Àsia. És l’obra t’enganyaria més gran del món. És molt llarg, té pràctic i els vaixells passen en grups de 5 o 6. Ha estat motiu de molts problemes degut a les guerres entre Egipte i Israel, quan van esfondrar molts vaixells per inutilitzar-lo; avui en dia encara hi ha mines que surten de tant en quant. Recentment hi ha hagut el cas del vaixell que va quedar travessat i ha repercutit enormement en l’economia mundial.
Estret d’Ormuz que permet anar des del mar Roig cap els països àrabs. Utilitzat prioritàriament pel transport del petroli.
Canal de Panamà que evita fer la volta a sud-americà. Te 80 km. de longitud. El van començar els francesos que van fracassar per les moltes malalties que van contraure els treballadors; el van acabar els americans. Fa 12 anys es va ampliar per permetre passar vaixells més grans, però ningú es va imaginar que els grans vaixells doblarien el seu tamany; resultat: ha quedat petit. Els que no passen es queden a una banda del canal i vaixells petits transporten la càrrega a l’altre costat per ser novament carregada.
Estret de Gibraltar, pas estratègic a nivell mundial. És una autopista marítima. L’entrada al Mediterrani la controlen els marroquins i la sortida els espanyols.
Els 5 ports més importants del món estan a la Xina: Shanghai, Singapur, Shenzhen, Ningo-Zhoushan i Guangzhou; nº 11 Rotterdam als Països Baixos; nº 13 Anvers a Bèlgica; nº 17 Los Ángeles a EEUU; nº 19 Hamburg a Alemanya; Tanjung Pelepas a Malasia.
Rutes de l’Àrtic:
Pas del nord-est que va de Groenlàndia cap a Austràlia i pas del nord-oest d’Austràlia cap a Rússia. Ambdues van a parar a l’estret de Bering. Fins ara estaven tancades pel gel. Ara, per efectes del canvi climàtic, el pas que va cap a Rússia està molt obert durant el mesos de juny, juliol i agost. Tots els ports que hi ha són russos i s’ha de pagar molt per passar-hi. Serà molt més lent poder passar pel costat d’Alaska.
Les condicions meteorològiques no són molt bones i requereixen de vaixells molt preparats. Tot plegat fa que aquestes rutes siguin ben complicades de navegar.
Amb el poc trànsit que hi ha, ja està molt ple de deixalles; hi passen vaixells nuclears, etc. No hi ha legislació que reguli, la qual cosa sí passa en el pol sud.
Quan aquest passos siguin realment practicables, el temps de transport es reduirà molt i seran molt atractius per a les navilieres. Això fa por a nivell dels efectes negatius sobre l’ecosistema.
Una altra ruta fàcil per comerç internacional dels EEUU és la que va des del port de Murmansk a Rússia (a tocar de Noruega) cap al Canadà. Hi ha gasoductes, oleoductes i no està gens inspeccionat.
Ports espanyols
El primer és Algesires. Després va València, Barcelona, Cartagena, Bilbao, per aquest ordre.
Barcelona és el primer port del Mediterrani en quant a varietat de productes que rep. Té 5 terminals ben diferenciades. Algeciras està especialitzada en contenidors. Tarragona en productes químics, també és la base de Repsol.
Barcelona és el 4r país del món en quant a rebuda de creuers. Els tres primers estan al voltant de Miami.
S’ha de diferenciar entre els ferrys, vaixells que transporten persones que van de vacances, cada vegada menys utilitzats perquè són menys competitius respecte als avions i els creuers que són per passar les vacances dins i quan paren a port no apaguen els motors que generen electricitat. El consum de fuel-oil és altament contaminant. Cadascun dels grans creuers que atraquen a Barcelona tenen més cabuda que tots els hotels de la ciutat. El que es pretén es electrificar els molls perquè els creuers puguin endollar-se i reduir contaminació, però la generació d’electricitat també utilitza materials contaminants.
Conflictes d’actualitat
El gas que consumim els ciutadans i les indústries ens arriba procedent del gasoducte d’Algèria, on ara hi ha conflicte. També n’arriba de Rússia, passant per Bielorússia.
Ambdós llocs d’origen del subministrament estan actualment en conflicte. I també n’arriba en vaixells. El gas que arriba pel gasoducte es pot emprar tal qual, el que ho fa en vaixell s’ha de re gasificar ja que arriba congelat, encarint el producte final.
Els materials que utilitza la indústria no arriben a temps per l’aturada fruit de la pandèmia que ha generat un enorme col·lapse.
Ara els vaixells passen tant seguits que qualsevol petit problema pot parar el transport marítim durant setmanes.
Què passarà amb els combustibles? L’energia renovable té un problema costa molt d’emmagatzemar i té un cost molt alt reciclar les desfetes. Aquest no és el futur.
Tot sembla anar per l’ús d’amoníac i d’hidrogen. No contaminen però per fabricar-los en un origen es fan servir combustibles fòssils. És un peix que es mossega la cua.
L’energia eòlica, al igual que les plaques fotovoltaiques, però la instal·lació és cara.
Mentrestant no s’ultimin aquests canvis, els vaixells disposen del gas liquat que no deixa de ser un combustible fòssil, però molt menys contaminant que els derivats del petroli.
Les diferències entre països rics i pobres fan difícil i molt lent que les energies renovables es puguin imposar a mig termini. S’ha trigat massa a reaccionar.
|
