| Resum: |
|
Jaume Plensa neix a Barcelona el 1955, comença a crear de molt jove i no ha parat fins a dia d’avui. És un dels escultors contemporanis amb més renom nacional i internacional, la seva obra està escampada per tot el món, malgrat que a Barcelona no ha estat prou reconegut i hi trobem poca cosa.
Té el seu estudi a l’Hospitalet del Llobregat. Funciona a la manera d’un taller artesà, amb un equip de treball que l’acompanya i que està molt ben cohesionat.
En aquest taller hi ha una representació de la ma de l’artista que mostra la duresa dels materials amb que ha treballat, des del fang fins l’acer.
També hi podem veure els dibuixos preparatoris. Plensa diu que són el somni de l’escoltar, on imagina l’escultura que després tindrà 5, 6 metres d’alçada. Dibuixa amb pastel o amb carbonet, fent una mena d’entramat que significa el que serà la base de tela metàl·lica de galliner sobre la que es muntaran les peces.
Els primers anys treballava amb tot tipus de pedra: amb betes i sense betes, clares i fosques, llises i rugoses (com la lava). També la cera, el ferro i l’acer. A la darrera època utilitza les resines i fibra de vidre.
És molt conegut per les seves figures humanes. Ell diu que tenen vida i que s’adapten al lloc on estan situades.
La seva obra sempre té un punt de provocació, sigui pel seu propi format, sigui per contrast amb els elements de l’espai on està ubicada. Amb això, Plensa busca que es generi un debat entre la ciutadania.
Comentaris sobre algunes de les escultures que ha presentat
“Figures humanes”, fetes amb lletres, unes opaques, altres translúcides.
“Carmela”, escultura d’una noia, estreta i allargada, pròpia de la seva darrera època situada davant del Palau de la Música. Inicialment es tractava d’una exposició temporal però s’hi ha quedat per voluntat del veïnat.
“Tub catòdic”, gran con de vidre i resines que li donen duresa i perdurabilitat. Està composat a base de lletres que expliquen les notícies del món. Si tot ha vingut a la terra des del cosmos, Plensa representa el con en forma invertida simbolitzant que tot va cap dalt. És un artista molt espiritual que, a la vegada té una forta tendència àcrata.
A centre de Chicago hi ha dues cares humanes que ragen aigua per la boca, fetes a partir de multitud de fotografies separades per una piscina quasi plana on els visitants es poden mullar els peus i jugar amb l’aigua. La composició canvia constantment i mostra les expressions dels milers de persones que hi participen. La gent va a veure si s’hi troba. Va ser una proposta de l’ajuntament en la qual hi va treballar durant 5 anys.
“Cortina”, feta amb fils d’acer que tenen enganxades les frases del Drets Humans, representades en diferents alfabets. La gent passa pel mig, fent-les dringar, per tal de poder llegir-les. Es tracta d’anar deambulant a la recerca de camins per trobar solucions als problemes de la Humanitat. El so que reprodueix és el que quan ell era petit sentia del seu pare al piano, i s’amagava per escoltar-lo tocar. Es va poder veure al MACBA.
“Cares allargades”, a l’estil de Giacometi i Modigliani. Representes noietes anònimes d’arreu del món, amb els ulls tancats fetes de pedra d’ònix.
En combina moltes de petit format quan en fa exposicions a l’interior; es poden tocar. Molt impressionant la que va tenir lloc al Palacio de cristal del Retiro, a Madrid.
Quan queden a l’exterior, al bosc o als parcs, tenen format gran i estan fetes de resines. Les col·loca prop dels arbres perquè quan aquests creixin les abracin i formin un tot art i natura. També n’ha col·locat a l’aigua. Aquestes figures conviden a la introspecció.
“Somni”, donant resposta als miners d’una mina ja clausurada. L’escultura, situada dalt d’un turó als afores de la ciutat, simbolitza la llum en record de la sensació de solitud i foscor que es vivia a 300 m sota terra.
“Figures llibre”, si hi poses llum al darrera pots llegir poemes, frases, etc. La literatura forma part intrínseca de l’obra de Plensa per qui els llibres són com una carta dins l’ampolla d’un nàufrag. Van estar exposats a l’Hospital Clínic de Barcelona.
“Dona demanat silenci a la ciutat”, a l’illa de Manhattan, davant del mar, trobem aquesta obra recent, de més de 20 metres d’alçada. Està feta a partir de peces que s’han anat trencant.
En paraules de Jaume Plensa: “La vellesa no es pot pactar, és i prou”
|
