AEUM | Conferencies

Estela Illa Bachs

Data:   14/12/2021
    Professora UB
Títol:   Efectes del canvi climàtic en la vegetació de Catalunya
Resum:   A la Terra es produeixen canvis degut a l’activitat humana: conreus, manufactures, despesa energètica, contaminació, alteració del territori, emissió de gasos, etc. Aquestes activitats provoquen un Canvi Climàtic que accelera la pèrdua de la diversitat amb la conseqüent degradació dels ecosistemes. El canvi climàtic és només una part de la cadena. Tots aquests canvis s’anomenen Canvi Global.
Aquest canvi Global ja ve donat de molt enrere, de mil·lennis.
Des del Neolític, amb el naixement de l’agricultura, es van produir canvis en el sòl ja que quan es comença a plantar, el que creix ja és diferent del que hi havia abans.
Quan parlem de la degradació d’un ecosistema ens referim al medi físic, la terra, l’aigua i tots els éssers vius que hi viuen. Tots aquests elements estan relacionats entre si, de forma que quan hi ha un canvi no afecta només a una espècie. Per exemple: a l’Àfrica, si eliminem els guepards les gaseles deixen de tenir un depredador, així que creixerà molt la població de gaseles. Si creix molt, menjaran molts més arbustos i tots els animals que depenen d’aquests arbustos no trobaran lloc on viure i reproduir-se. Són reaccions en cadena.
Aquesta alteració de l’ecosistema ja passa de forma natural, quan hi ha més conills hi ha més depredadors de conills i comença a baixar la població de conills de forma que quan baixa, també baixa el nombre de depredadors de forma que les peces d’aquest ecosistema s’autoregulen.
Alguns canvis però són massa grans . A Catalunya, en 25 anys, s’han modificat moltes hectàrees de camp natural que no eren rendibles i en canvi han crescut molt les àrees urbanes.
A El Masnou, Alella i Teià el 1945 predominava el sòl agrícola. Avui és sòl urbà. La urbanització de les zones fa fragmentar el territori. Les vies del tren, carreteres, urbanitzacions, etc. fragmenten el territori i aïllen els ecosistemes els uns dels altres.
El territori a Alemanya, França, Catalunya,està molt fragmentat i a les zones interiors de la península on hi ha poca població ho està menys.
El Canvi Climàtic és un fenomen que s’està generant en el Canvi Global.
Des de l’any 60 es mesura el diòxid de Carboni CO2 i ha anat augmentant constantment a arreu del món. Això és molt important perquè quan tenim moltes partícules a l’aire (CO2) aquestes retenen l’escalfor i per tant tota aquesta calor que hauria de retornar a l’atmosfera queda retinguda i es produeix l’efecte hivernacle.
Aquest efecte hivernacle, a nivell de clima influeix en les corrents atmosfèriques i temperatures a nivell oceànic que provoquen fenòmens climàtics extrems que ja comencem a conèixer. Pluges molt intenses, torrencials, tornados, cada cop més freqüents.
A la zona mediterrània sembla que la temperatura a l’estiu augmentarà 6º i les precipitacions es reduiran un 30-40%.
Els darrers 30 anys la temperatura mitjana ha pujat i això té conseqüències en la vegetació. Una d’aquestes conseqüències és la desertificació i la desertització. Desertització és el fenomen natural de la transformació de terres que ja són àrides en deserts. La Desertificació és el fenomen produït per l’home degut a la sobreexplotació d’aqüífers, agricultura intensiva, desforestació, sobrepastura, etc.
Aquesta situació afavoreix que algunes especies invasores trobin les condicions favorables per establir-se i colonitzar la zona desplaçant espècies autòctones. A Catalunya hi ha 114 espècies invasores. A El Masnou-Vallès hi ha 59 espècies invasores. Aquest fenomen forma part del Canvi Global perquè haurien arribat igualment sense el Canvi Climàtic, però l’arribada d’altres especies invasores si que te a veure amb el canvi climàtic, com l’eruga del Boix.
La sequera també té un efecte molt negatiu en el nostre entorn natural. Els alzinars s’estan assecant. Si no plou, l’aigua no arriba al terra i les plantes no poden fer el cicle vital ni la fotosíntesi. Els arbustos de sota les alzines també pateixen.
Augmenta la presència de processionària quan fa més calor (2012-2020) aquesta eruga necessita una temperatura de més de 9º i que no glaci.
Si s’encadenen diversos anys de més calor, es produeix un efecte defoliant. S’ho mengen tot.
A alta muntanya també s’aprecia un lleu augment en 50 anys de les temperatures màximes i mínimes i una tendència a disminuir les precipitacions i això influeix en el nombre d’espècies.
Si augmenta la temperatura, especies que habitualment estan més avall es troben a més alçada, colonitzen zones més altes.
A les zones de congestes, les espècies depenen de la durada de la neu. Són plantes molt petites i molt poc competitives.
En 70 anys el bosc ha colonitzat més zones i ha canviat la línia del bosc (ha guanyat en altitud).
Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1