| Resum: |
|
La conferència assenyala els principals successos meteorològics des que hi ha dades enregistrades i explica el seu perquè. Inclou mapes, fotografies, notícies dels diaris i petites filmacions. A destacar que va suposar un bon treball de reminiscència per a tots els assistents.
La gran gelada de l’any 1956
L’hivern més fred des que hi ha registre de dades. Les cases van quedar arrebossades de gel a tot Catalunya. L’anticicló estava just damunt de casa nostra. Va durar tot un més, essent el 12 de febrer el dia més crític, ni de dia el termòmetre va marcar sobre cero i no sols al Pirineu, també a la costa.
El vent era fred i sec. A la nostra zona sols unes petites enfarinades de neu un parell de dies.
Els mapes senyalen els vents, marcant amb una A l’anticicló: els vents es mouen seguint les agulles del rellotge, l’anticicló Siberià té molt poder a l’hivern i pot donar gelades molt fortes a tota Europa; els dies són serens i tranquils. Marcat amb una B: baixes pressions, dies grisos i humits. És important fixar-se en els colors, com més vermell més calor i més blau més fred.
Aquells dies venia vent calent de l’Àfrica però, de sobte, va venir l’anticicló creuant tot Europa, la qual cosa no és massa corrent dons, habitualment el vent corre des de l’Atlàntic cap a Rússia.
Va ser molt greu a tota Europa. Al nostre entorn hi ha llocs on la vida va canviar per molta gent. Arbres fruiters congelats i morts per sempre més a Terol i a zones interiors de València que van ocasionar un forta emigració, majoritàriament a Catalunya.
Les grans riades del 1962 al Vallès
Va ser la catàstrofe natural més gran a la península Ibèrica després del terratrèmol de Lisboa.
La nit del 25 de setembre hi va haver una fortíssima precipitació que va causar que la riera d’Arenes (Terrassa) passés, en pocs segons, d’estar seca a un cabdal de 1.750 metres cúbics per segon, el doble del que porta l’Ebre en un dia normal. El pont de la Renfe va saltar pels aires. El riu Besòs, al seu pas per Sant Adrià, va arribar a portar 5.000 metres cúbics per segon.
Perquè es va formar la gran tempesta? El Mediterrani és un mar petit i d’aigua càlida, envoltat de muntanyes. Excepte els mesos d’estiu, la temperatura de l’aigua és més elevada que la de l’aire. Cal que el vent vagi de mar cap a terra (llevant i marinada). L’aire càlid i humit provoca núvols, generalment petits però que poden arribar a ser ben grossos; quan aquest aire topa amb les muntanyes, si l’aire de dalt és més fred, és quan es donen les precipitacions en forma de tempestes. La precipitació més gran va caure damunt Martorelles, però l’aigua va arrasar per on va passar.
La previsió del temps no estava desenvolupada com ara, el dia abans havia previst una millora del temps, amb pluges i ruixats aïllats. La informació del satèl·lit va arribar tard.
Molta gent immigrada d’arreu d’Espanya vivia en barraques en terrenys inundables a les lleres de rius i rieres, tot va quedar arrasat i el nombre de morts i desapareguts va ser molt gran.
Sembla que no hem après massa, la construcció a Terrassa ha tornat a omplir la llera de la riera d’Arenes.
Els Nadals blancs de l’any 1962
Just 3 mesos després de les inundacions, la gran nevada va durar des de les 12 de la nit del dia 24 de desembre fins al matí de Sant Esteve. Va bloquejar-ho tot, des del litoral a l’interior. La canalla encantada, amb trineus o plàstics per tirar-se per les baixades i els grans buidant la neu dels terrats i teulades.
Es va produir el mateix fenomen que quan les riades però, aquest cop, la massa d’aire fred era molt més freda.
L’aiguat de Montserrat del mes de juny del 2000
Aquesta no és l’època de l’any en què es solen donar. Són les primeres pistes que tenim del canvi climàtic; la temperatura de l’aigua del mar està augmentant, en aquells moments entre 2 i 3 graus per damunt del que és habitual.
On més aigua va caure va ser a Collbató. L’accés al monestir de Montserrat va quedar molt afectat, el Llobregat i les rieres que hi van a parar es van desbordar. Curiosament, l’antic pont de la riera de Merola va resistir, no així el pont de l’autopista.
Cap d’any any 2000
El dia abans havia nevat bastant, la temperatura va baixar de cop i volta i va arribar del Mediterrani una depressió amb aire molt calent. La temperatura va baixar entre 5 i 15 graus de cop, arribant a - 45 graus a certs indrets del Pirineu.
Molta gent va anar a la muntanya perquè feia bon temps. En aquells moments ja hi havia comunicats meteorològics molt fiables però la gent no estava avesada a consultar-los. Molta gent va quedar colgada a la neu fins el mes de març.
La gran calorada de l’estiu de 2003
És l’estiu en què s’han enregistrat les temperatures més altes. Durant 2 mesos no va parar d’entrar aire molt calent del Sàhara que es mantenia de nit i de dia, enregistrant fins a 45 graus a les terres de Lleida.
Es va iniciar moltes baralles polítiques però no pas accions eficaces.
Episodi de tornados, 7 de setembre de 2005
Cada any en podem observar però, en aquest cas, al Baix Llobregat se’n van veure 7 o 8 quasi consecutius. El fenomen es va produir perquè l’aigua del mar estava molt calenta i va entrar una gota freda que va fer que l’aigua estigués per sota del normal. Els núvols que es van crear eren realment espectaculars.
Gran sequera de 2008
Va ser fruit de molts mesos seguits d’anomalies. Manca d’acords polítics previs i posteriors.
Glòria, una llevantada històrica (20-24 de gener)
La configuració meteorològica “Ekart” va abraçar i bloquejar Glòria durant 4 dies, creant grans ventades i precipitacions.
|
