| Resum: |
|
La intenció d’aquesta conferència és generar preguntes i despertar inquietuds entorn als nostres orígens, tenint en compte que la ciència avança continuadament fent que, algunes de les respostes que fa uns anys vàrem aprendre s’han modificat gràcies als nous descobriments que no paren d’aparèixer.
Existeixen les races?
No, tots els humans són iguals externament. A partir del segle XIX creix l’interès per endreçar i classificar totes les coses. En el cas dels humans per la fenotípia (caràcters externs). El concepte raça ja no es defensa actualment; les diferències són molt poques i fàcilment utilitzables per interessos polítics, econòmics i d’altres. Les diferències entre grups són molt poques, molt menors que les que podem trobar dins d’un mateix grup.
Els homes moderns som molt recents. Quan van néixer els primers homes a l’Àfrica tothom era negre. Però l’home és molt adaptable a l’entorn on viu. El 80% de les diferències genètiques mundials es troben dins dels grups continentals. Així podem trobar més diferències entre els individus d’aquesta sala que entre els habitants d’Europa respecte dels d’Àsia, per exemple.
Podem concloure que la classificació per races va ser deguda a la voluntat de crear diferències socials.
El parent evolutiu més proper a l’home
Els humans han emigrat sempre buscant millors condicions de vida.
L’espècie humana apareix a la part est d’Àfrica, a la regió de la vall del Rif. La darrera gran migració es dirigeix cap a Palestina i d’allà es bifurca cap Europa, Àsia i la resta de continents. Una petita part es desplaça vers l’oest d’Àfrica.
Anteriorment hi havia altres homínids, tant a l’Àfrica com a la resta de continents, els neandertals. D’un punt comú es van separant fins a no ser ja compatibles genèticament i, per tant, no poder reproduir-se. Així, es creen noves espècies: les diferents espècies coetànies que deriven de l’ancestre comú. Totes tenen el mateix nivell d’evolució, però arriben a ser molt diferents entre elles. Això explica perquè no poder venir del ximpanzé, els humans estem més evolucionats.
Hi ha espècies humanes més complexes que d’altres, però no més evolucionades.
Els únics parents vius que tenim actualment són els ximpanzés i els bonobos.
Els grans simis
Com més s’estudia els grans simis, més difícil és trobar diferències. Tenim el mateix i fem el mateix, però l’home és capaç d’explotar-ho al màxim. El ximpanzé és equiparable a un nen de 5 anys. Ens ensenyen a nosaltres com érem anteriorment.
Els ximpanzés tenen sentit de l’humor. Poden prendre’s el pel entre ells i al cuidador.
Tenen cultura ja que transmeten coneixements apresos (no genèticament).
Tenen una estructura política molt complicada. Què passa quan es barreja cultura i guerra, doncs alguns grups han estat capaços de fabricar armes.
Tenen un nivell global d’intel·ligència inferior a la dels humans, però ens superen de bon tros en memòria fotogràfica i en rapidesa de discriminació per agudesa visual. Tenen capacitat de resolució de problemes.
Són capaços de jugar i de decidir quan i com jugar. Alguns grups han estat capaços de crear variants de jocs tradicionals (pedra-paper-tisora).
Novetats en l’evolució humana
S’han trobat molts ossos i dents amb coincidències amb els d’humans. Encara no estan analitzats en profunditat però permeten establir una base d’estudi: si dues coses s’assemblen, devia haver-hi un ancestre comú.
Fa 40.000 anys van desaparèixer els neandertals. La nostra espècie, quan arriba a un nou territori, arrasa als altres homínids.
Actualment sabem que els neandertals eren com nosaltres: sons guturals, cultura, menor estatura, més robustes i més volum cerebral.
Hi ha tres teories que explicarien la seva extinció: aniquilació (la nostra espècie utilitzava més eines i tenia més recursos tècnics); consanguinitat (vivien en grups reduïts); creuaments amb l’home actual.
L’any 2010, quan ja hi havia vàries poblacions humanes amb genoma fet, s’aconsegueix el genoma d’un neandertal. Els humans actuals, a excepció dels africans, tenim entre un 1 i un 4% de neandertal. Hi ha la hipòtesi que es devien creuar en passar a Àsia i, ja creuats, es van estendre per la resta del món.
Ara sabem que hi ha hagut una tercera espècie coetània als humans actuals i als neandertals, els denisovans.
El rastre dels denisovans es troben a la regió del Tibet.
Els tibetans viuen a molta alçada i són capaços de capturar molt d’oxigen de manera eficient. Aquesta adaptació no es pot explicar des del principi d’evolució darwiniana.
I una curiositat: s’han trobat rastres de neandertal en el genoma de la còvid.
|
