| Resum: |
|
L’objectiu de la conferència és explicar la relació que hi ha entre la vida i els forats negres.
Tots els punts que veiem des de la Terra són sols (estrelles). El més proper és el Sol.
Recepta de la vida. Com fer un nadó? Doncs combinant oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, fòsfor, calç, fòsfor, potassi, sodi, ferro i tota la resta d’elements en diferents proporcions. A partir d’aquí, remenar i remenar durant 3 milions d’anys. Si falla algun dels ingredients ja no és una criatura humana. Aquesta combinació és la mateixa per a nosaltres que per un mosquit o altres animals, sols varia la proporció dels elements.
Podem dir que nosaltres som “pols d’estrelles”
“Big bang”. Ja coneixem fil per randa el relat del moment 0. En un principi sols hi havia hidrogen i heli. Cap ésser humà té heli. Com s’ho va fer la Natura per fabricar la resta d’elements: fabricant estrelles. A l’interior de les estrelles la temperatura és elevadíssima, milions de graus; comprimint i comprimint es produeix la fissió i apareixen la resta d’elements químics en l’ordre que els coneixem en la “Taula periòdica d’elements”.
1 milió 300.000 de Terres cabrien dins el Sol. Però, dins l’Univers, el Sol és una estrella de mida modesta.
Una estrella neix en una nebulosa de gas (hidrogen i heli). En el moment que neix ja se sap com morirà. Una estrella més aviat petita morirà tranquil·lament. Les “nanes blanques” es van refredant fins no fer quasi llum i no poder ja generar elements.
Una “mega estrella” viu d’excessos, té una vida curta i mor creant una gran explosió. Fusiona molt ràpidament els elements que té en el seu interior que s’esgoten en poc temps, en torn als 30 milions d’anys. Acaben sent molt més grans que quan van néixer, exploten i creen els Forats negres i les Estrelles de neutrons.
Les estrelles de neutrons i els forats negres neixen quan mor una mega estrella.
En la Fissió nuclear es van fabricant elements químics, un darrera l’altre; quan es perd la capacitat de compressió els elements de les mega estrelles es van esgotant.
El ferro és l’element més estable de la Natura, però el ferro no es pot comprimir i explota. El final és rapidíssim, es precipita en qüestió de mesos, setmanes i dies. De les impureses que queden a l’univers després de l’explosió es forma la vida.
Tenint en compte que densitat equival a gravetat, mai podríem escapar a la gravetat d’un forat negre.
Les estrelles de neutrons tenen el pes d’un sol de mida mitjana. giren a molta velocitat i, en girar, envien llum cap a la terra a la manera d’un far. És per aquesta llum intermitent que les podem conèixer.
Segons Einstein, la força de la gravetat no és cap força sinó una deformació de l’espai. El pes d’un forat negre és tant gran que deforma l’espai fent que, si un objecte passa per allà, desaparegui i no sabem on va a parar.
El forat negre és fàcil de descriure, sols té tres propietats: com de gran és, gira o no gira, té electricitat o no.
Sols es pot caure en un forat negre si t’hi acostes massa, en funció del pes dels objectes. A la nostra galàxia hi ha un forat negre però no és possible girar al seu voltant.
Detectem els forats negres perquè els estels giren al seu entorn i per la llum que emeten els materials quan entren. “Els túnels de cuc”, lloc per on desapareixeria l’objecte, serien com dreceres que connecten dos forats negres.
Els forats negres estan descrits per la Teoria de la Relativitat però, a dia d’avui, sols els intuïm, no podem dir que existeixen. Es pensa que deu haver-n’hi milions a l’univers.
|
