| Resum: |
|
Es disposa de molta documentació que ens descriu els àmbits laborals on podem trobar la dona egípcia: des de les feines de la casa i als camps, als tallers i a palau.
Des de l’antiguitat fins a l’època romana trobem la informació en els papirs (fins i tot contractes de treball), en els baix-relleus dels edificis, en la imatgeria, pintures i d’altres representacions.
A la classe alta, la senyora de la casa (Nlot pr) també n’és l’administradora.
Les seves funcions eren: cobrir les necessitats del marit i entretenir-lo, per la qual cosa sabia cantar, ballar i tocar algun instrument. Controlar el personal, organitzar el funcionament i preveure les necessitats. Trobem representada la senyora de la casa amb un color de pell més clar que el de l’home (convenció artística) i diadema amb una flor de lotus de color blau (aquesta flor es tanca a la nit i representava la mort i el renaixement).
La tresorera ajudava a la senyora, encara que l’administració general la portaven els homes ja que poques dones sabien llegir i escriure.
Les criades eren noies jovenetes de classe baixa que anaven quasi despullades. Ajudaven a la senyora a vestir-se, servien el menjar, molien el gra per fer el pa i la cervesa. També amassaven, però els encarregats de fer el pa eren els homes.
L’amo venia la seva feina o bé llogava l’esclava qui, a més d’altres feines, s’encarregava de moldre el blat per a altres famílies.
Hi havia tasques específiques per a dones especialitzades, per exemple les perruqueres.
Les camperoles sembraven però no segaven. Sí arrancaven el lli. També espantaven els ocells per tal que els homes els cacessin.
La major part del treball a la indústria tèxtil estava a càrrec de les dones.
Els harems egipcis tenien un caràcter molt diferent dels turcs, les dones es dedicaven a la dansa i altres arts. A l’harem de palau hi ha presoneres de guerra. Eren noies criades, al servei del que calgués fer.
Amb l’estudi dels esquelets es veuen les lesions degudes a feines repetitives i es pot determinar el lloc social que ocupava cadascú.
Les dones podien ser propietàries de terres, tenir negocis i actuar. La dona egípcia tenia més drets que a Grècia o Roma. El pare repartia a parts iguals entre fills i filles.
A partir del segle III les dones perden els seus drets i passen a ser ciutadanes romanes. Ara bé, si tenien 3 fills o més no necessitaven tutors per tal que gestionessin les seves possessions, comprar i vendre.
Les aprenentes sempre eren contractades amb un document on s’especificava la durada, el lloc, la feina a fer i qui es faria càrrec d’elles en el tallers (tèxtil, ceràmica, etc.).
Hi havia dones que tenien petites fàbriques.
A l’antic Egipte els mercats estaven prop del Nil. Els venedors eren homes, les dones anaven a comprar, generalment les criades però també algunes senyores de la casa.
La part de la medicina dedicada a l’obstetrícia i part, era portada per les dones. Està documentat algun cas de supervisora de metges. A l’escola de medicina hi havia formació de llevadores; en un part n’hi havia un mínim de dues.
Les dones de classe baixa feien de dides dels fills dels rics. Els pares de la criatura pagaven el sou i les despeses de manutenció entre 2 i 3 anys.
A les cases de cervesa (bars) hi anaven tant els homes com les dones a comprar, a consumir i a ballar. Les dones podien ser-ne propietàries. Si hi havia prostitució, passaven els recaptadors. S’ha trobat 2 vestigis d’aquests establiments, un a Der el Medina i l’altre al papir eròtic de Torí.
Hi ha documentat 2 dones embalsamadores (a la mitologia Isis busca amb la seva germana Neftis els trossos del seu germà Osiris) i un possible cas de mestra de nens. No s’ha documentat cap dona escribana.
Hi va haver una única dona faraó, Hatshepsut, i 2 reines que intervingueren en política: Ty, àvia de Tuthankamon i Berenice II que va ser visir.
Els sacerdots vivien al temple. Treballaven 1 mes cada 3. Les sacerdotesses hi anaven quan eren cridades; s’havien de mantenir sempre pures per quan eren reclamades, a tal efecte els temples disposaven d’un llac sagrat. Elles estaven tant al servei dels deus com de les deesses. S’ocupaven dels ritus funeraris. Les sacerdotesses “Mu” dansaven en els funerals en els quals també hi participaven les ploraneres.
L’esposa del déu Amon tenia un poder econòmic i polític que va anar creixent amb el pas del temps fins a desaparèixer amb l’arribada dels perses. Arribava a substituir al faraó en la inauguració de temples i el seu nom apareixia en els cartutxos.
|
