| Resum: |
|
¿Com va ser possible que el Regne Unit sortís de la Unió Europea (Brexit)?
Per respondre aquesta pregunta, cal estudiar primer el context econòmic i polític del Regne Unit i reflexionar, a continuació, sobre qui guanya i qui perd.
El govern de David Cameron va convocar un referèndum que va tenir lloc el 23 de juny de 2016. El 51,9 dels votants van decidir-se per abandonar la Unió Europea. Començava un període transitori fins al 31 de desembre de 2020 en què el Regne Unit es mantindria en el mercat europeu mentre es negociava una relació comercial.
El corrent filosòfic en què es basava el Brexit era el convenciment del Regne Unit de ser una gran nació amb moltes possibilitats però que la Unió Europea els privava de assolir-les. S’ha de dir que aquesta creença dels britànics sobre la projecció del seu país era una fal·làcia. Tot i haver deixat la UE, el país continua sent una potencia de segona.
Al 2017 EE.UU. tenia el Producte Interior Brut ( és com la facturació d’un país, el que el país produeix) més alt , el segon era la UE, el tercer, Xina; el quart, Japó; el cinquè, Alemanya i el sisè, el Regne Unit. Si mirem, en canvi, la renda per càpita, EE.UU. ocupa un lloc molt alt així com la UE. El regne Unit és el tercer i la Xina ocupa un lloc inferior ja que aquí juga un paper molt important la grandària del país. Per exemple, Rússia és 15 vegades més gran que Espanya i, com a conseqüència, la renta per càpita és més alta a Espanya.
Un factor molt important a tenir en compte és el grau d’obertura d’una economia ( exportacions més importacions) Països Baixos i Suïssa són dos països molt petits i que han de comerciar molt i tenen la renta per càpita més alta. El regne Unit és més petit que la UE i el seu grau d’obertura és d’un 62%. No és el d’Alemanya però és ampli, similar al d’Espanya (tot i que Espanya compta amb el turisme). Quan un país té aquest grau d’obertura, no convé enemistar-se amb els seus veïns i si el Regne Unit es va atrevir a fer-ho, va ser pensant que ells no comerciaven amb Europa perquè la UE té uns aranzels i uns impostos molt elevats. Es varen fer estudis i anàlisis abans del Brexit i no s’entén que un país que exporta i importa tant com ells decidíssim sortir d’Europa.
Sabien que les previsions de facturació de 2020, 2025, 2030 serien dolentes, que es perdrien llocs de feina i que la riquesa de les famílies es podrien veure afectades. Això si hi havia acord en les relacions comercials, si no, els escenaris serien pitjors. Tot indicava una baixada general i, no obstant això, es va fer davant la perplexitat de tothom ja que era una decisió completament forassenyada.
Potser el tema és més aviat polític que no pas econòmic. Pertànyer a la UE era com una ultratge a la seva llibertat. Brussel·les dicta unes regles molt rígides. Estaven segurs que, a curt termini, no seria positiu però si la UE no es tornava més democràtica, arribaria un punt en què esclataria i, llavors, ells tindrien raó.
Finalment s’arriba a un acord amb la Unió Europea pel qual els productes del Regne Unit com els de la UE no pagarien aranzels d’entrada. Hi ha un però i és que no s’hi inclou els serveis i el 40% de les exportacions del Regne Unit ho són. L’acord es va signar el 1 de gener de 2021.
Què s’ha millorat amb el Brexit?
Molt difícil de veure ja que la pandèmia ho emmascara tot i, a més, en aquell moment el país es trobava sense camioners. Per això no podem dir si l’acord és positiu o negatiu però es donen unes dades significatives: el producte Interior Brut baixa un 5%, els salaris, un 6,4%, hi ha més endeutament, la lliura esterlina s’encareix un 18%. A partir del referèndum la inflació que, abans s’assemblava a la de la resta d’Europa, es dispara i els preus, comparats amb els d’altres zones, pugen. Es perd poder adquisitiu, cosa que pateixen les famílies i ara molt més amb la crisi energètica. El nombre de cotxes matriculats baixa molt a finals de 2017 / 2018. Respecte als moviments migratoris tan importants al Regne Unit, la immigració que sempre ha superat a l’emigració, ara ha caigut significativament.
Quines conclusions podem treure?
Tot i que la pandèmia ho disfressi tot, s’espera per a 2023 una facturació inferior a la de la resta d’Europa, per sota de l’espanyola i americana. Quant a la inflació, serà superior a la d’Europa. Si la lliura esterlina es devalua un 20%, vol dir que les importacions seran més cares i, en canvi, serà més barat exportar al Regne Unit.
Quins efectes té el Brexit per a la Unió Europea?
Econòmicament es nota més al Regne Unit però mai abans cap país havia abandonat Europa i aquest fet podria causar un efecte dominó i que altres països l’abandonessin també.
La decisió del Brexit causa també problemes dins el Regne Unit. Escòcia va votar per quedar-se. Irlanda del Nord va signar en els acords de Divendres Sant que hi hauria lliure comerç entre ells dos. Ara això no és possible.
Es va parlar de fer un segon referèndum per donar una volta enrere però ja és difícil sinó impossible.
La Unió europea no guanya. El Regne Unit no guanya ni econòmicament ni política. Si pensava que, potser, la Unió Europea esclataria, ara amb la guerra és difícil que ho faci. En un món com l’actual, un procés de dissolució de la UE no és creïble.
No es pot anar contra la història! |
