| Resum: |
|
La civilització ibera s’estenia per la franja mediterrània de la península ibèrica, des del Pirineu fins a Huelva, abans de l’arribada dels Romans durant els segles V – III aC.
La regió Laietana comprenia el territori entre el massís del Garraf i la vall de la Tordera més les dues planes vallesanes.
Segons els historiadors grecs i romans els ibers estaven fragmentats en diferents tribus de les quals ens van deixar informació del noms i situació en el mapa.
Novetats del segle XX
Gràcies a les recerques de l’arqueòleg Miquel Taradell Mateu (1920-55) al Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, es produeixen canvis d’interpretació de la forma de vida dels laietans.
Introdueix el terme “poblats”, situats en llocs alts i amb aspecte defensiu. Observa un patró constant: autàrquics i amb forma de vida senzilla (fa un símil amb els gals).
El Poblat de Puig Castellà consta d’una primera planta completa d’un assentament de 6.000 m2 de superfície, fortificada amb un mur perimetral ben gruixut. Inclou cases de 30 m2 d’un sol ambient amb llard de foc. Es calcula que tenia entre 50 i 100 habitants.
Excavacions dels darrers 15 anys
El volum d’informació actual fa canviar la visió sobre la cultura ibera.
Cau el concepte de poblat uniforme. S’han trobat recintes que tenen 2 o 3 cases més gran (50-60 m2), evidenciant diferents posicions socials.
S’han trobat objectes amb valor informatiu: estris de ferro per a l’agricultura; motlles de pedra per moldre cereal i sitges per emmagatzemar; vasos de ceràmica per a la cervesa; peces de teler; monedes de plata; petits fragments d’escriptura (potser una elit...) i un cap foguer (no se n’ha trobat cap altre en lloc).
Tot fa pensar que el cultiu de la vinya no va arribar fins a l’època romana.
També s’han trobat cranis clavats a la paret (dos molt sencers, un d’ells femení), no se sap del cert el seu sentit, potser simbòlic o pràctica ritual. I enterraments infantils (de fetus fins a 1 - 2 mesos de vida) al terra de les cases.
Actualment s’està excavant al jaciment del Turó de les Maleses (Moncada i Reixac), segles IV a III aC. S’ha trobat l’espai de treball d’un ferrer i una casa més gran que la resta. Consta d’un espai interior lliure amb un aflorament de roca amb alguns grafits (espai ritual).
El poblat de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), segles V - III aC, és molt més gran (20.000 m2) i té una arquitectura urbana més complexa, amb 5 carrers, i un sistema de defensa sofisticat: fossar, portes i mur de defensa. La casa més bàsica té 4 o 5 espais diferenciats. Té camp de sitges per acumular i controlar el cereal. S’hi ha trobat part d’una estructura monumental en pedra (part d’un felí). S’ha identificat assentaments similars a la Cadira del bisbe amb 4 hectàrees (Premià de dalt).
Burriac (Cabrera de Mar), segles VI a I aC, és l’assentament més gran de la Laietània. Amb el castell medieval al mig, descendia per tota la muntanya, amb un total de 10 hectàrees. Als anys 80 es va començar a excavar la muralla. Josep Barbarà va excavar un recinte amb llar de foc i elements annexes amb columnes alineades, possible temple o recinte cerimonial. Hi ha identificats rastres d’ocupació periurbana: 6 camps de sitges, cova-santuari en un turó proper i tres sectors diferenciats de necròpolis on s’han trobat aixovars funeraris guerrers. Sols estaven destinats a les elits, la resta de població devia seguir altres rituals que no deixaven rastre.
Amb sort, les investigacions seguiran avançant i, d’aquí a 30 anys, aquestes interpretacions seran rebutjades.
Fruit de les investigacions fetes actualment es pot eliminar el terme genèric “poblat” doncs tenim 3 tipus d’assentaments diferenciats: capital (Burriac), capital comarcal (nuclis de 2n ordre) i aldea fortificada (vilatges pel control del territori)
És a dir, una xarxa d’assentaments integrats entre ells, amb estructura jeràrquica (res a veure amb els gals). Implica organització política, un estat. No són tribus ni ètnies.
Manca la pagesia. Ara s’està intuint la població rasa i s’estan recuperant petites traces de població dispersa: 4 - 5 cases amb sitges i pous que estarien esteses per tota la plana. Tal és el cas de Can Xercavins (Cerdanyola del Vallès).
La darrera troballa és el Turó del vent, hàbitat mol petit amb 3 cases i un enorme camp de sitges, possible zona industrial.
|
