| Resum: |
|
Les dècades dels 20 i 30 van representar per a Broadway uns anys d’esplendor tant artísticament com culturalment. Hi havia multitud de teatres on es tocaven les peces brillants de grans músics nord americans entre els quals destacava George Gershwin, conegut per ser l’autor de les cançons de la banda sonora de les pel·lícules de Woody Allen, petites joies d’un èxit apoteòsic, pertanyents a musicals
Nascut l’any 1898, George Gershwin va morir al 1937 d’un tumor cerebral quan tan sols comptava 38 anys d’edat. Va fer una carrera extraordinària i va guanyar molts diners. Era elegant, ben vestit però modest i molt humil. Pertanyia a una família d’immigrants d’origen jueu que venia de Sant Petersburg. El seu cognom era Gershowitz que més tard va americanitzà per quedar en Gershwin. Era el segon de tres fills, el gran, Ira Gershwin era lletrista i la germana petita cantava com a soprano. Els pares tenien una botiga i li van obligar a estudiar comerç mercantil per saber portar-la. Va tenir un professor particular de piano però mai va estudiar música. Als 15 anys abandona els estudis i comença a treballar en una editorial de música com a demostrador de cançons. Es passava 8 hores al dia tocant les partitures de cançons que li portaven per veure com sonaven. Gràcies a aquesta feina, adquireix una disposició i facilitat per tocar diferents tipus de música.
Als 20 anys comença a compondre cançons i amb el seu germà Ira col·laboren en la comèdia musical “Lady be good” que incloïa ritmes de jazz. Al primer audio de 1924, Fred Aster i la seva germana Adèle canten i ballen la cançó “Fascinating Rhytme” mentre el mateix Gershwin toca el piano.
El director d’orquestra Paul Whiteman encarrega a Gershwin que composi una obra per a la seva orquestra, que era híbrida: banda de jazz i orquestra simfònica. Així va sorgir “Rapsody in blue” que va ser estrenada el 12 de febrer del 1924 a l’Eolien Hall. Va ser tot un èxit. Era la primera obra clàssica que va fer Gershwin i juga amb jazz, blues, propis de la música ballada. L’inici és un solo de clarinet: 17 notes en glissando com un tobogà ascendent. Va ser enregistrada en 1945, 8 anys desprès de la mort de Gershwin en el mateix lloc. La posaven als soldats que tornaven de la segona Guerra Mundial perquè sanessin de les seves ferides. També se’n va fer una pel·lícula el protagonista de la qual va ser Robert Alda.
L’èxit de George Gershwin continua creixent i li encarreguen un concert per a piano i orquestra. No ho sap fer i va a una llibreria de Manhattam per comprar-se un llibre que el pugui ajudar. Sempre va tenir un complex d’inferioritat perquè ell no havia estudiat música. Li agradaria ser com Chopin, Debussy, Back... D’aqui surten tres preludis que són lliures, pura rauxa creativa. El primer, és a ritme a Charleston, el més americà de tots. El tercer va ser tocat per famós pianista xinès Lang Lang amb un ritme accelerat. Els veiem en àudios.
Al 1927, George Gershwin viatja a Europa, acompanyat per seu germà, la seva germana i la seva cunyada. Gershwin no es va casar mai. Segons ell, l’objectiu del viatge era aprendre fer música de debò. Va conèixer Maurice Ravel, 13 anys més gran que ell qui li assegura que a Europa no saben fer el que ell fa. Es queda 4 mesos. El seu desig era que Stravinski li fes lliçons. Gershwin guanyava 5 vegades més que Stravinski.
Com a resultat d’aquest viatge, va compondre “Un americà a Paris”. Era una peça clàssica tocada per orquestra simfònica. És la descripció d’un turista americà per París amb el seu trànsit i milers de botzines sonant. Volia abocar l’efecte del trànsit de bojos de Paris a la seva obra amb un instrument fet de botzines, creat per ell mateix. Al 1950 es va fer una pel·lícula protagonitzada per Gene Kelly amb la banda musical de Gershwin.
Continua escrivint musicals amb un gran èxit. Al 1931 estrena al Manhattam Teather de Nova York “I got rhytm” Es varen fer 460 funcions, incloent-hi les cançons més conegudes. Al 1943 es va fer un musical cantat per Judy Garland (21anys) “Girl crazy”. Tant ella com la orquestra anaven tots amb barrets de cowboys. També sortia Mickey Rooney. Ballaven claqué, charleston...
Més tard escriu una òpera en tres actes “Porsy i Becs” amb lletra del seu germà Ira i de Dubose Hayward. Es va estrenar al 1935 al Colonial Theatre de Boston. Tots els personatges eren negres. Va ser un èxit però al Metropolitan de Nova York no es va representar fins el 1985, es a dir, 50 anys després de la seva mort.
La cançó més bonica que va compondre va ser “Summertime” que pertany al musical “Fanny Face” (1936) de la qual es va fer una pel·lícula “Cara con àngel” protagonitzada per Fred Aster i Audry Hepburn (1957)
George Gershwin va morir el 11 de juliol de 1937. Ens va deixar Rapsody in Blue, Concert per a piano i orquestra, un americà a París, 3 preludis, una òpera i infinitat de cançons i musicals.
Hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta. La música de George Gershwin és d’una gran qualitat. |
