| Resum: |
|
L’objectiu de la conferencia és aproximar els ocells que viuen amb nosaltres i que, no obstant això, ens són uns desconeguts ja que hi ha un trencament entre les persones i el seu entorn. Els ocells apareixen a la nostra cultura, a l’art, a la música, al cinema i a la literatura…
El falciot Negre arriba entre el 28 de març i 7 d’abril. Se’n va a l’agost. Canta als matins i als capvespres. Té diferents noms populars: Magall, Fumat… és negre I té les ales corbades en forma de fals. El cognom de l’autor de “Guilliver’s travels” Jonathan Swift vol dir falciot. Joan Manel serrat té una cançó titulada : “Que volin els falciots”.
El Xot, també dit xut, tòtila, és la banda sonora de les nits d’estiu. Narcís Oller al “Escanyapobres” diu: “Ja és ben trist la vida del xot ficat al forat”. El xot és el personatge central del Carnaval de Solsona; és un ball que fa la distància entre so i so sempre igual.
La Mallerenga carbonera presenta una corbata negra, i la galta blanca. Té multituds de noms populars. Xinxarella, Tintipella, Primavera... Hi ha un cant de Mossèn Cinto Verdaguer, molt alegre però enervant: Salta-Pere, mitja- pera, Ja- t’hi-tinc, tot–per –mi, tot–ho–tinc...També de Mossèn Cinto: “el cucut no fa més que un ou i la mallerenga que té molta llenga, en fa més de nou”
El Cucut (no puc) té un cant que és una queixa, un plany; és un cant d’impotència lligat a la primavera: “El cant del cucut Sant Josep el porta i Sant Pere se l’emporta”. Aristòtil i Plini, estudiosos del món natural pensaven que els ocells canten per atreure femelles i reproduir-se. Completat el seu cicle reproductor, el cucut queda mut. Surt als famosos madrigals de Juan de la Encina (1468-1529). Posa els ous en els nius d’altres espècies i és el símbol del marit enganyat. Surt a Vivaldi (1678-1741) en el seu Concert de violí i en les 4 estacions. També el trobem a la Pastoral de Beethoven i Camille saint-saëns dedica una peça al cucut. Pels amants de la mitologia: en el ceptre o darrera d’Hera, sempre hi ha un cucut. Ens ha arribat una llegenda: Hera no volia Zeus que, ofès, idea un estratagema per tal de posseir-la. Es converteix en cucut i desferma una tempesta. Hera troba l’au mullada i atemorida. L’agafa i se la posa a la falda i llavors surt Zeus i la viola.
La puput té un cant diferent. Mentre que el cant del cucut té dues notes, una més alta que l’altra, el cant de la puput són tres notes iguals. Posa el niu sota les teules dels edificis dels nuclis antics o en els forats dels arbres del bosc.
Apareix al “Jardí de les delícies” de Jeroni Bosch (El Bosco). Tot i que el pintor és holandès, totes les especies que hi surten pertanyen a l’Europa meridional. Existeix una òpera dedicada a aquest ocell de Hans Werner Henze (1926 – 2012): L’Upupa un der Triumph der Sohnesliebe
El Rossinyol arriba entre el 7 i 15 d’abril i marxa al setembre. Hi ha una dita popular: “Quan canta el rossinyol, planta el fesol”. Vol dir que ja no glaçarà. A les llengües germàniques el nom comença per nit: Noghtingale, Nachtegall, Nachtingale...
El rossinyol canta de dia i també de nit. Hi ha una llegenda que diu que el rossinyol roncava i les formigues van enfilar-se on era i van començar a picar-li i a injectar-li àcid fòrmic. L’au ho va passar tan malament que des de llavors canta de dia i de nit.
El mussol comú té un cant que sembla el miol d’un gat. Atenea, que és el símbol de la saviesa va sempre amb un mussol. També apareix com a símbol grec a les monedes d’euro.
La cadernera apareix a la Façana del renaixement de la Sagrada Família de Gaudí. En molts quadres el Nen Jesús porta una cadernera a la mà. Vivaldi té un concert per a flauta, dedicat a la cadernera. La Cobla Principal de la Bisbal té una cançó popular. “Pageseta moreneta, vull cantar-te una cançó, no sents com refila la cardinat...”
L’oreneta vulgar simbolitza la primavera. Arriba a principis de març i se’n va al setembre. La Mare de Déu de Queralt aguanta una oreneta de pagès. També apareix en un disc de Mike Oldfield: The complete.
La Garsa s’està tot l’any a les cases de pagès. És un còrvid intel·ligent. Hi ha moltes expressions i dites dedicades a la garsa: Xerrar més que una garsa; donar garsa per llebre; ser una bona garsa... Segons Ovidi, les Piérides rivalitzaven amb les muses i es van convertir en garses. Hi ha una òpera de Rossini: la garsa lladre (1817). Hergé (Tin Tin) la fa aparèixer a “les joies de Castafiori” (1963). Boby Robson era de Newscattle i seguidor de l’equip local “The Magpies Football Club ” que vol dir garses. Anaven blancs i negres.
La Gralla és un còrvid. El 50% han desaparegut de Catalunya (Figueres, Castellò d’Ampuries, llocs de pastura) sense saber-ne les causes. El premi nobel de 1973 Konrad Lorenz (etòleg) tenia gralles a seva casa al Prater de Viena. El cognom Kafka en txec vol dir gralla.
La merla canta al capvespre al bosc; és un cant aflautat que puja i baixa. Mossèn Cinto la denomina L’àngel merlenc que és sinònim de dimoni. Hi ha el dubte si el merlot prové del francès o de l’occità. També és una varietat de raïm. Hi ha quantitat d’obres dedicades a la merla. Olivier Messiaen “Le merle noir”. Els Beatles dediquen una cançó a la merla (blackbird) al seu àlbum blanc.
L’estornell el tenim tot l’any a més dels que només venen a l’octubre i novembre a menjar olives. Hi ha una llegenda lligada al dret de la propietat; Jaume I fa fora els sarraïns de València, que mantindríem la propietat si tornaven a treballar-la o els estornells portessinn 3 olives al nord d’Àfrica, una a cada pota i l’altra al bec. Mozart va viure 3 anys amb un estornell i en moltes de les seves peces imita el cant dels ocells.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos i vet aquí la xerradeta que ja s’ha fos |
