| Resum: |
|
Lita Cabellut és una artista polifacètica. Tant et fa pintura sobre tela com escenografia sobre paper. Treballa a l’opera, al cinema i al teatre.
“Per a qualsevol necessitat expressiva, el material no és important”.
Nascuda a Sarinyena (Osca) en 1961 va ser abandonada pels seus pares des de ben petita i criada per la seva àvia que va morir quan la nena tenia 10 anys. Portada a un orfenat, vas ser adoptada per uns pares benestants del Masnou que li van inculcar el amor a l’art. En una visita al Museu del Prado de Madrid va quedar captivada per “ Les Tres Gràcies” de Rubens i va dir a la seva mare que seria pintora. Munta el seu estudi en el garatge de casa seva i des d’ un començament va agradar als marxants. Les primeres pintures són expressionistes i reflecteixen la seva infantesa quan feia de captaire i anava rambla amunt i rambla avall demanant almoina. Feia de Pallassa. Els seus quadres manifesten una sensació de desengany, por, tristesa. Les cares deformades. “Els miralls són perillosos perquè sempre diuen la veritat.” Primera exposició al Masnou l’any 1978.
Als 19 anys marxa a Amsterdam on estudia a l’acadèmia d’art Gerrit Rietveld . Fa escultures, treballa teixits, frescs, murals de grans dimensions... Les escultures mig desintegrades fetes en resina i oli. És la bellesa en rostres trinxats, amb esquerdes provocades, flors recargolades. Durant aquests anys la seva feina es va veure influenciada per grans mestres holandesos un dels quals va ser Lucien Freud. Entre els 300 artistes més cars, Lita Cabellut va darrera de Barcelò, és a dir, està molt bé cotitzada. Freud pintava la gent quan ja estava cansada de posar. Lita és hereva d’aquest artista. Té dos ajudants i un equip de 12 persones.
“No aguanto la tristesa que sento sense l’art. L’art és la possibilitat d’expressar-me”.
També retrata persones vives amb el rostre d’aire oriental (Japonisme). En el 2018 canvia la tècnica. Crea els personatges a traves d’una fotografia que amplia sobre la tela. A partir d’aquí, posa pintura fins desmanegar l’obra: pinta a l’oli, pinzellades gruixudes, pestanyes, llavis. Com la Coco Chanel, creadora d’una nova moda, amb les dones en pantalons i fumant: tot un rebombori.
També es fica en el món del clown després de la seva actuació. Tenen una gran bellesa perquè reviuen emocions llunyanes. En el seu estudi col·loca personatges i els pinta. Un d’aquest és Frida Kahlo. Fa una exposició a Alemanya amb els “corses” de la Frida. A través de les fotografies troba els millors moments. Altres personatges són Cameron de la Isla, Chaplin, col·lecció de tulipes. Busca coses perquè tinguin força com les figures holandeses. La seva mare l’abandona al dos mesos. Era prostituta i per això, Lita busca personatges de la nit. Hi ha drama en una boca que s’obre, gemega i crida. Utilitza resines, vernissos. No vol que una pintura es degradi. Parla de la pell humana i necessita expressar els colors, mantenint l’expressió.
Ara fa un tríptic: fotografia i pintura. Ho desmanega i ho transforma en una bossa de paper. Cada color dona la possibilitat de pintar. Té apunts, fa servir aerosols, acrílics. Lita Cabellut és vital, amb molta força que li dona la bellesa. Les tècniques utilitzades són: craquelé en francès, crettattura en italià i clivellat en català.
Vol parlar de les esquerdes com si fossin arrugues de la cara, dents de hiena craquelades, amb olis digitals fent una composició fotogràfica que canvia el color depenent del material utilitzat; si és suro, pell, teixit tija de pastanaga. Acabada la tela, la despenja i comença a cargolar-la, la trepitja... (arte de destrozar el arte).
El marxant tunisià Giles Dyan la va introduir i li va buscar possibles compradors. Guanya molts diners i molta gent assisteix a les seves exposicions.
Va participar a l’opera de Carlus Padrissa, Karl V. Va fer el vestuari de la Fura dels Baus. Busca la llibertat expressiva. Els vestits han de viure el moment.
Ara fa llibres d’artista. Ha il·lustrat “Bodas de sangre” dins una caixa. Buscava models i la protagonista la va trobar pel carrer. Li va proposar viatjar a Holanda al seu estudi i va acceptar. Tira pintura davant de la model i desprès, eixuga el que no li convé. El nuvi acaba morint; l’obra és un drama. Agafa la model, la penja per la cintura i la tira pintura figurant que la mata. El dia que ensenya el llibre, ella també surt. Són resines amb oli amb un resultat bonic, tot rebregat i que amb els canvis de temperatura s’esquerda.
Lita Cabellut, una artista singular.
|
