| Resum: |
|
A l’any 1981 Joan Fuster va patir un atemptat a casa seva a Sueca. L’extrema dreta va posar dues bombes amb la finalitat de matar-lo. Acostumava a fer tertúlies nocturnes i en sentir una detonació van anar a mirar què era, llavors va detonar la segona bomba molt més forta. Va ser un miracle que no ferís ningú però el mobiliari va quedar destrossat. La policia no va investigar els autors sinó les víctimes. Feia els ulls grossos davant els atacs de l’extrema dreta (batalla de València) per intentar fracturar la societat valenciana i evitar , així, una relació fluïda entre Catalunya i València. Mentre, Joan Fuster es preguntava perquè volien matar-lo si tot el que havia fet era escriure.
Va néixer el 23 de desembre de 1922. El pare feia estàtues de sants i la mare era filla de petits propietaris rurals. A l’any 1943 ja era un lector voraç i decideix fer la carrera de dret. A València, hi troba molts franquistes i gent retrògrada però ell descobreix una cultura a través dels llibres de vell. Acabada la carrera, torna a Sueca per fer d’advocat. Serà per un temps molt breu ja que comença a escriure articles de premsa, intercanvia cartes amb intel·lectuals, escriu poemes i es professionalitza com a escriptor. Escriu regularment als diaris de València i després, a diaris i revistes de Barcelona. Acostumava a fer uns quatre o cinc articles a la setmana. Reuneix en un volum tots els seus poemes d’entre els quals destaca “Criatura dolcíssima” musicalitzada per Lluís Llach, i decideix deixar estar la poesia. És conegut com a assagista. Un assaig especula sobre les idees. Des de un jo, mesura totes les coses i reflexiona sobre les idees. Joan Fuster és l’assagista més important que hem tingut. Com a precedents trobem a Eugeni D’Ors i Josep Pla. És equiparable a Montaigne i Voltaire. Es tracta d’una literatura d’idees però amb estil i originalitat. L’assaig és un gènere literari fragmentari, obliga a la parcialitat. No és sobre un tema sinó cap a un tema. El contingut és moral o ètic: les problemàtiques del seu temps, la problemàtica de l’ésser humà.. Trobem tres blocs:
Humanístic. Parla de la creació artística, del món contemporani, de la ciència, de l’intel·lectual, del poder, del capitalisme, del marxisme... “Diccionari per a ociosos” és una recopilació dels seus articles. “Dietaris” on cada dia posa la data, el lloc i escriu sobre les seves preocupacions i reflexions
Sociopolític: compromís amb el seu país. València. Tracta sobre el concepte de Països Catalans. El seu llibre “Nosaltres els valencians” té un efecte molt important a la lletres valencianes
Clàssics de la literatura catalana: Ausiàs March, Salvador Espriu, Josep Pla.
Joan Fuster va ser historiador, intel·lectual compromès, home de lletres. Al 1975 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium i al 1984, nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. Tenia una molt bona relació amb Josep Pla, malgrat la diferència d’edat i que tenien maneres de ser i de pensar molt diferents. També la seva relació amb Montserrat Roig va ser excel·lent. Sempre estava preparat per escoltar i parlar.
Per què va ser víctima de l’atemptat?
Al 1962 publica 3 llibres: “El país valenciano” ; “Qüestió de noms” és un opuscle de com hem de dir els països catalanes; “Nosaltres els valencians” passat i present. Al “Pais valenciano” intenta explicar quins són els paisatges i signes d’identitat dels valencians. Editat per Destino, era molt car: 450 pessetes. Estava dedicat als seus pares. L’extrema dreta fa una campanya en contra seu: agafen frases i les treuen de context. Per exemple quan parlava de la Paella diu que és cuina de país pobre, on abunden els pobres i que es fan amb rates. Joan Fuster defensava la catalanitat dels valencians però va ser tal la manipulació que va patir que ja no va tornar a publicar a Valencia. Barcelona li obre les portes. Sempre defensa la llibertat d’opinió. S’ho qüestiona tot: “L’home, resum de totes les coses” Va escriure més de 20.000 cartes; una obra molt gran. Va publicar al 1969 “El Diari 1952 – 1960”, amb reflexions íntimes. Fa assajos que més tard convertirà en llibres, sobre temes diversos: política, literatura, música, cinema, de les virtuts i del vicis... Joan Fuster es pot comparar amb d’altres figures com ara Erasme de Rotterdam que critica l’església per la llibertat de pensament; un intel·lectual sempre ha de qüestionar l’autoritat. Un altra figura és Émile Zola en “J’accuse” es posa en contra de tot l’estat francès.
“Vosaltres els valencians” és un gran llibre del que ja s’han fet 30 edicions. És un clàssic per a la literatura catalana i valenciana. Parla del passat i del futur dels valencians, de la seva identitat. Planteja unes preguntes bàsiques: Què som?, Quina identitat tenim?, Per què som com som? Per què sentim que no som ni carn ni peix?; Per què els valencians som un país anòmal? Es a dir, intenta explicar la indecisió dels valencians.
Per acabar, Joan Fuster va ser un intel·lectual amb tota els ets i uts: irònic, irreverent, polèmic, il·lustrat, que lluita per una societat més moderna, més culta.
Tal com estan les coses, ser català, avui dia,
No passa de ser una simple hipòtesi.
Consells i proverbis i insolències
|
