| Resum: |
|
Com va néixer i com és el nostre univers?
Ens és desconegut i està totalment buit! Partim d’una obvietat i és que el nostre cel de nit és fosc. Aquest fet ha estat el centre d’interès dels científics i pensadors dels segles XIX i XX. Si l’univers és etern i infinit, com sempre s’havia dit, el cel hauria de ser brillant tant de dia com de nit ja que la llum s’acumula. Es a dir, l’univers no és etern i deu tenir una mida.
Ara ens podríem riure de tots aquells científics però entre ells es trobava Albert Einstein (llei de la Relativitat) que deia que l’univers és estàtic, malgrat que les seves formules mostraven que no ho era. Altra gent, però, s’adona de l ‘error del mestre. Tal és el cas de Joseph Lemaître (clergue) que, aprofitant que Einstein viatja a Brussel·les, se’l va a trobar per dir-li que les fórmules diuen que l’univers s’expandeix i té un origen. Einstein el va menysprear i no li va fer cas. Més tard, l’any 1928, va ser Edwin Hubble ( el telescopi Hubble es diu així en honor seu) que va cridar a Einstein i el va fer notar el seu error. Es coneixien poques galàxies (galàxia es un conjunt molt gran d’estels) i totes s’allunyaven de nosaltres: això és l’expansió de l’univers! Tot allò que la terra era el centre de l’univers, amb un sistema solar únic, galàxia única i punt rellevant no era cert. Hubble tenia raó: tots s’allunyen de tots. Si el globus s’infla, vol dir que abans era més petit. És la idea del Big Bang. L’univers ha tingut un naixement.
Fred Hoyle no creia en res de tot això i va crear el terme Big Bang despectivament però la denominació va tenir èxit. A meitat de la dècada dels seixanta, Robert Wilson va descobrir la millor evidència del Big Bang, quan dos obrers treballaven instal·lant una antena i van rebre una interferència, amb taques de color a l’antena. Ho van netejar tot i van tornar a instal·lar-la però la interferència va continuar.
Informació
Vam néixer 13,800 milions d’anys amb els elements a altíssimes temperatures, amb un 75% d’hidrogen i un 25% d’Heli. El globus s’expandeix i refreda i només pot crear aquests dos elements. S’agafem determinades proporcions d’oxigen, carboni, nitrogen, calci, fòsfor, potassi, sofre, sodi i clor ben barrejades i així estem a la vida. A partir d’això es creen les estructures, el sol, els estels... Giordano Bruno (mort a la foguera) ja en el segle XVI i només raonant, va dir que si aquests estels que veiem fossin com el nostre sol potser hi hauria altres planetes.
Els estels han creat tots els elements de la natura. Quan moren alliberen tot el que tenen mentre viuen, es a dir, moren i exploten enviant tots els elements a l’espai: creen acumulacions de gas ja que són estels d’hidrogen i heli. Desprès ho creen tot. En les agrupacions d’estels que creen les galàxies, cada puntet té bilions de planetes. Tot el que hi ha a l’univers representa només el 15%. El 85% restant és la matèria fosca. No està feta d’àtoms. No saben de què està feta. Si sabem tot això és a causa de la llum que es desprèn del Big Bang. Quan observem l’univers, és com una esponja en la qual la matèria fosca forma les fibres.
També sabem que l’univers continua expandir-se i cada vegada s’infla més. Científicament es diu “expansió accelerada”. A la bufera se li diu “energia fosca”
Perspectiva i magnitud
Mirem el nostre sistema solar com si fos un edifici de vuit pisos més les golfes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Plutó. Nosaltres vivim al tercer, primera. Cap al cel obert, pugen i baixen milions d’estels. Al quart pis està Plutó. Una galàxia és una ciutat amb un conjunt enorme d’edificis. Si obrim la finestra veiem la llum dels estels propers. Triguem 12 anys per pujar de pis. Ja fa 44 anys que el Voyager 1 viatja i encara no ha sortit del edifici Per arribar a la caseta del costat, trigaríem 70.000 anys i això que és el edifici del costat, i la galàxia és la nostra; la de la Via Làctea! Hem explorat només uns 5.000 planetes de fora i deuen haver un milió! Tot això representa el 5%; el 27% és matèria fosca; el 68% és la bufera que fa que l’espai s’expandeixi. L’objectiu de la ciència és intentar saber de què està feta la matèria fosca
Recopilació
El nostre és un univers increïblement buit. Una esfera com la Terra representa la novena part d’un granet d’arròs. El robot Curiosity ens veu des de Mart molt i molt petits. Ens han fet una foto des del pis sisè i ens han vist molt i molt petits i si sortim de l’edifici, ja no ens veuen. Vet aquí la humilitat humana. De la vida de l’univers, nosaltres som 9 segons.
El més paradoxal és que som, malgrat ser tan poca cosa. Tenim una vida! Aquest fet ens hauria de fer valorar la nostra vida i respectar la dels altres, sense malmetre el medi natural o la vida animal.
|
