| Resum: |
|
La sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana. És el nom que s’aplicava a una sacerdotessa encarregada de donar a conèixer els oracles d’Apol·lo. Algunes tradicions diuen que la primera sibil·la, filla del troià Dàrdan i de Nesso, filla de Teucre, va adquirir un gran renom com a endevinadora i, per això, s’anomenen sibil·les a totes les profetesses
El cant de la Sibil·la és una tradició molt antiga que es canta pel Nadal. La sibil·la és una dona dotada amb un do profètic, respectada i escoltada. Tots els oracles que donava a conèixer es recollien i es conservaven en el Temple de Júpiter a Roma, la biblioteca del qual es va cremar però molts oracles es van salvar ja que n’hi havia còpies en altres llocs.
La Sibil·la Eritrea era qui encertava més; era la sibil·la oficial que va predir la vinguda de Crist com a salvador de la humanitat. Va popularitzar els acròstics. Lactanci (segle III dC), autor de “Les institucions divines” la va donar a conèixer i va se interpretada més tard per Eusebi, bisbe de Cesarea, considerat el pare de l’església i per Flavià, governador de Cartago, coetani de Sant Agustí (la Ciutat de Déu) No tan sols van desxifrar els escrits de la sibil·la on es predeien les desgracies que passarien (que la terra començaria a suar i les aigües la cobririen, es a dir, un tsunami) sinó que, agafant la primera lletra de cada ratlla, es llegia: Jesucrist, fill de Déu salvador.
El bisbe que va substituir Sant Agustí a Cartago és autor d’una gran obra moralista. Escrivia sermons perquè fossin llegits en públic. Anava contra els Pagans, que surten als versos de la Sibil·la, i contra els Arrians que no creien en la divinitat de Crist i negaven la Trinitat. Lluitava contra les heretgies.
Al segle VIII Beda el venerable, important figura que interpreta els versos de la sibil·la, té molts deixebles a l’Escola Palatina de Carlomagne. Els dona formació i educació en lleis. Es van unificar les esglésies de Roma, Veneto, Milà i es crea una litúrgia romano-franca. Els seus artífexs van ser el bisbe de York, el de Lió, Fèlix de la Vall d’Urgell i Benet d’Aniane, prop de Montpellier.
Fèlix i l’arquebisbe de Toledo van crear un corrent ideològic; negaven la Trinitat i deien que de Déu, només n’hi ha un. Carlomagne era a punt de ser investit emperador, llavors tindria forma divina. Tan Felix com l’arquebisbe són empresonats a Lió i a l’any 800 Carlomagne es converteix en emperador. Benet d’Aniane és nomenat abat del monestir que depenia directament de la Seu D’Urgell.
Al 840 Sisebut va reunir els monestirs on es trobava el sermó de Sant Agustí contra les cinc heretgies i on apareixien els versos de la sibil·la: Lió, Llemotges, Seu d’Urgell, Vic, Tarragona i a un monestir del nord d’Espanya que es dedicaven a fer còpies.
Partitura
Als segles X, XI i XII ja es cantaven els versos a Lió, Llemotges, Paris, Aniane. A Catalunya, però, es on es conserven més versos de la sibil·la.
A Mallorca es deia “Missa de Matines” a la missa del Gall. Les interpresures eren les lliçons que es llegien. Personatges diversos cantaven paisatges i després era la sibil·la qui cantava. Portava un mant de seda i una espasa a la ma, la cançó que interpretava, habitualment a capella, té origen en una melodia mossàrab, amb text traduït al català al segle XIII A la lliçó dotzena llegien interpresures dos frares des de les reixes i dos més des del faristol. També hi havia un cor. Els versos s’intercalaven amb música. El cant de la sibil·la es converteix en el punt fort de la nit de Nadal.
En el segle XIV ja es canta en català i no només en els monestirs de tot Catalunya, sinó en una parròquia de la Garrotxa i a partir de llavors es canten versions en català a tot arreu.
Al segle XV serà llegida la lliçó novena interpresura i el testimoni de la sibil·la. Surten els profetes. Al segle XVI s’escampa per tot Catalunya, Sardenya, València i Castella. A Toledo, no obstant això, no es va cantar fins el segle XIX.
Al 1945 es troben a la catedral de Barcelona notícies que es compraven coses per a la sibil·la. A Braga es cantaven els versos així com a Mallorca i a l’Alguer que era cantada en la catedral de l’arxiduc Luís Salvador i es tenia constància que era un cant molt antic d’origen medieval.
Des de 1998 Maria del Mar Bonet la cantava cada any a diferents llocs: Terrassa, Granollers, Vic... A la Bonanova la va cantar fins el 2018. La recaptació obtinguda era destinada a benefici del Casal dels Infants del Raval.
A l’any 2010 el Cant de la Sibil·la de Mallorca i l’Alguer va ser declarat per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat ja que s’havia conservat des de l’edat mitjana sense interrupció. A partir de llavors ha tingut un impuls enorme. |
.jpg){kind=icon}
