| Resum: |
|
La Geografia és l’estudi de la terra en els seus les diferents aspectes i dins la geografia Física hi trobem la Vulcanologia i la Glaciologia que tenen la capacitat de transformar el paisatge i el territori. Moltes glaceres del món s’han format en vessants de muntanyes volcàniques i a l’inrevés. Els volcans són destructors però quan s’ajunta gel, el perill s’agreuja.
La paraula volcà prové del déu de la mitologia grega del mateix nom, invocat per a la protecció d’incendis ja que les cases eren de fusta. I, a la vegada, era el déu de les habilitats manuals. És representat treballant a la farga, suant i gairebé nu. L’art de la guerra necessitava armes fetes a la farga.
El diàmetre de la terra és 12.650 km. Si partim la terra per la meitat, trobem 6.300 km de profunditat. La primera capa és l’escorça de la terra, sòlida amb un gruix de 70 km. La segona capa és el mantell que pot ser superior (líquid) i inferior que també és líquid però menys dens. És un material incandescent. Els continents no estan recolzats sobre element sòlid sinó líquid. La tercera capa és el nucli, intern i extern format per níquel i ferro, amb més temperatura com més a l’interior, formant un mantell que es diu Magma.
La raó per la qual hi ha indrets al món amb més perill volcànic és perquè, abans, només hi havia un sol continent i un sol oceà. Un moviment va fer que els continents es separessin per plaques. Els indrets on s’ajunten i se separen són els punts més febles amb més possibilitats que els volcans apareguin. Els Andes són muntanyes volcàniques, com també Islàndia, Açores o Canàries.
Un volcà és una obertura a l’escorça de la terra que comunica el magma interior amb l’exterior. Consta d’una càmera magmàtica, la xemeneia i el cràter a sobre d’un con volcànic. A vegades la lava no surt pel cràter sinó per una fissura formant-se petits cràters Els volcans es classifiquen: en activitat (Etna); inactius o adormits (Teide); Apagats o extingits (zona volcànica d’Olot) encara que mai no te’n pots refiar.
Per la forma del con volcànic es divideixen en volcans en escut que són molt plans i les laves no generen explosió sinó que formen crostes. Estratovolcans amb un con volcànic amb un desnivell del 35% format pels materials que el volcà treu; calderes, cràter d’un volcà d’un km de diàmetre. S’omplen d’aigua i formen cons volcànics molt alts però que l’erupció els retalla i acaba ensorrant. Es nota la proximitat d’una erupció perquè es desprèn més gasos de l’habitual; hi ha moviments sísmics ja que el magma vol sortir i fa pressió; se senten uns sorolls molt forts dins (retumbos); augmenta la temperatura de l’aigua de les fonts i es trenca l’asfalt dels carrers (abombaments)
El material que expulsa el volcà pot ser de diferents tipus: Piroclastes, materials sòlids que es subdivideixen en bombes volcàniques com “los huevos del Teide”. És lava incandescent que surt disparada del volcà, cau a terra i agafa la forma, Lapilili: petites pedretes (Chimborazo) i cendres volcàniques que són cendres com si nevés. Els Núvols incandescents són explosions de cendres però és un núvol gasós que destrueix tot (Vesubi, Pompeia i Herculano) Agafa una temperatura de 400º i avança a una gran velocitat. Corrents de lava de diferents densitat que surten i es solidifiquen. Al cap de 24 hora encara no es pot trepitjar ja que agafen 1200º de temperatura i costa de refredar-se.
Segons el tipus d’erupció els volcans es classifiquen en Hawaià: la densitat de la lava és més líquida, ràpides de desplaçament i arriben molt lluny. No son Explosives. Estrombolià lava poc densa però que emmagatzema gas i fa explosions molt regulars en el temps. Volcanià: la lava és més densa, tapa el cràter i quan té prou gas, explota. Arriba més lluny. Peleà: la lava molt densa i avança a poc a poc.. Plinià: fa petits cràters addicionals. Més explosiva.
Es produeixen erupcions submarines i moltes vegades tan al fons que ni tan sols en n’assabentem però fan illes com la de Tagoro (Hierro). Un guèiser és una font termal que flueix de forma violenta quan arriba a una temperatura. Produeix l’energia geotèrmica que genera electricitat en aquest indrets.
Hi ha també un índex d’explosibilitat que es mesura amb un índex base en què es tenen en compte el volum que el volcà expulsa, el tipus de material d’erupció i la freqüència. A partir de l’índex 2 cada vegada es multiplica per 10. Els volcans tenen capacitat de canviar el clima del planeta. Amb l’erupció del Tambora (Indonesia) l’any 1816 no hi va haver estiu, després torna la normalitat. L’any 1968 va entrar en erupció el Krakatoa (Al este de Java, pel·lícula) Hi havia gent que es volia quedar i d’altres que no. Al final es destrueix tota l’illa.
A l’Antàrtida s’ha motoritzat per ordinadors l’aigua de mar congelada. La part superior amb el calor del volcà es descongela i amb la fredor exterior es torna a congelar un altre cop. A l’illa Decepción l’aigua de mar està a 35º per l’energia geotèrmica. Hi ha hagut moltes tragèdies a causa dels volcans. Tots recordem l’erupció del Nevado del Ruiz (Colombia) el 1985. Hi va haver una avinguda de fang, tot el material s’omplí d’aigua i va seguir el torrent del riu fins que arribà a la ciutat d’Arnedo anegant-la o el Cotopaxi que va cobrir de cendres Quito.
També s’ha estudiat com creix una glacera i s’ha comprovat que tenen una gran capacitat de regenerar-se ràpidament. Als Pirineus i, amb condicions favorables, només en tres dècades podrien ser com al 1850.
|
 (2).jpg)
