| Resum: |
|
ANNA PAGÈS ARAN ( IES Mediterrània) “Electrocardiògraf. Història i funcionament” Tutor: Robert López Fernàndez
Els objectius del treball eren conèixer perquè s’utilitza l’electrocardiògraf, la seva historia i la seva evolució. És molt útil per seguir la salut del cor en persones de risc o d’edat avançada. L’any 1901 es va fer el primer i el seu inventor va ser Willem Einthoven.
Teoria: el cor bombeja sang, el costat dret la bombeja als pulmons on s’agrega oxigen i s’elimina diòxid de carboni. El costat esquerra bombeja la sang vers la resta de l’organisme, alliberant oxigen i nutrients. El cor genera impulsos elèctrics. Durant la sístole els ventrílocs es contrauen i les aurícules es relaxen i durant la diàstole , a l’inrevés. El triangle d’Einthoven és un triangle invertit, format per tres punts: les dues espatlles i el turmell. L’electró positiu està situat en el vèrtex del triangle i representa el camp elèctric del cor.
Pràctica: crea un circuit d’adquisició del ECG amb tres entrades: un generador que donava freqüències, un filtre RC que passa baix i un altre que passa alt; un seguidor de tensió amb un amplificador no inversor i un altre d’instrumentació . Seguidament fa proves test amb oscil·loscopi i amb ordinador.
Va portar l’aparell perquè el públic assistent l’examinés o el provés.
MIQUEL HIDALGO DÍAZ (IES Mediterrània) “Sostenibilitat a la indústria tèxtil. Tintura natural amb colorants procedents d’algues”. Tutor Bernabé Bono Martí
La industria tèxtil afecta la moda i els preus dels vestits. És la segona indústria més contaminant del planeta. Si s’utilitzessin fibres naturals, el perjudici seria menor. Per això s’ha de conscienciar a la població del malbaratament; conèixer els colorants i les seves aplicacions.
La industria de fabricació de filats ha anat creixent sense parar des de la Revolució Industrial. Consta de: filatura; teixidura; tintura i acabat i fabricació de la peça. La causa del problema ve per una producció massiva de roba barata ja que els fils tòxics i els tenyits causen el 20% de la contaminació de l’aigua. Les pintures naturals son innòcues, gran varietat de colors i favorables per a l’ecologia.
Va fer pràctiques en una empresa de Mataró que li van donar la base per fer tintures. Es blanqueja el cotó natural i es colora. Va arribar a la conclusió que les fibres naturals son eficients i viables però que la gent desconeix el problema i no en té cap consciència. Hauria de ser una economia circular, no alineada i reciclar.
AYA BOUFARRAN FTOUH (IES Maremar) “Mitologia grega amb ulls contemporanis: l’Antígona” Tutors: Andreu Bosch i Lluïsa Mª de Vicente
És possible a partir d’un mite grec, explicar la nostra realitat i relacionar-la amb la literatura catalana? Sofocles va escriure “Antígona” al 442 aC i Espriu, al 1955 i la va modificar al 1967. El mite explica que dos germans de Tebas: Eteocles i Polinices, es reparten el poder fins que un d’ells trenca el pacte, es baten en dol i moren tots dos. Creont prohibeix Antígona que enterri el seu germà Polinices.
La tragèdia parla de la guerra civil i la postguerra; Eteocles seria del bàndol feixista i Polinices, del republicà. Es parla de les conseqüències de la guerra: destrucció, dolor de la pèrdua, odi, fam...En la postguerra hi ha una manca de pietat dels vencedors tal com en la repressió franquista . La descripció de Creont és la de Franco: poder dictatorial, duresa de la postguerra. Tebas també va ser devastada, patiren fam. Hi ha una enyorança dels temps anteriors que coincideix amb la submissió de l’alta burgesia catalana que s’apropa al regim franquista.
Conclusió: es pot comparar les dues obres. La hipòtesi és positiva.´
ARNAU PLAZA (IES Mediterrània) “L’estudi dels indicadors de l’aigua del riu Ter”. Tutor: Bernabé Bono Martí
El riu Ter neix a Girona a 2.480m d’altitud. El treball té com a objectius: comprovar si l’acció humana afecta i trobar un indicador per saber si l’aigua és bona o dolenta. Efectivament, l’acció humana afecta i molt negativament; gràcies als mapes geològics va trobar 9 punts amb materials pesants.
El pas següent va ser trobar macro invertebrats que indiquen la qualitat de l’aigua. Ho va aconseguir amb una safata blanca i dos pedres i va obtenir el PH. L’oxímetre mesura l’oxigen de l’aigua i la temperatura. Agafa per fer l’anàlisi dues mostres d’aigua indicant la profunditat i la velocitat del cabal. Com més macro invertebrats hi hagi, de més qualitat és l’aigua. Ho porta al laboratori i la seva hipòtesi era certa. La conductibilitat es dispara i els macro invertebrat disminueixen.
LAIA GARCIA GRAU (IES Maremar) “Òrgans en un xip. Un nou paradigma per a la investigació”. Tutora Carme Pérez.
Hi ha centres de recerca, enginyeria i biotecnologia que poden ser una alternativa per a la investigació. El procés de desenvolupament d’un fàrmac pot durar uns 15 anys amb un cost de molts milions d’euros i no sempre funciona. Hi ha, a més, una qüestió ètica: la utilització d’uns 600.000 animals pera investigar del quals molts van acabar morint.
S’agafen cèl·lules del pacient, es reprogramen i es crea teixit muscular que ha de ser funcional, es a dir, que permeti estudiar el metabolisme. Aquest teixit s’integra en un dispositiu on amb una microfluïdica es pot intercanviar medi i fàrmacs. Tindrà elèctrodes i s’aplicarà un camp elèctric per tractar la malaltia, cercant fàrmacs.
Funciona? Els resultats són bons i, quan avancin més en la tècnica, es podrà estudiar malalties i trobar solucions.
|
