| Resum: |
|
La lectura teatralitzada “Domicili Inconegut” està basada en la novel·la “Adreça desconeguda” de Katherine Kressman Taylor que recrea la correspondència entre dos amics alemanys: Martin Shulse i el jueu nord-americà Max Eisentein, quan el primer decideix tornar a Alemanya des de Califòrnia. La seva relació, però, no queda oblidada i s’escriuen cartes plenes d’enyorança, a més de parlar del negoci que tenen en comú, una galeria d’art.
Les cartes van de novembre de 1932 a març de 1934. Max envia 12 cartes des de Sant Francisco i Martin des de Munich envia al seu amic 6 cartes i un d’ells dos envia una carta final que mai arribarà al seu destinatari. L’actuació es va enfilant lentament i pujant de to fins arribar a un desenllaç fatal. La clau de la lectura és la manera com es llegeixen i interpreten aquestes cartes. Els personatges es van intercalant i qui rep la carta, llegeix la data, l’adreça i recita el cos epistolar.
És el 1932 i la situació a Alemanya no és fàcil però l’ascens d’Adolf Hitler promet canvis i també provoca dubtes. En Martin transmet tots aquests sentiments i esperances al seu amic però aviat les seves cartes prenen un to diferent. Sembla que Martin ha abraçat el nazisme i no vol saber res del seu amic jueu. En Max no s’ho pot creure, pensa que no és possible que el seu amic, el seu germà renegui d’ell i la correspondència serà cada cop més escassa i horrible, ja que el to del missatge es va endurint,
Martin es va distanciant del seu amic jueu. L’alemany va tenir una relació sentimental amb la germana del seu amic (en el llibre es tracta d’una filla) però que no va acabar consolidant-se en res. Aquest fet serà el que desencadenarà el drama, en un moment en què els jueus a Alemanya comencen a ser perseguits pels nazis i la germana de Max decideix imprudentment anar a Berlín com actriu per representar una obra de teatre. En una representació és escridassada pel públic però aconsegueix fugir i refugiar-se a casa d’uns amics jueus. Quan Max l’escriu, li retornen la carta amb el segell “domicili inconegut”
Des de llavors se n’ha perdut el rastre i l’amic jueu des de Nord Amèrica implora al seu vell amic traslladat a Alemanya que intenti ajudar-la. El compromís i el risc que això comporta, però, passa pel damunt de tot i arriba a l’extrem que no només insta al seu amic jueu perquè li deixi d’escriure a causa que el regim de Hitler ha imposat la censura, sinó també perquè es nega a ajudar la germana quan acudeix a la porta de casa seva perseguida per una patrulla nazi que acabarà assassinant-la allà mateix. Aquí comença la revenja i es plantegen una sèrie de preguntes: Com pot ser que Martin reaccioni així? Com pot una persona fer un canvi tan radical en tant poc temps? Es veu engrunat dins una maquinària de la qual ja no pot sortir? Ho fa només per supervivència?
Martin es només un exemple del que va passar a milers de persones a Alemanya durant aquells anys. Parlem de racisme, lideratge, manipulació de masses, terror... Es un final sorprenent i dur.
És lícita la revenja? Pot una simple manipulació epistolar ensorrar i provocar la mort indirecta del traïdor? Els papers de víctima i botxí acaben barrejant-se. Les dues adreces desconegudes serien representatives de cadascun del dos bàndols. En una guerra no guanya ningú sinó que tothom perd.
Final sorprenent i difícil d’oblidar que ens colpeix i ens fa pensar!
|
