| Resum: |
|
Poblet és molt important pel seu arxiu amb fons deixats per grans
personalitats com els descendents del Duc de Cardona o el President
Tarradelles, documents que no poden ser oberts fins a 50 anys després de la
seva mort. Tot i que ara el monestir té una gran importància, ni de bon tros
arriba a ser tanta com la que tenia en el passat.
A l’Edat Mitjana hi havia una gran devoció. Durant els Carolingis (668 –
778) es fundaren 417 monestirs que durant els segles VIII i IX gaudeixen d’una
època daurada. La seva funció consistia en ser receptacle per la conservació de
la cultura( cultura romana) o la destrucció de la cultura pagana.
Com que els comtes-reis no tenien prou capacitat per controlar el
territori ni mantenir l’ordre públic, es fa recaure aquesta feina en els monestirs.
Tenien tres funcions: 1- exercir autoritat, 2- ser lloc de protecció, 3-
emmagatzemar queviures , cereals... tot això ho podia haver fet un castell però
amb una diferència. Mentre al castell queda en mans d’un senyor feudal que
podria convertir el títol i la possessió en hereditària i ser com un rei, al monestir,
en canvi, l’abat és triat per la comunitat, és un càrrec no hereditari i no depenen
de Roma. Per a un rei, és més controlable un monestir que no pas un castell.
Fundació
Ramon Berenguer IV conquereix moltes terres entre 1148-49:
Mequinensa, Fraga i arriba a la Conca de Barberà. Expulsa una gran part de la
població musulmana i ha de comptar amb la fidelitat de qui es queda. Per això
decideix fundar un monestir que s’encarregui d’assegurar el territori per tal que
vinguin més persones. Es tria l’orde del Císter (Benedictins) que compte amb
més de 300 monestirs per Europa. Demana a Font Freda que enviï monjos (13
en total) i funda Poblet en 1153, a més van rebent terres de senyors feudals.
Són terres on no hi ha res, ideals perquè vinguin gent a viure ja que les donarien
rendiment. No es conformen amb aquestes donacions sinó que compren més
terres per fer parcel·les més grans, convertint-se Poblet en un gran monestir
amb moltes terres. Al 1178 els vassalls de Poblet van ser atacats per pagesos de
l’Espluga, acusant-los que havien agafat terres. A finals del segle XVI, per donar
cohesió a les propietats, compren poblacions senceres com Vimbodí per
convertir-se en senyors feudals.
La comunitat està formada pels monjos que es dediquen a la litúrgia
monàstica i pels llecs (conversos) que fan els treballs manuals. Poblet
s’independitza de Font Freda i funda altres monestirs, fet que augmenta la seva
influència per tota la Corona d’Aragó. Els reis van mantenir una relació estreta:
Alfons el Cast és enterrat a Poblet, com també Jaume I com a monjo. Pere el
Cerimoniós el converteix en un panteó real el 1340 i Martí el Humà va construir
el 1397 un palau que va quedar inacabat. A partir de llavors, tots els Trastàmara,
dinastia entronitzada pel Compromís de Casp, seran enterrats aquí menys
Ferran el catòlic que ho va ser a Granada, juntament amb la seva dona Isabel la
catòlica. Entre 1462–1472 Catalunya trenca amb Joan II i no té relació amb
Poblet.
El poder de poblet
Ser senyor feudal volia dir cobrar i tenir dret sobre territoris; dret de
pastura; dret de pesca (davant d’Empúries, Estany de La Pineda, Salou).
Posseïen 34 pobles i 37 llogarrets. 5 priors denominats “capellans” tenien el
dret d’impartir justícia, cobrar multes i el dret de justícia criminal, deixant que la
sentència la dictés un jutge laic. També tenien batlles nomenats pel monestir i
fidels a Poblet Tenien un assessor legal, un notari, un doctor en medicina i un
botxí (tribunal de justícia). La tortura només l’utilitzaven per extreure la veritat.
Existia un tribunal d’última instància on poder demanar recurs amb seu a
Vimbodí. La justícia acabava en el propi monestir. Així doncs, Poblet tenia un
gran poder econòmic a Catalunya com també un gran poder polític. Era una
època en què l’església jugava un paper fonamental. Els diputats representaven
el poder eclesiàstic, militar i reial (ciutats) Fins el segle XV el president és un
eclesiàstic com també el Canceller de Catalunya que posava el segell i la lacra als
documents. És un poder fonamental.
Presidents:
Miquel Delgado entre 1476 -78; són anys de guerra entre el rei i la
Generalitat; Juan Payo Coello que suspèn les eleccions de la Generalitat i
nomena a un monjo de Poblet president; Francesc Oliver de Botellé 1587-90;
1596-99 amb una àmplia influència política. Va ser dos cops president de la
Generalitat. L’any 1564 Felip II visita Poblet com a rei i hi passa la Setmana
Santa. Durant la Guerra dels Segadors (1640) la Generalitat és a favor del rei
Lluís XIV. Tot i que els monjos no discuteixen l’autoritat del rei de França,
intenten ser neutrals. Durant la Guerra de Successió (1706), l’abat és el
president del Consell d’Hisenda i es manté fidel a la causa austriacista.
A partir de llavors hi ha una davallada de Poblet tan políticament com
cultural ja que s’adapta malament a la Il·lustració. Venen anys durs. Les tropes
franceses saquegen Poblet. Els monjos són exclaustrats l’any 1822 per tornar a
l’any següent però marxen al 1835 amb la desamortització de Mendizábal. A
continuació, entren els veïns de l’Espluga al monestir i es fan amb el monopoli
de la llenya i de l’explotació de boscos. Poblet queda arruïnat. Serà reivindicat
durant els segles XIX i XX i després de 1940 es torna a obrir amb monjos italians.
Ben restaurat, es pot dir que Poblet és, avui, molt més que un edifici. |
