| Resum: |
|
Quan pensem en Orson Welles, el primer que se’ns acut és que va estar casat amb Rita Hayworth, que era amant de la bona vida, que li agradaven els toros i que va dirigir Citizen Kane. El cert és que la seva vida va ser molt intensa.
Nascut a Kenosha (Wisconsin) el 6 de maig de 1915, La seva mare era violinista i el seu pare, hereu d’una rica família de Virgini. Als sis anys ja recitava Shakespeare a l’escola, als 11 feia teatre i als 25 havia dirigit Citizen Kane i fet 19 curtmetratges. Era tota una estrella a la radio, activitat que simultaniejava amb cinema i teatre. Els seus pares van morir quan ell era molt jove i li van nomenar un tutor. Viatja a Espanya i a Irlanda. Al 1935 entra a la ràdio amb “The Shadow Knows” i “First Person Singular” que són adaptacions de 30/40 minutes d’obres de literatura narrats en primera persona: Dràcula, el Comte de Montecrist, La volta al món en 80 dies i la Guerra dels mons, relat de ciència ficció on narra la invasió de la Terra pels marcians. Era un diumenge a la tarda. La gent tornava de cap de setmana i, en sentir la radio, van pensar que era cert i tot el país va embogir de pànic que va donar pas a la indignació quan varen saber que era una ficció. Aquest fenomen ha estat molt estudiat arreu. Orson Welles es converteix en la primera figura americana i el seu programa puja de categoria i audiència
Entre 1932-62 es dedica al teatre. És director, actor, figurinista i dibuixa el vestuari. Té una col·lecció de nassos postissos. L’any 1936 l’Estat subvenciona el Teatre Federal per tal de crear llocs de feina desprès del crack del 29. Escull diverses peces de teatre clàssic: “Macbeth”, “The Shakespeare a Harlem”, “The cradle wild rock” i obres més ambicioses com “Julius Caesar”, “Shakespeare o Hitler”on els personatges van vestits de feixistes amb uniforme negre. En “Too much Johnson” trobem teatre i cinema alhora ja que roda un pròleg per cada un dels actes de l’obra. El primer Falstaff no té obra pròpia. És un personatge que apareix a obres de Shakespeare i Orson Welles agafa escenes de Shakespeare per crear una obra nova amb el personatge.
Cinema
Al 1940 arriba al cinema amb “Citizen Kane” Encara que el nom sigui Kane, tothom s’adona que el personatge es refereix a Randolph Hearst. És el retrat de la vida privada d’un home públic. El guió és molt complex. Parla d’una nostàlgia del temps perdut, de la corrupció dels polítics i del personatge de Hearst. Hi ha una imatge que és tota la pel·lícula. És la signatura dels pares perquè un tutor porti les regnes de l’educació del nen. Amb això queda dit tot!
1942 “The magnificent Ambersons” (el cuarto mandamiento) amb Joseph Cotten. A partir d’aqui comença la llegenda negra d’Orson Welles: “Hello Americans, Goodbye Hollywood”. Va al Brasil. Roda molt metres de cinta. Es desentenen i li tallen la imatge final, acusant-lo de malgastador i de megalomania.
1946 “the Dame of Shangai” amb Rita Hayworth. 1947 fa un Macbeth de cartó pedra i disfresses exagerades. 1948 “Otelo”, rodat a Europa ja que tenia problemes amb hisenda i el perseguien per qüestions fiscals, Roda a Venècia i al Nord d’Àfrica amb 5 actrius diferents. En una escena al Marroc, el vestuari no arriba a temps i fica els actors en una sauna amb tovalloles. 1949 “The third man”. Va cometre l’error de cobrar en cash i no en percentatge, Altrament, els seus hereus encara estarien cobrant ara; 1954 “Mister Arkadin”. És una producció pròpia amb capital francès i suís. Roda a Espanya. De fet, Welles era una persona non grata de Franco però a partir de 1954 va haver un gir i tant ell com Hemingway eren respectats com hispanistes i ells mai no es van ficar contra Franco. Al 1957 torna als Estats Units amb “Touch of evil”( Sed de mal) que parla del poder, la innocència i la corrupció. 1962 “The Trial” És “El procés”, obra de Kafka. Roda a Iugoslàvia amb Anthony Perkins i acaba en París, a l’estacio d’Orsey.
1965 “Campanades a mitjanit”. Repeteix Falstaff en teatre i en cinema. Busca un productor i s’adreça a Spartaco Santoni però és finalment Emiliano Piedra qui li dona els diners. Roden a Madrid i després van al castell de Cardona i en 15 dies roda el 25% de la pel·lícula. Roda a la sala de trons, del tresor... L’equip s’allotjava a Berga i cada dia es desplaçaven a Cardona per una carretera infernal. Torna a Madrid però aquell any no va nevar i marxen al Pirineu de Navarra. 1966 “Una història immortal” sobre els contes de Isak Dinesen. La protagonista era Jeanne Moreau. Welles tenia un apartament a Madrid i una finca a Aravaca. Porta l’equip a casa seva i converteix Chinchón en Macao. Es fa autoretrats sobre el pas del temps. Sempre volia aparentar ser més gran. 1973 “Question Mark / F For Fake” (Frau) on barreja dues investigacions, una sobre l’investigador anglès Elmyr de Hory i l’altra sobre Clifford Irving, el periodista que diu haver conegut Howard Hughes.
També fa molts documentals com “The màgic Show” 1976-1981. Li agrada la disfressa de mag. Entre 1955-1978 va fer televisió; “Retrat de Gina”, “The fountain of youth”... Deixa moltes obres inacabades. Té passió per Espanya i els seus personatges com el Quixot. De fet, ell és com un Quixot que lluita contra Hollywood. Fa una pel·lícula sobre el personatge però roda molt lentament i surt molt cara. Serà acabada després de la seva mort. 1971–2018 ”The other side of de wind”. El productor era el cunyat del Sha de Persia. Es barallen i la pel·lícula no s’acaba. Ara es pot veure per Neflix però j a no és la pel·lícula de Welles.
Va morir el 10 d’octubre de 1985 a Los Angeles. El funeral va ser molt trist. Només hi van assistir les seves tres filles de mares diferents que no es coneixien entre si. La filla menor va portar les seves cendres al pou de la finca que té la família Ordoñez a Ronda l’any 1987.
|
