| Resum: |
|
El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable, associada a un mal tissular, i és també la causa principal per la qual anem al metge. Si bé el dolor és inevitable, el patiment, el podem evitar.
Si ens clavem una estella a la mà, ens fem una ferida i, com a conseqüència, se inicia un procés inflamatori que ajuda a curar-la però sempre que es produeix una ferida, les cèl·lules es trenquen i moren de forma incorrecta, alliberant elements nocius. L’APT és una molècula que dona energia però també reactiva els nociceptors que són els receptors que capten el dolor. Els nociceptors reben estímuls i els transmeten al sistema nerviós central i les neurones els porten fins la medul·la espinal i fins al cervell.
Sempre que s’activi un nociceptor, tindrem dolor que pot ser químic com quan tenim agulletes i l’APT crea un àcid, causant d’aquest dolor; mecànic com quan detectem el tacte o termoreceptor que reacciona a temperatures que fan mal. Els guanyadors del premi Nobel de medicina de 2021 (David Julius i Ardem Patapoutilian) van descobrir una molècula, la capsaicina del pebrot picant, que activa els nociceptors.
Així doncs, quan ens clavem una estella, les molècules s’activen; el cos baixa el llindar per respondre més fàcilment, però si el dolor és crònic, les neurones han canviat per a sempre. L’Alodínia és sentir com a dolorós un estímul que normalment no ho és. La Hiperpatia és un síndrome dolorós caracteritzat per una reacció anormalment dolorosa. Hiperalgesia és la resposta incrementada a estímuls normalment dolorosos. El dolor entra en la medul·la i activa els músculs. La informació va a capes exteriors o a capes mitjanes. Tot el que succeeix a la medul·la és gràcies al greix de la soja, el glutamato, que transmet el dolor fins al cervell. Entra calci dins les cèl·lules, fet que és tòxic ja que causa la seva mort. Llavors es produeix una sensibilització central i la medul·la aprèn a continuar enviant senyals de dolor sense tenir-lo.
La matriu del dolor és un conjunt d’àrees que tenen a veure amb el processament del dolor. L’escorça és la més externa. És cognitiva, per ella sabem. L’Amígdala ens regula la inhibició. L’escorça prefrontal està infradesenvolupada en els adolescents.
Hi ha àrees que van avall. La serotonina, la dopamina, les morfines són inhibicions descendents. Quan ens fa mal una part del cos, si la toquem, el dolor es modera. La morfina i els opioides també moderen el dolor però produeixen addicció la qual serà major o menor segons es sigui home o dona.
Tipus de dolor: Nociceptiu, degut a l’activació dels nociceptors. És un dolor crònic que dura molt de temps. Neuropàtic que té tendència a convertir-se en crònic i que, encara que es curi, continuarem tenint dolor. Nociplàstic que sorgeix per una nocicepció alterada tot i que no hi ha evidència d’un mal tissular real. Hi ha diferències entre homes i domes en determinades patologies relacionades amb el dolor crònic: migranya, gastritis, fibromialgia, colon irritable... i més freqüents en dones en edat de la menopausa quan les hormones desapareixen, falten estrògens amb la seva importància en el sistema immunitari.
Hi ha cèl·lules que alliberen neurotransmissors com la micròglia, que menja, elimina i neteja i esta relacionada amb el dolor crònic. En els homes la micròglia activa la medul·la. En les dones, en canvi, altres cèl·lules. Aquestes diferències segon el sexe es noten també en la morfina que no es igual d’efectiva en homes o dones, els opioides actuen menys en dones amb estrògens baixos per la menopausa. Igual succeeix amb la serotonina i la dopamina.
L’endometriosi és la presència de cèl·lules de l’endometri fora del compartiment pèlvic. Té com a efecte dolor a la pelvis i infertilitat. Afecta a un 10% de dones en edat fèrtil, que significa uns 190 milions de persones. Entre un 5 – 50% tenen problemes de fertilitat i entre un 5 – 21% han de ser hospitalitzades a causa de dolor a la pelvis.
La Fibromialgia és una malaltia caracteritzada per la presència de dolor crònic difús i d’altres símptomes no dolorosos com ara fatiga, alteracions de la son, ansietat, depressions, i alteracions cognitives. La causa és desconeguda; es parla que potser a conseqüència d’una depressió, d’un accident greu... Hi ha una disfunció de la via descendent. No hi ha dopamina ni serotonina i fa mal allò que no seria dolorós. Tenen 18 punts de dolor, ubicats al pit, l’esquena, natges, coll, genolls, peus i braços. És més prevalent en dones. Hi ha molts pocs estudis i, per aquest motiu, no es medica bé.
Com a conclusió podem dir que hi ha una gran diferència en la investigació del dolor crònic, molt àmplia en el cas dels homes però escassa o gairebé inexistent en el de les dones que té com a conseqüència una medicació errònia, sense millora dels símptomes. Cal molta investigació específicament en dones i les dotacions econòmiques que calguin per dur-la a terme.
|
