| Resum: |
|
Nikola Tesla va ser un investigador, emprenedor i inventor que volia obrir-se camí en un món nou. El títol de la conferència fa referencia al paral·lelisme existent entre Tesla i Stefan Zweig, dos personatges que van morir gairebé al mateix temps (Zweig l’any 1941 i Tesla en gener de 1943). Zweig va viure dues guerres, el feixisme, el nacionalsocialisme, els Bolxevics… Va viure sense poder tornar enrere; de l’abans no en quedava res. No havia ponts entre l’avui, l’ahir o l’abans d’ahir. Tesla, malgrat l’actualitat, representa també un món passat.
La trajectòria vital de Tesla (1856–1943) es pot comparar amb els astrònoms que miraven els estels que giraven al voltant d’un punt fix: el Pol Nord. La figura de Tesla ens enlluerna. Hem de pensar que estem entre el segle XIX i el segle XX. Encara és vigent la teoria de Newton segons la qual el cel és buit i si ens mantenim units és gràcies a una força gravitatòria. La teoria va durar 300 anys fins que va ser reemplaçada per la teoria d’Einstein que deia que el cel no és buit sinó que té una estructura. Tesla no es mou sol pel cel del seu temps. Reacciona davant els avenços i els seus invents van tenir molta ressonància.
Estem en aquell temps en què ja s’intentava unir Anglaterra amb Canadà mitjançant un cable submarí, cosa que es va aconseguir 10 anys després. Centenars de milers de xarxes creuaven el planeta. Els cables, de coure i cautxú ens comuniquen utilitzant senyals. Aquests projectes van modular tota una època. Hi trobem Tesla (només amb 30 anys), els germans Siemens, Thompson, Edison. Tots sostenen el cable.
Al segle XVIII ningú pensa que es pugui enviar cables o posar en moviment màquines. L’electricitat és tan sols com un joc però això canvia amb les piles. Efectivament, podem fabricar electricitat i després apilar-la. El fet d’unir electricitat i magnetisme propiciarà molt invents. Faraday va demostrar que tant l’electricitat i el magnetisme són cares de la mateixa moneda i va aconseguir una vareta metàl·lica. Tot això passa al món industrial. Quan es fa un descobriment, els inventors, els físics intenten construir objectes. Així va sorgir el telègraf.
Tesla creix en el moment en què surten coses i es creen nous aparells. El saber fer coses i conèixer els afers artesanals en son les claus. Nascut al 1856 a Serbia en un poblet de muntanya, Smiljan, avui Croàcia, va viatjar aviat a Viena i a Paris. Ja que li movia les ganes d’inventar! Al 1884 se’n va als EEUU. En aquells anys es feien els fusos horaris. Nosaltres tenim el de Greenwich malgrat la polèmica i els desacords. Al 1885 funda ja la primera empresa i patenta sistemes innovadors per crear energies i moure motors. Inventa el motor de corrent alterna. Per evitar que hagi contacte amb les dues peces d’un motor: el rotor que es la part giratòria del motor i l’Estator que és la part estacionaria del mateix, canvia els camps magnètics i ajusta les freqüències. Comença a treballar amb Edison que defensava el motor de corrent continua. No s’entenen. Comença a treballar amb Weshtinghouse. Els seus invents li donen prestigi i diners. És una figura en ascens, de gran èxit. Aconsegueix un contracte per il·luminar i moure la maquinaria de l’Exposició Universal de Chicago. Construeix la primera central hidroelèctrica a les Cataractes del Niagara i va assessorar en el projecte del subministrament d’energia elèctrica a la ciutat de Bufalo. Un dia va vendre les seves patents a Westinghouse per pocs diners i ningú entén el perquè. Tesla està segur de la seva capacitat creativa. Treballa amb altres persones com advocats i l’àmbit dels litigis per les patents no és el seu. A ell només li agrada inventar.
Torna a Europa. Un físic alemany que treballa a Karlsruhe genera i detecta ones electromagnètiques que es propaguen per l’aire. Fa la bobina d’inducció. A Tesla li fascina. Al 1897 utilitza les vacances de Nadal per fer uns experiments que donaran la volta al món. Tesla es pregunta si els senyals es podien enviar d’una punta a l’altra de la ciutat o de l’oceà. Ho fa! Somia distribuir energia mitjançant descàrregues sense fils. Hi ha dues parts a la vida de Tesla. Una primera de gran èxit i una segona que no li donarà ni els ingressos ni la popularitat de l’anterior. Sempre passa que, quan hi ha èxit, els diners flueixen i, quan no, tot és més difícil.
Tesla ha desenvolupat un mètode diferent al d’Edison. Els constructors creen un prototip i el van millorant fent canvis. El resultat final no s’assembla gens al del principi. Tesla, en canvi, no canvia el prototip sinó que el va millorant i modificant en la seva imaginació. El mateix va fer amb el motor de corrent alterna: va imaginar primer un motor de corrent continuo i desprès imagina un motor de corrent altern. Quan va morir al 1943 EEUU va requisar els seus quaderns d’anotacions que més tard lliuraria al Museu Tesla de Belgrad. Encara ara s’intenta desxifrar-los.
Del 29 d’octubre de 2021 al 13 de febrer de 2022 es va fer una exposició sobre Tesla al Cosmocaixa amb col·laboració amb el Museu Tesla de Belgrad.
Alfred Russel Wallace en el seu llibre “The wonderful Century” diu que creixen les aportacions científiques per millorar el benestar humà però que no s’ha sabut fer-ne un ús adequat. Milions de persones pateixen falta de recursos bàsics mentre els govern rics els dediquen a la destrucció de la vida i propietats.
És cert que el segle XIX va ser un segle meravellós. Hi va haver fracassos com el saqueig de la terra i també llums i ombres del progrés. Tesla va posar la base de moltes innovacions tecnològiques del nostre temps. No obstant això, el món que rodeja a Tesla ja pertany al món d’ahir.
|
