| Resum: |
|
Construir edificis ben alt és una aspiració humana ja des de l’antiguitat. Són exemples: la Torre Babel de 90m d’alçada; la torre de porcellana de Nanking de 79m durant la dinastia Ming. La torre Eiffel de 300m feta durant l’Exposició Universal de 1889 i convertida en tota una icona o el Home Insurence Building fet a Chicago el 1886 de 42m i 10 pisos dedicats a oficines.
Elisha Graves Otis va ser un inventor que va fabricar el primer ascensor i, gràcies a ell, es van poder construir edificis amb molts més pisos. Abans els pisos més nobles eren els més baixos i la qualitat dels material minvava a mesura que s’anava pujant. Francesc Cambó va viure a la Via Laietana, a dalt de tot. El monument a Colon va ser el primer edifici que va comptar amb un ascensor 1889. El primer ascensor en una propietat privada va ser la casa Emilia Artés de Mayolas (1852-1854) Sant Joan / Aragó de l’arquitecte Salvador Vinyals. Molt a prop es troba l’església de les Saleses i el seu arquitecte Joan Martorell va tenir com a alumne a Gaudí a qui se li atribueix l’enteixinat de l’església que no és de fusta sinó de guix. La Casa Josep Santana Soler (empresari) de l’arquitecte Albert Juan i Torner que era un edifici d’oficines (1921). Actualment és un hotel. Va ser una rèplica dels Magatzems Walker de Chicago.
La Casa Rosés (Plaça Catalunya/ Portal de l’Àngel) de 1876 tenia entresol, principal i tres pisos. A inici del segle XX s’hi afegeix una altra planta i es remata l’edifici amb cúpules. Al 1924 va ser reformada per bastir-hi la Casa Segura. Avui aquell solar és ocupat pel Banc D’Espanya.
La casa Segura entre Plaça Catalunya i portal de l’Àngel, davant de la Telefònica ( 1924-1935) La seva cúpula de color verd era el punt més alt de la ciutat. La gent la coneixia com Casa Cabot per la joieria que hi havia als baixos a la que s’hi va unir la llibreria Catalònia. Al 1929 el portuguès Nèstor lopes (“el hombre mosca”) es va enfilar fins a dalt. Va desaparèixer al 1935.
Barcelona podria haver tingut l’edifici més alt ja que el promotor Ramon Sellés Miró al 1918 volia comprar els terrenys on ara està el Triangle per aixecar un edifici de 130m d’alçada però va esclatar la Primera Guerra Mundial i el projecte no es va materialitzar. El Triangle és una galeria projectada per l’arquitecte Cirici i construïda per l’empresa Dragados entre 1995-1996. Va quedar un petit solar per edificar que era de l’ajuntament que finalment va vendre per 20 milions. És el centre comercial més rendible de Barcelona. A sota hi va haver L’avinguda de la Llum.
El primer gratacel es va construir a la plaça Urquinaona: la torre Fàbregas, més coneguda per la torre Abelux per la botiga de làmpades. 15 plantes i 56m. Fou construïda per Gutierrez Soto, arquitecte preferit de Franco, que va fer els cinemes el Callao de Madrid. Es va inspirar en el Flatiron de Nova York, conegut per la Planxa (1902, de 22 plantes i 87 m, tot de pedra) i va aprofitar així la cantonada. La seva construcció va ser interrompuda per l’esclat de la Guerra Civil.
Havia un altre edifici de nom La Planxa a Barcelona. Era de l’arquitecte Sagnier, tocant Passeig de Gràcia, a Diagonal /Corsega, El palau Macaya és un edifici modernista, al passeig de Sant Joan de l’arquitecte Puig i Cadafall. Avui Caixaforum. La torre Colom (1971) de l’època Porcioles, 21 pisos i 110m, a Drassanes, construït pel grup AGR (Anglada, Gelabert, Ribas) Té un mirador de dos pisos: un restaurant que es diu Marea Alta i un bar de tapes de nom Marea Baixa. Davant la Pedrera de Gaudí hi ha l’hotel Suites Avenue on l’arquitecte japonès Toyo Ito va fer una façana de ferro simulant les mateixes ones. L’edifici Atalaia (1971) 22 pisos i 71m on va ser assassinada Anna Permanyer. Torre Macià davant la redacció de la Vanguardia, obra de Josep Soteras de 75m i amb escultures de Subirats a la part baixa. La torre del Banc Atlàntic, avui Banc de Sabadell, 83m de Francesc Mitjans que amaga un secret a la part de dalt: una enorme piscina que dona estabilitat a l’edifici. Al parc de Joan Miró, hi trobem l’escultura “Dona i ocell, inaugurada en 1983 pocs mesos abans de la mort de l’artista.
A l’època dels Jocs Olímpics, Rafael Moneo, admirador del “Empire State Building de NY, li va voler retre homenatge fent un edifici a Diagonal Illa però amb l’edifici estirat a terra. La Torre Mapfre d’ Enrique de León i l’Hotel Arts de Bruce Graham. La Torre Glòries (abans Agbar) 2005 de Jean Nouvel 34 pisos i 144m, marca la porta d’entrada al districte tecnològic “Districte 22@”. Hi ha un parc al poble Nou amb un cràter al mig on es volia posar un mirall que comuniqués Barcelona i Guayaquil. Al final no es va fer. A la Plaça Europa d’Hospitalet es volien aixecar tantes torres com països té la Unió europea. W Barcelona (Hotel vela) de Ricard Bofill amb 99m. hotel Melià Barcelona Sky a tocar de Pere IV amb la Diagonal de Dominique Perrault de 120m. S’inspira en un telèfon mòbil dels antics. La torre de Collserola de 138m de Calatrava. És un rellotge solar de 120m d’acer pintat de blanc. S’inspira en un atleta agenollat. Quan s’acabi la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, farà 172,5m. Res a veure amb la Torre de Comunicacions de Collserola del Norman Foster (290m).
Per saber més: de John Hill “Como construir un rascacielos”; Roger Miralles: “Barcelona, guia d’arquitectura contemporània” i “Barcelona, guia d’arquitectura moderna”; Òscar Dalmau: “Barcelona Retro”.
Com més alt és l’edifici, més baixa és la moral (Noël Coward)
|
