| Resum: |
|
La relació entre la música i la gastronomia ve de molt lluny ja que són dues disciplines que connecten amb el plaer. La música surt del seu recinte i la trobem en molts altres àmbits: al Café Iruña de Bilbao es pot escoltar el menú cantat. És la versió castellana del compositor alemany del segle XIX Carl Friedlich Zöllner. El Liceu té un conveni amb les biblioteques pel qual cada any es comenten tres òperes. L’Orquestra Principal d’Astúries, ofereix abonaments a la carta com també la ràdio Clàssica ofereix música a la carta a petició dels oients. Maria Canals tenia els seus “concerts – vermuts” on es col·locaven uns pianos perquè la gent els toqués lliurement. Hi havia també els Vermuts de Bach. Els tubs que formaven l’orgue semblaven com si destil·lessin vi. Als banquets dels casaments era una tradició que venia de molt lluny, que actués “la tuna”, avui en extinció.
Trobem la música en els recipients de ceràmica grega de l’antiguitat on es veu dos nois, un aguanta un plat, mentre l’altre toca la flauta. A les cuines medievals del segle XIII hi havia banquets, música, danses, actuacions i plats preparats amb gran teatralitat. Juan del Enzina, poeta, músic i dramaturg, deia: “ Hoy comamos y bebamos, cantemos y holguemos que mañana ayunaremos”.
Un músic alemany abans de Bach va fer els “Banquetti Musicale”. La pel·lícula Vatel narra la vida d’un cuiner francès del segle XVII que era intendent del Príncep de Condé. Per aconseguir els favors del rei Lluís XIV, li encarrega que organitzi la recepció de tota la cort de Versalles al seu castell de Chantilly. Un escultor i violinista francès de la cort de Versalles va ser Michel-Richard Delalande, els favors del rei el convertiren en el director d’orquestra.
A les òperes de Mozart surt el menjar; Don Giovanni transcorre a casa del noble celebrant un sopar. Veiem l’amfitrió i el seu ajudant Leporello rebent els seus convidats. Quan hi ha canvi de plat, hi ha canvi de música. El mateix succeeix a les Noces de Fígaro: “Gana i una bona digestió, això és tot el que el home necessita per viure” Trobem la dita en les grans quantitats de cartes que Mozart va escriure al seu pare i als seus amics. També tenim un dolç dedicat a Mozart: els bombons, típic producte que compren els viatgers que van a Viena, tot i que ara ja els trobem aquí.
Macarrons a la Parmesana era el plat preferit de Beethoven mentre el de Schubert en les seves reunions d’amics ( Schubertiada) era la truita, però la de riu.
“A banda de no fer res, no conec una ocupació millor que menjar. Menjar com cal, és clar”. Així opinava Rossini, el gran creador d’òperes molt famoses i, a la vegada, un excel·lent cuiner. D’ell ens ha arribat la recepta dels canelons allà Rossini la particularitat dels qual no consisteix en la pasta o el farcit, sinó en la tòfona. Li agradava el vi de Madeira i al final de la seva vida va viure a París.
Aquest va ser el menú de Verdi 20 dies abans de morir: risotto, llobarro, bou, costelles de porc, gall d’indi, amanida, fruita, gelat al Rom i quatre varietats de vins. Marie-Antoine Carême (segle XIX) va ser un gastrònom i xef francès, pioner de l’alta cuina. Va publicar “L’art de la cuisine française”, en cinc volums. Va ser un dels primers cuiners a assolir fama internacional. Va dir: “La gana és la gran batuta que dirigeix l’orquestra”.
Paganini. gran compositor i virtuós del violí, era un gran amant de la cuina i va fer una recepta de raviolis. Liszt, amb el piano, tenia com a model a Paganini.
Els brindis tenen un gran paper al món de la música. A la Traviata en trobem molts com també a l’òpera Marina. Quant a postres, hi ha els préssecs Melba, inventats per Auguste Escoffier en honor a Nellie Melba, cantant d’òpera australiana. El plat combina els préssecs i els gerds sobre una base de gelat de vainilla. Tenim pastissos com els massinis, en honor al tenor Angelo Massini. Granados en honor a Enric Granados o el pastís Guinovar que el podem trobar a la pastisseria Canal de Barcelona. És un pa de pessic de xocolata amb una capa prima de nata muntada amb avellanes i melmelada de taronja amb una capa prima de xocolata al damunt.
Tenim varietats d’amanides amb nom d’òperes com l’amanida Carmen, l’amanida Tosca o l’amanida Aida. Els postres de músics provenen dels músics que anaven de poble en poble i agafaven força menjant fruits secs. També reben el nom de Grana de capella o nyora.
Al cafè de Bach toquen la seva cantata. Als cafès de Viena com el Cafè Central o el Cafè Landtmann es poden assaborir la famosa Sachertorte. Hi ha maridatges de concerts i xocolata. També se celebrem festivals amb cicles de concerts i sopars lírics. L’any 1998 es va formar l’orquestra de vegetals de Viena que utilitzen vegetals per fer els seus instruments. Fan música amb pastanagues, cols, carbasses... la seva música abasta diversos gèneres. Van actuar en el centenari del Mercat de Sant Miquel. Jaume Pastallé, presentador del programa “Bona cuina”, feia rodolins mentre el mestre Villa-lobos tocava la guitarra.
Per saber més: Roberto Iovino “Simfonia gastronòmica”.
És un llibre imprescindible pels amants a la bona música i a la bona cuina.
|
