18/06/2024
Celebreació Fi de Curs 2023-2024
31/05/2024
.jpg)
L'Auditori de Barcelona
Repertori
- Raquel García-Tomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau: Tres elegies per a
baríton i orquestra (2024) 15”² (Estrena mundial, encà rrec de L'Auditori)
- Giuseppe Verdi: Messa da Rèquiem (1874-75) 84”²
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Marina Rebeka, soprano (Verdi)
Rinat Shaham, mezzosoprano (Verdi)
Francesco Pio Galasso, tenor (Verdi)
Josep-Ramon Olivé, baríton (García-Tomás, Magrané, Rumbau)
Dmitry Belosselskiy, baix (Verdi)
Cor Jove de l'Orfeó CatalÃ
Orfeó CatalÃ
Ludovic Morlot, director
L'Auditori ha encarregat aquesta peça a tres dels més destacats autors del nostre país, como son Raquel García-Tomás, Joan Magrané y Octavi Rumbau. No és la primera vegada que treballen junts, ja van escriure una òpera conjuntament, per iniciativa de Ã’pera de butxaca.
Una col·laboració similar va intentar Giuseppe Verdi amb la composició d'un rèquiem a cà rrec de diferents músics en motiu de la mort de Rossini, que no va arribar a estrenar-se. Anys més tard, amb la pèrdua del poeta Alessandro Manzoni —amic personal de Verdi i, como ell, favorable a la unificació del país-, el compositor va recuperà el ”œLiberame” que havia preparat per a Rossini per construir la monumental Messa da rèquiem, escrita per a quatre solistes, doble cor i orquestra.
----
A l'hora en punt tothom estava al seu lloc per gaudir de l'audició. Mentre per a uns el Rèquiem de Verdi era una obra ja coneguda, per uns altres va ser l'oportunitat de descobrir-la.
Vam gaudir molt de la magnífica interpretació dels cantants solistes i del cor jove de l'Orfeó Català com també dels músics i del director perquè tots plegats van fer que el conjunt quedés rodó i van aconseguir que tothom sortís de l'Auditori ben content perquè, tot s'ha de dir, a la mitja part els comentaris sobre les ”œTres elegies per a baríton i orquestra” coincidien que la peça no havia fet el pes i, amb la programació de la nova temporada a la ma, vam marxar cap al Masnou, desitjant saber ja a quines obres podrem accedir el curs vinent.
24/05/2024
Celler romà de Vallmora
Posteriorment a la conferència sobre "El conreu de la vinya a la Laietènia romana", impartida per Pepita Padrós i Martí, hem programat una visita al celler romà de Vallmora.
El conjunt d'ambdues activitats ens permetrà conèixer, a més dels conreus de vinya que es realitzaven a la Laietènia en general, la singularitat d'un jaciment, situat en els límits del nostre poble, que va dedicar-se al conreu, la producció i la comercialització del vi des del segle I aC fins a V dC.
Podrem observar els vestigis de les sales de premsat, dels dipòsits del most i de les tines de ceràmica semisoterrades. I una troballa molt especial, el segell de plom amb el nom del responsable del celler al segle II dC en el que es pot llegir: "Epictec, esclau de Luci Pedani Clement".
També podrem veure la reproducció d'una premsa de vi tal com eren les de fa 2.000 anys, una vinya testimonial i una vinya experimental.
Finalitzarem la vista amb el tast d'una copeta de vi de la D O Alella, tal i com s'elabora avui en dia.
----
Com a complement a la conferència impartida per Pepita Padrós i Martí sobre el Conreu de la vinya a la Laietènia romana, es va programar la visita al Celler romà de Vallmora. Hi vam participar una trentena de persones que vam ser rebudes per l'Aina que ens va guiar per tot el jaciment. Primer vam veure un audiovisual on Epictet, l'esclau encarregat del centre, explicava com era el cultiu, la producció i la comercialització del vi en aquells temps. El pa, l'oli i el vi eren els productes fonamentals per viure. Gràcies a la feina ben feta, Epictet va aconseguir la llibertat, cosa que li permeté casar-se i arribar a ser sacerdot d'August, el càrrec més alt a què podia aspirar un llibert. Després vam recórrer tot el jaciment. Encara que el temps era rufol i plovia de tant en tant, vam poder admirar les dues premses de vi tal com eren fa 2000 anys, les sales de premsat (Torcularia), els diposits de most (Laci) i les tines de ceràmica semisoterrades (Dolia defossa) a més d'una vinya testimonial i una altra experimental. Vam quedar sorpresos de l'enginy dels romans per fer les coses amb els pocs mitjans de què disposaven. En acabar, ens van servir un petit pica pica amb vi DO d'Alella. Va ser un matí ben aprofitat.
08/05/2024
Terol - D'Albarracin als Ports
Parada per esmorzar (no inclòs). Trobada amb el guia de San Miquel que son la porta principal d'accés a la població. Recorregut pel centre visitant els salons
gòtics de l'Ajuntament, el call i el carrer porticat D.Blasco de Alagon del segle XIII fins arribar a la Arxiprestal Basílica de Santa Maria la Major, joia del gòtic valencià (entrada inclosa). Des de la ”œTorre del Consell” que serveix de magnífic mirador explicaran la impressionant història del Castell, autèntica fortalesa militar construïda sobre la roca que domina la població i que fou utilitzada des de la prehistòria fins al segle XIX. Dinar en un restaurant local (amb begudes i cafè inclòs). A la tarda, continuació fins a Mirambel. Arribada i visita guiada del poble. Un cop finalitzada, trasllat fins a Cantavieja. Arribada i acomodació a l'HOTEL BALFAGON (4*), habitació confort està ndard. Sopar i allotjament.
9 Maig CANTAVIEJA — MOLINOS — CANTAVIEJA — IGLESUELA DEL CID — CANTAVIEJA (184 km)
Esmorzar a l'hotel. Sortida per carretera fins a Molinos. Arribada i visita guiada de les Grutas de Cristal. Al seu interior fou descobert el homínid més
antic d'Aragó, de 25.000 anys d'antiguitat. Tornada a Cantavieja. Dinar a l'hotel. A la tarda, sortida per realitzar la visita de Iglesuela del Cid. L'excel·lent conservació del casc urbà va valer per ser declarat Conjunt Històric Artístic. Passejaran pels seus carrers empedrats que els hi permetran contemplar un gran nombre de palaus renaixentistes com les cases Guijarro, Grande i Aliaga (entrada inclosa en un dels palaus). Tornada a Cantavieja. Sopar i allotjament.
10 Maig CANTAVIEJA — TEROL (90 km)
Esmorzar a l'hotel. Trobada amb el guia local que realitzarà la visita de Cantavieja, capital de la província del Maestrazgo. Destaca especialment la
Plaça Porticada, una de les més belles d'Aragó. Està presidida per la Casa del Concejo, d'origen gòtic i per l'espectacular església de la Assumpció, d'estil barroc.
Un altre dels tresors és l'església de San Miquel, d'origen gòtic i situada al costat de la muralla i l'antic hospital. Un cop finalitzada la visita, sortida cap a Terol.
Arribada i acomodació a l'HOTEL REINA CRISTINA(4*), habitació està ndard. Dinar a l'hotel.
A la tarda visita de Terol, joia patrimonial d'Aragó. Des del seu magnífic Art Mudèjar, patrimoni de la Humanitat des de 1986, fins a les impressionants
obres que composen i integren altres moviments principals, com el modernisme. La visita inclourà l'entrada al Mausoleu i al conjunt Mudèjar: església de San Pere, Claustre i àbsida i la Torre Mudèjar; i la catedral de Terol. Sopar i allotjament.
11 Maig TEROL — ALBARRACIN I SERRA D'ALBARRACIN — TEROL (80 km)
Esmorzar a l'hotel. Trobada amb el guia local que realitzarà la visita a Albarracin, poble situat a la Serra que porta el seu nom. En ruta passaran pel
Paisatge Protegit de Los Pinares del Rodeno, apropant-se a la Serra, on apreciaran les magnifiques pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat a més de les formacions de Rodeno. Arribada al poble d'Albarracin, situat al costat del riu Guadalaviar a dalt d'un turó. Rodejat per un desnivell profund a més de la meitat del casc antic i per una imponent muralla a la resta. Al 1961 va ser declarat Monument Nacional i al 2011 Conjunt Històric. Passejaran pels carrers on trobaran nombrosos monuments i una arquitectura medieval única a Espanya. Destaquen el castell, la catedral (entrada inclosa), la muralla, la plaça Major Porticada, les cases-palau, la casa de la Julianeta entra d'altres. Dinar en un restaurant local (begudes i cafè inclòs). A la tarda, tornada a Terol i tarda lliure. Sopar i allotjament.
12 Maig TEROL — SANT CARLES DE LA RAPITA — EL MASNOU (460 km)
Esmorzar a l'hotel. Trà mits de check out del hotel.
Sortida per carretera fins a Sant Carles de la RÃ pita. En ruta realitzaran alguna parada. Arribada i dinar en un restaurant local (begudes i cafè inclòs). A la tarda, continuació fins al Masnou. En ruta, realitzaran alguna parada. Arribada a última hora de la tarda.
12/04/2024
Cervera
Ruta pels Plans de Sió per visitar els castells que, durant gairebé dos segles, van servir de fortaleses per fer front als atacs dels sarraïns.
Una guia ens explicarà les particularitats dels castells de Montcortès, l'Aranyó (casa natal de l'escriptor Manuel de Pedrolo) i Concabella, Molí de Ratera.
Tot seguit farem la visita interior del castell de Pallargues.
Dinar al restaurant ”œGran Cafè”, a Cervera.
Tarda
Visita guiada per la ciutat de Cervera (caminant).
---
Vam sortir molt d'hora i, després d'una petita pausa per esmorzar, vam arribar al punt on ja ens esperava la guia per iniciar la ruta dels castells amb els de Montcortès i el d'Aranyó, casa natal de l'escriptor Manuel de Pedrolo i vam caminar fins als ”œPellers de pedra”, primera llegenda. A continuació vam visitar el castell de Concabella on ens van explicar la llegenda del ”œbarber”, sota la gà bia penjada en una de les seves torres. Finalment, vam arribar al castell de les Pallargues que ha recuperat el seu aspecte original després de la remodelació portada a terme el 2021. La seva propietà ria ens va ensenyar les dependències del servei, la planta noble, la cuina, la presó, els calabossos i el celler.
Al restaurant ens van servir de pressa; teníem poc temps ja que a les quatre en punt el Joan ens esperava a la porta per guiar-nos pel carrer Major, el més important de la ciutat i on destaquen els trams de porxos de les cases, l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem amb la creu de Malta, el conjunt de la Companyia de Jesús on es reuniren les Corts Catalanes presidides Pere, el Cerimoniós, fita en la creació de la Generalitat de Catalunya i on el 1452 es varen signar les Capitulacions Matrimonials dels futurs Reis Catòlics, la casa Durán, amb la façana decorada amb esgrafiats, es seu del Museu Comarcal de Cervera. Vam arribar a l'edifici de la Paeria que gairebé tapa l'església de Santa Maria, situada al seu darrera. És gòtica amb elements romà nics i per la seves dimensions podria ser considerada com a catedral. Vam passar pel carrer de les Bruixes i vam arribar a la Plaça Major on es troba la Universitat que és un edifici rectangular que consta d'un vestíbul amb dues grans escalinates per on s'arriba al Paranimf, espai amb tres naus i una cúpula central. Va ser promoguda per felip V per premiar la fidelitat de la ciutat durant la guerra de Successió. Ara és un Institut de secundà ria. D'aquí vam tornar a l'autocar. Un dia llarg però ben aprofitat.
14/03/2024
Teatre Goya
Sinopsis
Aquesta és la història de tres dones que, malgrat haver nascut en continents molt dispars, comparteixen idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.
Direcció: Clara Segura.
Intèrprets: Clara Segura, Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina
Data: Dijous 14 de Març a les 17 hores
---
Feia molt de temps que no anà vem al teatre i en teníem ganes. A més, molts de nosaltres havíem llegit el llibre i ens havia encantat. És la història simultà nia de tres dones que viuen en tres continents allunyats: la Smita a l'Ãndia lluita per canviar el futur de la seva filla, la Giulia a Sicília lluita per salvar el negoci familiar i la Sarah al Canada lluita per salvar la seva carrera d'advocada a causa d'un cà ncer de mama. La determinació i la força de voluntat per aconseguir el que volen les unirà i les seves vides s'aniran creuant i gual que una trena.
No obstant això, teníem el dubte si podria una funció de teatre causar-nos el mateix efecte que ens havia causat el llibre. La veritat és que la obra no va decebre ni als qui havíem llegit el llibre ni als que no, grà cies a una escenografia que en un segon canviava l'escenari i et portava d'un lloc i d'un personatge a un l'altre. A destacar la direcció de Clara Segura i el seu gran paper com a narradora, acompanyada per altres magnifiques actrius. Va durar una hora cinquanta minuts sense cap pausa però el temps ens va passar volant. En acabar, tot el teatre, ple de gom a gom, es va posar dempeus per aplaudir llarga estona a les interpretes.
Una molt bona experiència amb ganes de repetir-la més sovint.
01/03/2024
Sortida a Valls
Visita a la casa-museu de Pau Casals
Hi haurà un petit concert de violoncel
al final de la visita al Museu Pau Casals
Matí
Visita guiada al museu Casteller de Catalunya on ens aproparem a aquesta manifestació cultural que mou el cor de tanta gent des de fa més de 200 anys. El recorregut parteix de la raó per culminar amb les emocions més intenses del fet casteller.
En acabar la visita disfruterem de temps lliure per recórrer el centre històric de Valls.
Dinar a les 13 h, al restaurant ”œForevents”.
El menú és tancat: ”œcalçotada” (sense carn de xai). Si algú es vegetarià o té alguna al·lèrgia al menjar proposat, cal que ens ho faci saber amb antelació.
Tarda
Visita guiada a la casa - museu de Pau Casals, seguida d'un concert de violoncel en el mateix lloc on el músic es reunia amb els seus amics per disfrutar de la música.
Data: divendres 1 de març
----
Ningú no va arribar tard i l'autocar va marxar a l'hora exacta: les 8 del matí. Després d'una curta parada per a esmorzar, vam arribar sense cap entrebanc a Valls i ens vam dirigir al Museu dels Castellers on ja ens esperaven. Inaugurat fa poc, el lloc reuneix unes magnífiques instal·lacions, molt modernes amb tots els avenços tècnics. Primer vam anar a la sala on tenen penjades les camises pertanyents a les 103 colles de castellers existents avui dia a Catalunya. Després vam veure un audiovisual on una nena explicava què representava per a ella ser anxaneta i els valors que li havia donat: força, valor, equilibri i voluntat. Ens van explicar la història del fet casteller, la seva tècnica, llenguatge i reptes. Ens va agradar molt.
Acabada la visita, vam fer una petita passejada per la ciutat. Era un dia radiant amb un bon sol però feia un aire molt fred i rà pidament vam tornar a l'autocar per anar al restaurant ForEvents. Els calçots ja ens esperà vem a taula. Vam menjar molt i tot molt bo.
En acabar, vam anar a la casa de Pau Casals a la platja de Sant Salvador, al Vendrell. A partir dels anys 20 es va convertir en la seva residencia habitual fins el 39 quan es va exiliar i no hi va tornar mai més. Vam conèixer la figura del músic com a violoncel·lista, director d'orquestra i lluitador per la llibertat i democrà cia. Vam gaudir d'un audiovisual sobre el seu discurs davant la ONU el 1971, en recollir la medalla de la pau. Ens va emocionar a tots. Vam admirar el jardí de la casa molt ben cuidat i el mirador al mar. Després vam escoltar un petit concert a cà rrec d'un jove violoncel·lista de Reus que va fer una excel·lent interpretació de totes les peces que va tocar. Ens va encantar! Així, molt contents, vam tornar cap a casa, pensant que havia estat un dia molt ben aprofitat.
16/02/2024
Auditori
Repertori
Franz Joseph Haydn: Simfonia n.ຠ59 en La, Hob. I/59, ”œEl foc” (c. 1769) 21”²
Robert Schumann: Concert per a violoncel i orquestra, op. 129 (1850) 25”²
Franz Schubert: Simfonia n.ຠ4 en do m, D. 417, ”œTrà gica” (1816) 29”²
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Javier Comesaña, violí. Júlia Hagen, violoncel. Andrew Manze, direcció.
Data: divendres 16 de febrer
----
Era divendres i, no obstant això, tocava Auditori. El programa constava de tres peces. La primera era la Simfonia 59 ”œel foc” de Haydn que va resultar força apà tica, malgrat el seu nom i no va agradar gaire sobretot als qui prefereixen més energia. Tot va canviar a la segona peça quan va aparèixer a l'escenari la violoncel·lista de Salzburg Júlia Hagen de 29 anys que va interpretar el concert per a violoncel de Robert Schumann. Vestia una maquíssima faldilla daurada que li permetia tocar els seu instrument sense perdre mai la seva elegà ncia ja que l'obra, pensada sense pauses entre els tres elements que la integren, confereix al solista una major dificultat i requereix un gran esforç interpretatiu.
Després de la pausa li va arribar el torn a la Simfonia de Schubert on tant l'orquestra com el director, l'anglès Andrew Manza, van estar més encertats i ens en van donar una bona versió. El concert va acabar amb grans aplaudiments i vam abandonar la sala molt contents agraint a la persona que tan bé ens sap triar els concerts.
Fantà stic
07/02/2024
La Barcelona del segle XXI: 22@ i Museu Can Framis
Guia: Rafa Burgos
La Barcelona del segle XXI i visita al centre d'Art Can Framis
Rafa Burgos ens guiarà per aquesta passejada cultural a peu.
Ens fa arribar aquesta nota per anar fent boca del que veurem i trepitjarem.
L'enginyer Ildefons Cerdà preveía que, en un fitur, la ciutat de Barcelona es desplaçaria cap a la plaça de les Glòries, a tocar del Poblenou.. Un entorn que arreplegaria una de les concentracions fabrils més importants d'Europa, conegut com el Manchester català .
En l'actualitat, ha esdevingut un dels barris més innovadors que és estudiat per despatxos d'arquitectes i visitat per comitives de diferents ciutats amb la intenció de replicar el model. De barri de fàbriques a districte tecnològic.
Les innovadores construccions que s'enlairen fan d'ell un museu d'arquitectura contemporània a l'aire lliure, amb el segell de creadors com Jean Nouvel,,Oriol Bohigas, Rafael Moneo, Ricardo Bofill, Fermín Vázquez, Dominique Perrault o David Chipperfield. A tot això cal sumar-hi la variada oferta cultural:: l'Auditori, el TNC, els Encants,, el Museu del Disseny o Can Framis.
Acabarem aquest passeig per la Barcelona més futurista capbussant-nos en un dels espais més sorprenents de la ciutat: el Museu Can Framis Fundació Vila Casas. Una antiga fàbrica del Poblenou recuperada com a centre d'art amb obres de Jaume Plensa,, Antoni Tàpies,, Mario Pasqualotto o Javier Mariscal, entre d'altres.
Dates: dimecres 7 i dissabte 10 de febrer
----
Aquesta vegada visitàvem el districte de Sant Martí que està format per 10 barris. El punt de trobada: l'Auditori, obra de Rafael Moneo que consta, a més de les 4 sales, de l'Escola Superior de Música i del Museu de la Música. Al davant una escultura que representa un piano en homenatge a Isaac Albèniz i a Alicia de Larrocha. El TNC va ser obra de Ricard Bofill. Té tres sales i al davant un jardí d'oliveres, arbre emblemàtic de la Mediterrània. Als recentment remodelats Encants de Glòries li han posat una teulada d'alumini on es reflecteix la imatge dels compradors. Davant seu, s'hi troba el Museu del Disseny, magnífic edifici on hi ha tres pisos dedicats a museu, un auditori i una biblioteca. Al paviment dels jardins han posat unes llums let que il·luminen els dissabtes, creant un efecte molt bonic. D'aquí entrem al 22@ que sorgeix al 2000 per a transformar sol industrial en un lloc innovador amb espais moderns i d'alta qualitat per a treballar i per a viure: La torre Glòries de Jean Nouvel, edifici Interface d'oficines, moltes sense ocupar a causa del seu elevat preu. L'edifici Media Tic d'Enric Ruiz Geli, l'edifici més futurista de tots, La Pompeu Fabra utilitza l'edifici Imagina per a classes i conserva l'antiga fà brica per a l'administració, amb la gran xemeneia cònica. Als jardins de Ca l'Aranyó hi ha una escultura de Susana Solano, molt criticada. Alguns diuen que és una gàbia o una sortida de pàrquing. En realitat és el plany de la gent que sempre havia viscut i treballat al Poblenou però que amb la remodelació van haver de marxar del barri. De camí cap a Can Framis, ens trobem uns guardians gegantins que custodien aquesta zona. Son de ferro, de Xavier Mascarò. Can Framis era una important fàbrica de llanes, reconvertida en museu, que alberga la Fundació Vila Matas. Al davant, una escultura de Jaume Plensa: Dell'arte, 2.700 Kg de ferro que va ser donada per Vila Cases a la ciutat. El museu consta de planta baixa i dos pisos amb multitud de sales per a difondre el nostre patrimoni artístic, Destacar només, Plensa, Tàpies, Ràfols-Casamada, Pasqualotto, amb la seva Frida feta amb bosses de plàstic, Gino Rubert i Lita cabellut , la sala de la qual no vam poder visitar, cosa que ens va saber molt de greu per la seva vinculació amb el Masnou.
Van ser dues hores i mitja en total, molt ben aprofitades.
24/11/2023
Gran de Grà cia l'eix burgès que travessa una vila
La ciutat de Barcelona va annexar el barri de Grà cia l'any 1897. Molt abans, el 1825, s'urbanitzava l'artèria central que connectava l'antiga vila amb la capital. Tramvies, autobusos i metro van apropar ambdues poblacions i afegien, així, més vida comercial a un dels carrers més dinà mics de Grà cia. A dreta i esquerra, les antigues cases d'estiueig comparteixen vorera amb finques modernismes enlairades per arquitectes com Francesc Berenguer (col·laborador de Gaudí) o Jeroni Granell. Repassarem l'avinguda des de la plaça de Lesseps fins als Jardinets de Grà cia, amb algunes desviacions que ens permetran conèixer on es trobava el taller dels escultors Vallmitjana, l'homenatge que Pablo Gargallo va fer a Picasso i Nonell o situar la casa on va viure el pintor Joaquim Mir.
Guia: Rafa Burgos
Días: Divendres 24 i dissabte 25 de novembre
---
Els dies 1 i 2 de desembre vam reprendre les passejades amb el Rafa Burgos que tant ens van agradar el curs passat. Aquesta vegada era el districte de Grà cia, el més petit de Barcelona però el segon en quant a densitat demogrà fica. El punt de trobada, davant l'església dels Josepets a la plaça Lesseps, junt al monument homenatge a Joan Maragall. L'església de la Mare de Déu de Grà cia i de Sant Josep, va ser edificada a finals del segle XVII. És d'estil barroc classicista. Una sola nau amb volta de canó , capelletes als voltants, vidrieres i dos escuts. Al costat hi trobem la biblioteca Jaume Fuster i, al seu davant, el monument a Pompeu Fabra on una pedra de Montserrat serveix de base a un medalló amb la cara del filòleg. La plaça de Lesseps deu el seu nom a Ferdinand de Lesseps, diplomà tic i empresari francès que va realitzar el Canal de Suez i el de Panamà i es recordat pels barcelonins per la seva intervenció humanità ria durant els bombardeig de la ciutat per Espartero. Simbolitza el canal de Suez un monument en forma de popa d'un vaixell, amb un canaló que recull l'aigua de pluja i l'aboca a una bassa.
Arribats a l'encreuament amb Gran de Grà cia, van admirar magnífics habitatges tots maquíssims, realitzats per grans arquitectes com Francesc Berenguer, amic de Gaudí i Jeroni Granell i Manresa que va revitalitzar l'art de l'esgrafiat... Son cases d'habitatges de 4 plantes amb vitralls a les galeries del principal i esgrafiats a les façanes. En totes s'aprecia l'exuberà ncia del modernisme. La casa Francesc Cama Escurra té 5 plantes amb vitralls als dos primers pisos. A la Casa Ramos, de l'arquitecte Jaume Torres, trobem a la façana referències a la natura en forma de flors i abelles. Al carrer Astúries vam visitar una botiga on abans havia estat la Plateria i Metalls Vallmitjana on van treballar artistes com Llimona i Gargallo. L'any 1897, Juli Vallmitjana va instal·lar un estudi al primer pis, centre de trobades amb Ramon Cases, Llimona, Gargallo, Picasso, Isidre Nonell, que va influir sobre Opisso, dibuxant i caricaturista i que va ser el millor cronista grà fic de la Barcelona de la seva època. Vam continuar carrer Gran de Grà cia avall. Son nombroses les plaques recordant a figures com el pintor Joaquim Mir i el músic Isaac Albéniz o a les colles de Sant Medir
Finalment vam arribar als jardinets de Grà cia de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió, dedicats a Salvador Espriu. En la confluència amb Passeig de Grà cia, destaca la casa Fuster de Domènech i Muntaner, avui un luxós hotel que té finestres amb arcs decorats amb motius naturals i moviment ondulants. Acabem com hem començat: retent homenatge a Joan Maragall amb una escultura de dos dones nues que dialoguen. Va ser molt criticada i relegada al Parc Cervantes. Al 1985, Pasqual Maragall, el seu net, la va retornar al lloc original. Molt bona passejada!
18/11/2023
L'Auditori de Barcelona
Les Simfonies per a instruments de vent són, com el seu autor Igor Stravinsky, excepcionals: dedicades a Debussy, estan escrites per a vent, en un sol moviment.
Pel que fa a la simfonia ”œManfred” de Txaikovski, tot i el seu nom, no està numerada juntament amb les seves altres simfonies. És, de fet, més llarga i té al darrere un programa; és a dir, una història, basat en un poema de Lord Byron.
La peça central del repertori és l'insòlit i espectacular Concert per a quartet de saxòfons del compositor minimalista Philip Glass, en que l'extraordinari Kebyart Ensemble serà el protagonista.
-----
Era la primera vegada en aquest curs que anà vem a l'Auditori i tot i que el programa era atraient, poc imaginà vem què ens trobaríem. La primera peça era una simfonia molt curta, només 9 minuts, amb només els director i els instruments de vent a l'escenari. En va encantar! Desprès ja van entrar la resta de músics i el quartet protagonista de la segona peça, un grup de saxofonistes que combina obres clà ssiques i modernes i que ens van fer sentir talment com si estiguéssim a Nova York. Van agradar tant que van haver de sortir dues vegades a fer un petit bis. Després del repòs, era el torn de la simfonia que dona nom al concert: Manfred de Txaikovski, peça en quatre moviments (Lento, Vivace, Andante, Allegro) on es posa de relleu les qualitats tècniques del director i de tota l'orquestra ja que l'obra és un veritable repte per a ells. Un concert magnífic! Quantes ganes tenim de tornar el mes de febrer!
27/10/2023
Olot
Visita comentada per un guia del Parc Natural al Espai Crà ter on entendrem perquè a la Garrotxa hi ha volcans i les seves característiques.
Seguidament baixarem caminant al centre d'Olot. Ens aturarem per contemplar els seus edificis més emblemà tics i entrarem a la casa museu Can Trincheria, una casa senyorial del segle XVIII.
Dinar al restaurant ”œLa Deu”.
El menú és tancat: Amanida amb embotit i patates artesanes. Vedella guisada amb bolets. Gelat de iogurt amb coulis de gerds. Cafè, aigua i vi.
Si algú es vegetarià o té alguna al·lèrgia al menjar proposat, cal que ens ho faci saber amb antelació.
Tarda:
Passejada a peu per la Fageda d‘en Jordà (45')
-----
Vam sortir molt d'hora i encara era negra nit. Després d'una breu parada a Tona per esmorzar, vam arribar a Olot amb un sol radiant, preludi del magnífic dia que faria. A l'Espai Crà ter ens van dividir en dos grups. Un pujaria a la gredera del Montsacopa mentre l'altre entraria dins el volcà del Puig del Roser on es troba el museu que compta amb unes magnífiques instal·lacions i diversos medis audiovisuals immersius i vídeo mapatges. Desprès van fer una passejada pel centre de Olot: carrers, places i els seus edificis modernistes tan preciosos. Vam conèixer un Olot diferent del que surt a la premsa amb esdeveniments luctuosos com ara el segrest de la farmacèutica o el zelador que matava avis a la residència. A l restaurant ”œLa Déu” ja ens esperaven. Teníem gana i vam quedar molt contents pel tracte rebut, el bon servei i la exquisidesa del menjar. Com a últim, vam visitar la Fageda d'en Jordà . També aquí ens vam dividir en dos grups. Un que va anar caminat i l'altre, que va preferir agafar un cotxe de cavalls. L'espectacle és magnífic tot i que els colors de les fulles no eren els que caldria esperar a aquestes alçades de la tardor però les darreres pluges les havien fet verdejar. De tornada a casa, tots recordà vem els primers versos del poema que Joan Maragall li va dedicar:
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
Trobaràs un indret verd i profond
Com mai cap més n'hagis trobat al món:
Un verd com d'aigua endins, profond i clar,
El verd de la fageda d'en JordÃ
| Següent | Ultim |
