04/11/2022
Visita a la ciutat de Vic
en un restaurant de la zona.
Data: divendres 4 de novembre
(amb autocar)
----
Vam sortir molt puntuals, a l’hora prevista. Feia un dia radiant, amb un cel ben blau. No obstant això, tots dúiem roba d’abric, advertits del fred que acostuma fer a Vic a causa de la boira i que vam notar tan bon punt vam baixar de l’autocar. Ràpidament ens dirigirem al Vicpuntzero, per visitar el conjunt arquitectònic de l’església barroca de la Pietat amb el jaciment arqueològic de la Capella Fonda i el seu campanar, des d’on es pot gaudir d’una panoràmica de 360º sobre la ciutat, la Plana de Vic i les muntanyes que l’envolten. També vam gaudir d’un audiovisual immersiu anomenat “Vic, un viatge pel temps i l’art” i que, projectat a les parets i sostre de la Capella Fonda, ens permet a través de les noves tecnologies, viatjar pel temps amb l’art com a guia.
Desprès d’un breu recorregut pel casc antic, a les dotze ens trobàvem davant de la catedral on la Mercè Puntí en va mostrar en viu tot allò de què ens va parlar a la seva conferència del 4 d’octubre. Vam admirar la façana neoclàssica i el campanar romànic i ja dins, vam veure les pintures de Sert que fan d’aquesta catedral un lloc únic, a la plaça del Museu episcopal hi ha l’estàtua de l’Abat Oliva, bisbe de Vic i figura cabdal de la història de Catalunya. Juntament amb Ermessenda, casada amb Ramon Borrell i titular vitalícia dels comtats de Barcelona, Girona, Ausona i Manresa, van promoure el tractat de Pau i Treva per tal de pacificar el país. Tot caminant, vam poder constatar la diversitat d’estils dels diferents edificis, fins arribar a les muralles, que construïdes a l’època medieval, tancàvem la ciutat. La darrera visita va ser a l’Ajuntament. Vam veure la sala de plens, la Sala de la Columna amb les fotos de vigatans il·lustres i una altra sala que amagava “una petita, gran sorpresa”: quatre quadres de Sert molt diferents als que havíem vist a la catedral, quant a color i temàtica. Representen les quatre estacions i els continents: Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica.
Vam dinar al restaurant Magda Subirana. A la porta figuraven distintius Michelin de diferents anys, cosa que vam notar en la presentació i qualitat del menjar i en la rapidesa del servei. Tothom va quedar encantat i vam felicitat a la propietària pel tracte rebut. Ens va confessar que el secret del seu èxit es degut, en part, al fet que, dins la cuina, només hi treballen dones.
A les quatre vam fer la ruta literària de l’obra del Miquel Llor “Laura a la ciutat dels sants” que tan bé s’havien preparat l’Àngels i l’Emma. Vam recórrer diferents punts de la ciutat per on es movien els protagonistes de la novel·la: la casa de Laura, l’església on anava, la casa de l’oncle... A les sis ens recollia l’autocar. Així, carregats de fuets, llonganisses i embotits, vam tornar ben contents al Masnou. La sortida havia valgut la pena!
28/09/2022
Visita Sincrotró Alba
Es tracta d'un complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, que permet visualitzar l'estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats. Està disponible per oferir servei a més de 2.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial a l'any.
Des de 2012 allotja usuaris oficials procedents de institucions de casa i de tot país que s'interessi.
Paral·lelament a la seva funció investigadora, du a terme divulgació científica a entitats i estudiants. Nosaltres hi podrem accedir com a alumnes d'una Aula adscrita a la Universitat Pompeu Fabra.
Data: dimecres dia 28 de setembre de 2022, de les 11 a les 12:30 h.
11/09/2022
Diada del 11 de Setembre
07/06/2022
Sortida "FI DE CURS" Essències de Còrdova i Sevilla
A Sevilla farem la visita més clàssica: el Barri de Santa Cruz, la Catedral, la Giralda i los Reales Alcázares, Passeig amb barca pel Guadalquivir i sopar al Barri de Triana.
Data: del 7 al 11 de juny (5 dies)
-------
Viatge a Sevilla i Còrdova del dia 1 al 10 de juny sortia un grup ben avingut i amb moltes ganes de fer aquest viatge que ja havia estat programat des d’abans de la pandèmia.
SEVILLA - Arribada a Sevilla amb AVE, vàrem estar allotjats en un petit hotel, durant els dies de la nostra estança. Les visites guiades per la ciutat varen ser realitzades amb dos guies oficials (llicenciats amb història i amb dues llengües oficials) excel·lents en tots els aspectes.
Sevilla sempre ens deixa amb ganes de tornar, és una ciutat acollidora, neta plena de recons, edificis històrics (Giralda, Catedral, Alameda de Hèrcules etc.) els seus barris (La Macarena, Triana, Santa Cruz...) , parc de Maria Luisa, plaça España i recorregut amb vaixell pel Guadalquivir.
Sortida amb autocar destinació Còrdova, fent dues parades a Carmona i Écija.
Carmona – Un poble en el qual la guia va saber traslladar tota la seva història en la visita que vàrem fer per la Necròpolis i la visita per la ciutat, a continuació temps lliure per poder gaudir amb tranquil·litat de la resta de la ciutat, visitant la Puerta de Sevilla i la de Còrdova, plaça de Sant Fernando etc., després de dinar vam fer via cap a Écija (poble de la Conchi)
Écija - Vàrem fer el recorregut amb el “trenet turístic” dons la calor era aclaparadora.
És coneguda com la Ciutat de les Onze Torres pels campanars barrocs que s'hi van construir
CÒRDOVA – Arribada a última hora de la tarda, temps lliure, l’hotel al costat de la Mesquita
El primer dia visita de la ciutat amb la guia turística, casc històric, Puente Romano, Judería, Sinagoga, Murallas, Alcazar i com no els patis que com sempre “espectaculars” etc.
Una de les visites més impactant va ser La de la Mesquita, tant la de dia amb la nostre guia com la de la nit que va ser espectacular.
Un grup de quatre l’últim dia varen fer la visita a Medina Azahara i varen tornar enamorats del lloc i del seu indret.
Tornada amb l’AVE i desprès autocar fins a Masnou
20/05/2022
Sortida a Terrassa
Dinar al restaurant “la Terrassa”, dins el complex del museu
I a la tarda, la seu d’Egara, conjunt Monumental eclesiàstic romànic del segle V.
Data: divendres 20 de maig (amb autocar)
------
Aquesta sortida estava programada pel 13 de març de 2020. Malauradament es va haver de cancel·lar dos dies abans a causa de l’inici del confinament. Finalment s’ha pogut dur a terme el 20 de maig d’enguany. Érem 20 persones. Vam sortir ben puntuals i ràpidament vam arribar a la nostra destinació ja que no hi havia trànsit. Primer vam visitar la Seu-Ègara. Allà ens esperava la Marina, la nostra guia, que ens va explicar que en aquest indret, situat entres dues rieres que conflueixen al sud que van a parar al riu, s’assentaren diversos pobles al llarg de la història ja que era un lloc ideal per a dedicar-se al conreu i que els oferia una protecció natural davant els possibles atacs dels seus enemics. En el pati exterior s’han trobat un antic mosaic romà, tombes, restes arqueològiques i sitges iberes. Serà quan Ègara es converteixi en seu episcopal (segle V) que començarà la construcció de les tres esglésies: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, d’estils visigòtic, romànic i gòtic català.
Sant Pere és la major amb una nau central romànica i un retaule de pedra preromànic del s. X . Compta amb mosaics gòtics i les capelles del Santíssim Sagrament i de Sant valentí. L’església de Santa Maria presenta una diversitat d’estils. Va ser l’antiga catedral d’Ègara, amb murals molt ben conservats i pintures com el martiri de Tomàs Becket. Sant Miquel és la més petita i la millor conservada. Es creu que va ser un temple funerari tot i que es va pensar que era un Baptisteri. Té una Cripta subterrània, dedicada a Sant Celoni i les pintures del seu absis del segle VI en bon estat de conservació la fan única al mon. Tot el conjunt està en procés per proclamar-se Patrimoni UNESCO.
Caminant sota un sol de justícia, vam arribar al Museu. Ja ens esperaven al restaurant “La Terrassa” situat en el pis de alt, on vam dinar molt bé i ens vam refer una mica perquè a dos quarts de cinc teníem cita amb la Laia, la nostra guia.
El Museu de la Ciència i la Tècnica és un edifici modernista de la fàbrica Aymerich Amat Jover. Consta d’una gran nau de producció amb voltes catalanes sostingudes per 300 columnes de ferro. No hi ha finestres i la llum entra per les claraboies. Al soterrani es troben les carboneres, les calderes, la xemeneia (que no vam poder visitar) i la màquina de vapor. L’accés a la nau permet conèixer el procés de producció des de la preparació de la llana, la filatura, el teixit, els tints, els acabats i el magatzem. També escenifica l’ambient de la fàbrica, el soroll, els moviments de la màquina de vapor, les telers i la vida quotidiana dels treballadors: homes, dones i nens a partir del sis anys. Llargues jornades de feina per un sou de misèria. Les dones i nens cobraven un sou molt inferior al dels homes. Era una feina perillosa perquè sovint hi havia accidents com l’enganxada de cabells o d’una ma. A la part de fora, lluny del sorolls, es trobaven els despatxos del propietari i administradors.
Acabada la visita, l’autocar ens va recollir davant mateix del museu. Estàvem molt cansats a causa d’una calor sufocant més pròpia del mes de juliol que no pas del mes de maig. No obstant això, tots estàvem contents ja que la sortida havia valgut la pena.
07/05/2022
L’Auditori de Barcelona
-----
La Missa Solemnis és una de les misses més maques. Beethoven la va compondre entre 1819 i 1923 i consta d’una part coral i d’una altra simfònica. Mai abans havíem vist un escenari tan atapeït de gent. Al fons un nombrós cor, davant l’orquestra i a la dreta els cantants (soprano, mezzosoprano, baríton i tenor). Malgrat la gran bellesa de la missa, es representa poc a causa de les seves exigències tècniques, ja que requereix un gran esforç. El mateix director de l’orquestra no podia evitar, cada cop que acabava una peça, d’eixugar-se la suor del front. Cal mencionar la violinista coreana Jaha Lee que ens va oferir un solo tan extraordinari que tothom desitjava que no acabés mai. No van fer mitja part i la funció va ser tota seguida. No obstant això, no es vam cansar gens ni mica. Ara, a esperar el curs vinent per poder-hi tornar.
28/02/2022
CaixaForum
Data: 18 de març 2022
----
Tal com teníem previst a tres quarts de tres del divendres 18 de març i amb molta puntualitat, vàrem sortir cap a Caixa Fòrum (Barcelona).
Els participants, 30 socis/es, van fer dos grups de 15. Va ser genial ja que tots/es vàrem poder gaudir de les explicacions de la guia
Tal com pensàvem, l’exposició va ser tota una experiència, la seves pintures son enganyoses, provocatives, fa que el visitant hagi de observar cada detall per poder gaudir de cada quadre i, gràcies a la guia, descobrir detalls de què, altrament, no ens haguéssim assabentat.
En algunes de les pintures un quadre esta dins d’un altre i has de estar molt pendent per poder captar allò que volia en realitat transmetre en Magritte, un pintor que provoca, que fa pensar i la pintura del qual és diferent a totes.
Es va formar en l’impressionisme i va rebre influències del cubisme per la seva relació amb Éluard, Breton, Miró i Dalí, però sempre amb el seu estil personal i independent, la seva sorprenent i atractiva obra, que es caracteritza per jugar amb la lògica visual i posa en dubte les nostres percepcions.
“DES DE LA MEVA PRIMERA EXPOSICIÓ al 1926, HE PINTAT 1.000 QUADRES, PERÒ HE CONCEBUT NOMÉS 100 IMATGES. AQUESTS MIL QUADRES EXISTEIXEN PERQUÈ HE PINTAT VARIANTS DE LES MEVES IMATGES; ÉS LA MEVA MANERA d’ENTENDRE MILLOR EL MISTERI, de POSSEIR-LO”. RENÉ MAGRITTE
Una exposició que, per poder-ne gaudir i entendre-la, s’hauria de visitar dues vegades, sense límit de temps, i, sobretot, amb guia, que, amb els detalls, percepcions i explicacions de la seva vida, et fan entendre la seva GENIAL pintura.
27/02/2022
Teatre Coliseum
A partir de la mort als 101 anys del polifacètic artista internacional Arturo Cirera Mompou, el públic coneixerà el veritable guió de la vida d'aquest escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d'art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director.
"Adiós Arturo" és un cant a la vida i de com cal viure-la intensament, deixant en evidència totes les convencions socials i “les ximpleries” que ens dificulten poder-ho fer. Una boja comèdia, amb tocs surreals i que, com sempre, estarà amanida amb les coses que ens caracteritzen i al més pur estil La Cubana: amb participació del públic, sorpreses i molt d'humor.
Data: Diumenge 27 de febrer de 2022 a les 12 del mati
-----
El passat diumenge dia 27 de febrer vam anar al teatre Coliseum a veure “Adeu Arturo” de la companyia La Cubana.
Va ser una injecció d’energia positiva que tothom necessitàvem en els moments que corren.
L’obra explica d’una forma molt divertida i esbojarrada la mort i enterrament de l’Arturo Cirera Mompou, que deixà escrit i preparat cóm volia que fos el seu funeral, sense penes ni tristeses. Volia una gran festa. Un acte en el que participessin els seus amics per celebrar una vida viscuda intensament minut a minut.
És en realitat un cant a la vida, per reflexionar de com s’ha de viure aprofitant cada minut i cada instant.
Vam gaudir de molta música, humor, sorpreses i participació del públic que va fer que algunes de les nostres sòcies es convertissin en monges de la Caritat per un moment.
Va ser molt divertit i vam sortir del teatre amb noves forces i ganes de tornar-hi aviat.
La majoria vam anar en tren i va ser molt còmode perquè el teatre és a prop de l’estació i no vam tenir els inconvenients de trobar aparcament.
29/01/2022
L’Auditori de Barcelona
Data: 29 de gener de 2022
----
El dia 29 de gener vam anar a l’Auditori de Barcelona.
L’Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Lina González Granados i amb la intervenció de la mezzosoprano Allison Cook, ens van oferir un concert esplèndid.
Vam gaudir en primer lloc de l’Obertura de Romeu i Julieta de Piotr Ilitx Txaikowski .
En segon lloc vam veure i escoltar la Suite per a soprano i orquestra “Canti ed Estasi di Lea” de l’òpera L’enigma di Lea (Conte mític i un cant a la llibertat de contingut simbòlic ). Obra del compositor contemporani Benet Casablancas .
Per finalitzar, vam gaudir de la Suite simfònica Schérézade basada en episodis de “Les mil i una nits”.
Ens va fer il·lusió veure l’OBC dirigida per una dona, cosa que no és habitual.
Vam sortir de la sala emocionats i contents d’haver passat una molt bona estona. Aviat hi tornarem.
04/12/2021
L’Auditori de Barcelona
La música de Bach va romandre en un oblit relatiu durant gairebé prop de vuitanta anys. Si ha pogut ser erigida com un dels pilars de la cultura occidental és, en bona part, gràcies a la feina de recuperació duta a terme per Felix Mendelssohn durant els anys trenta del segle XIX. Més enllà de les llegendes que descriuen aquesta descoberta com a una casualitat fortuïta, Mendelssohn va conèixer la música de la família Bach durant la seva formació a la Singakademie de Berlín, una entitat enfocada a promoure el repertori coral sacre germànic. De fet, les obres de joventut de Mendelssohn —com les simfonies de cambra— deuen molt a l'estil exuberant de CPE Bach, el segon fill de Johann Sebastian Bach. Un moment estel·lar de la història de la música és la recuperació de la Passió segons sant Mateu sota la batuta d'un jove Felix Mendelssohn, el febrer del 1829.
----
Feia ja dos anys que no anàvem a l’Auditori a causa de les restriccions de la Còvid i en teníem ganes. El concert prometia. Es titulava “Somni d’una nit d’estiu” i constava de tres peces de Mendelssohn i del Concert per a dos violins de Bach. A més, hi actuaven com a convidats dues grans figures: el director i violinista Pinchas Zukerman i el violinista Fumiaki Miura que, malgrat la seva joventut, va demostrar uns dots tan extraordinàris amb el seu instrument que vam quedar tots bocabadats. Uns llargs aplaudiments obligaren al director a sortir un cop i un altre a l’escenari i finalment va adreçar al públic unes paraules, elogiant l’altíssim nivell musical de Barcelona. Mentre abandonàvem la sala, tothom desitjava tornar ben aviat.
11/11/2021
Museu d'Arqueologia de Catalunya
L'exposició "L'Enigma Iber. Arqueologia d'una civilització" ens apropa a la història i la cultura dels
anomenats pobles ibers, que visqueren a la façana mediterrània de la península Ibèrica i, fins i
tot més enllà, durant bona part de l'anomenada edat del ferro entre els segles VI-I a C, tot fent
un èmfasi especial en les comunitats arrelades en l'actual territori català.
Qui eren i d'on sorgiren els ibers? Com s'organitzaven territorialment i socialment? Com vivien?
Quina llengua o llengües parlaven? Quins són els trets comuns que caracteritzen la cultura i les
formes de vida dels ibers? Com es vestien? Com es relacionaven amb altres grans civilitzacions
contemporànies de l'Europa i la Mediterrània de l'edat del ferro i quines influències van rebre
d'elles? Perquè i quan van desaparèixer els ibers? Quin patrimoni arqueològic i cultural d'origen
iber ha perdurat fins als nostres dies?
La visita guiada ens donarà les respostes que fins ara l’arqueologia ha pogut demostrar.
DATA: Dijous 11 novembre, 2021
------
El dijous 11 de novembre vàrem anar al Museu Arqueològic de Barcelona a veure l’exposició: “ L’enigma iber”.
Tot girava al voltant dels següents enigmes:
• Qui eren i d’on sorgiren els ibers ?
• Cóm s’organitzaven territorialment i socialment ?
• Cóm vivien ?
• Quina llengua o llengües parlaven ?
• Eren una civilització homogènia o només compartien uns trets culturals comuns ?
• Cóm es relacionaven amb altres grans civilitzacions contemporànies?
• Quin patrimoni arqueològic i cultural d’origen iber ha perdurat fins els nostres dies ?
Tot i que ens van explicar un munt de coses interessants d’aquests avantpassats nostres, ens va faltar temps per a gaudir de tota l’exposició.
29/10/2021
Teatre Victòria
Billy Elliot és una pel·lícula anglesa dirigida l'any 2000 per Stephen Daldry.
Més tard Melvin Burgess escriuria una novel·la basada en la pel·lícula.
Ha estat doblada al català I avui representació al teatre Victòria.
Data: 29 octubre 2021
------
Avui anem al teatre, després de tant de temps sense sortir. Arribar el Paral·lel es feia estrany, arribàvem a la ciutat que feia temps que no trepitjàvem i anàvem al teatre......
A veure una obra que ja havem vist en el cinema. Però veure en directe el personatge ballant, ens va omplir d’emocions. El grup tenien ganes de trobar-nos. Avui en el grup venien dos nets d’uns socis.
Trobem el primer grup prenem un cafè, una bona tarda, ens donava pas a que tornaven a fer una vida quasi normal, amb mascareta inclosa.
El lloc assignat molt bo, important quan vas al teatre.
La posta en escena de tota l’obra va ser magnífica en tot moment. Molt adaptada a la pel·lícula.
Billy Elliot és un nen d'onze anys orfe de mare. Viu en un barri obrer amb el seu pare Jackie, el seu germà Tony. i la seva àvia. La història es desenvolupa durant una vaga de miners en el comtat de Durham Anglaterra. No ho va tenir fàcil per aconseguir ser un bon ballarí, però la il·lusió i l’esforç mou muntanyes.
| Primer | Anterior | Següent | Ultim |
