19/12/2019
L’Auditori de Barcelona
“El Messies de Händel”
Data: dissabte 14 de desembre
08/11/2019
Visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Gaudirem de una visita guiada i després dinarem en un restaurant de la zona.
Data: divendres 8 de novembre
---
Tal com teníem previst a dos quarts d’onze del divendres 8 de novembre, vàrem sortir cap a Badalona.
Un recorregut de uns 15’ varen ser 1h, el conductor i el seu GPS no anaven sincronitzats.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra Vall correspon a l'orde dels jerònims situat a la vall de Poià, al barri del Canyet-Badalona (Barcelonès). El monestir va ser fundat el 1416.
Construït principalment en estil gòtic, el monestir va ser edificat en diverses èpoques; en destaca el claustre com a part més monumental. Va servir en la seva funció original fins a l'any 1835, any en què és exclaustrat, desamortitzat, incendiat, destruït parcialment i, posteriorment, venut. Passarà per diverses mans, que hi realitzaran algunes reformes i restauracions fins a arribar a les mans de Francesca Güell, que hi instal·larà l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que actualment continua funcionant.
Actualment el monestir esta a càrrec del voluntariat que consta d’una trentena de persones que es dediquen a mantenir, tant l’interior com l’exterior
El monestir, les seves dependències i entorns més immediats, va ser declarat monument històric-artístic d'interès nacional l'any 1975 per petició de l'Ajuntament de Badalona al govern de l'Estat. Posteriorment, el 4 de març de 2014 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys, com tota la vall de Poià.
La visita al monestir va ser genial, el guia va fer que la seva narració ens ajudes a conèixer el passat i present del monestir, i poguéssim gaudir d’un relat molt curós.
Acabada la visita, vam anar a dinar al Restaurant Can Piqué, molt ben organitzat, i tot molt bo.
18/06/2019
Cloenda Curs 2018-2019
---
Per cinquè any consecutiu hem finalitzat el curs a L’Agora acompanyat del ja clàssic "PICA PICA", coca de la Pastisseria Miquel i una copeta de cava, amb una assistència de 144 persones.
Aquesta trobada juntament amb les sortides ens ha permès que ens coneguem una mica més, una bona eina d'amistat.
Gràcies a totes i tots vosaltres que heu sigut constants en l'assistència a les conferències, i amb la bona acollida que han tingut les sortides.
Continuarem treballant per millorar el proper curs.
07/06/2019
La Vall de Baztan
Oteiza. Ja dins la Vall, visitarem Elizondo, Amaiur, les coves de Zugarramurdi, el
Museu de les Bruixes, etc.
I de tornada, Les Bardenas Reales i Tudela, on dinarem.
Dates: 7, 8, 9 i 10 de juny
-----
Divendres 7 de juny sortim d’El Masnou, son les 6:30h. Sobre les 9:30h hem fet parada a l’àrea de Los Monegros, el recorregut es llarg i havíem de fer via, en marxa a les 9:55h.
Fem parada a Olite, municipi d’Erriberri (Navarra) visitem el Palau dels Reis de Navarra, espectacular i la guia un 10. Fou Carles III el Noble qui en el segle XV va començar l'ampliació de l'anterior castell, donant lloc al Palau dels Reis de Navarra i va decidir convertir el palau existent en la seva seu reial permanent.
Ens vam instal·lar a l’Hotel Rural Urgain, situat a la localitat d’Oronoz.
El dissabte varem iniciar la ruta per conèixer Baztan i alguns dels racons més representatius de la vall il·lustrades a la famosa trilogia de Dolores Redondo. Vam visitar el Museu de les Bruixes i les Coves de Zugarramurdi o Coves de les bruixes (Zugarramurdiko leizeak en euskera) són una sèrie de coves prehistòriques que es remonten al segle XVII (el fulletó era amb català, una gran sorpresa). El procés principal es va centrar en els suposats aquelarres de Zugarramurdi i va culminar amb un acte de fe i una sèrie de condemnes al 1610. Al final del procés prop de 7.000 casos havien estat examinats per la Inquisició.
Diumenge. Sortim direcció La Muga, de camí des d’un cim de 905m d’altitud ens trobem amb una panoràmica explèndida.
Visitem Sara, un poble petit, amb església on hi ha l’ordenació de les Clarisses, alguns dels integrants del grup varen anar a comprar pastes, el que tothom pensa que fan les monges en els convents, però en aquest cas, fan cremes.
En Tito (el nostre guia local) ens va explicar, el mon real que es vivia en temps llunyans o potser no tant, els “càtars” va ser una part de la població que va ser rebutjada per la resta, vivien apartats de tothom, tenien entrada separada a l’església, no es podien casar ni tenir cap relació amb la resta de gent del poble, eren grans fusters.
Fa un dia calorós, arribem a la petita població d’Amaiur. A la part alta de la seva muntanya Gaztelu, es trobava el Castell d'Amaiur on es va produir una de les últimes resistències dels navarresos a la Conquesta de Navarra. Hi ha un monòlit en el seu record
A la tarda hem fet el recorregut pel Parc Natural del Señorío de Bértiz de 2040 ha. Es l’últim recorregut que fem amb el “Tito”, un guia que ens ha sorprès per tota la informació que ens ha donat durant els dos dies que ha estat amb nosaltres, no hi ha pregunta que no sàpiga la resposta.
Dilluns. L’últim dia, hem tingut molta sort, doncs el temps ha sigut i segueix sent molt bo
Ens dirigim cap el Parc Natural de les Bardenas Reales; és un paratge semí desèrtic, reserva de la biosfera situat a la província de Tudela amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà excepte la Zona Militar.
Hem compartit el viatge, un grup d’allò més animat i ben compenetrat.
11/05/2019
Auditori
23/03/2019
Visita a l’Institut Pere Mata de Reus
El conjunt arquitectònic modernista forma part del patrimoni cultural català, sent un dels edificis més emblemàtics de la zona. El pavelló dels Distingits va ser declarat d’interès Nacional l’any 2013.
Nosaltres farem una visita teatralitzada a aquest pavelló i els seus jardins, que finalitzarà amb un concert-vermut.
En ben dinat farem una passejada pel centre històric de Reus per admirar les façanes modernistes més emblemàtiques. En aquest cas no hi haurà guia, disposarem de planells en els que està senyalat el més important a veure.
Aquells que ho desitgin podran visitar l’Espai Gaudí, centre d’interpretació d’aquest fill insigne de la ciutat.
26/01/2019
Concert a l'Auditori de Barcelona
Té una obra molt extensa, essent la seva darrera composició la simfonia “La Renana”, composada després d’unes quantes excursions pel Rin i la visita a la impressionant catedral de Colònia, l’edifici més alt del món en aquells anys. Així, questa música conjuga arquitectura, paisatge i encant.
Al llarg de la simfonia les melodies populars, a vegades exultants, s’intercalen amb sons pomposos i arriben a l’interior de la catedral on té lloc una cerimònia (el 4r moviment), per acabar amb un festival en el que ressona la cançó de parranda “So leben wir”. Fou concebuda com una música per anticipar la primavera.
-------
Què millor que trobar-nos un dissabte a la tarda amb un grup d’amics per anar a l’Auditori.
Entrem en una sala on som rebuts per un músic que ens parlarà de l’obra que escoltarem més tard.
A poc a poc anem agafant llocs, tenim unes bones localitats.
Es fa el silenci i apareixen els músics que formen l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, OBC acompanyats pel cor de cambra de Granollers i cor Madrigal, amb el director Harmut Haenchen.
El programa molt atractiu. Poques vegades podem escoltar una orquestra acompanyada d’un cor tan nombrós.
ROBERT SCHUMANN: La Renana
BEETHOVEN: Mar tranquil i pròsper viatge. Per a cor i orquestra
JOHANNES BRAHMS: Nänie, per a cor i orquestra.
Una pinzellada: La simfonia més popular de Shumann preludia en aquest concert tres mostres del millor repertori i romàntic per a veu i orquestra que, a més de bellesa i exigència, comparteixen la inspiració en grans poetes alemanys del segle XIX.
“Mar tranquil i pròsper viatge”, una obra gairebé avui oblidada, parteix de dos poemes de Goethe, autor que Beethoven havia conegut un temps abans.
Brahms és tant recordat per les seves simfonies com per la música de cambra i les obres coral.
Després d’un període llarg sense escriure obres per a cor i orquestra sorprèn amb Nänie.
Aquí la nostra tarda a l’Auditori. Esperem tornar!
16/11/2018
Trobada anual Aules AFOPA
• A les 10,00 del matí heu d’estar al vestíbul principal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Plaça de la Universitat). L’acte començarà a les 10,30 hores.
• A les 10,30 Benvinguda i parlaments per part de la Dra. Mercé Puig, Vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística de la UB i del Sr. Enric Miró, vicepresident d’AFOPA.
• A les 11,00 Conferència a càrrec de la Sra. Maria Dolors Fulcarà Torruella, amb el títol “La residència d’estudiants a l’Escola Industrial, un patrimoni a preservar”.
• A les 12,00 Debat sobre la conferència impartida
• A les 12,15 Bones pràctiques: iniciatives i experiències de les Aules.
• A les 12,45 Resum del Projecte d’Avaluació de les Aules, realitzat pel professor Xavier Úcar, de la UAB, a càrrec del vicepresident d’AFOPA, Sr. Enric Miró.
• A les 13,00 Informació sobre la Llei de Protecció de Dades. A càrrec de la Sra. Laura Gonzàlez de Paoli, del Centre de Serveis a les Associacions - Torre Jussana.
• A les 14,30 Dinar al restaurant Flamant, carrer d’Enric Granados, 23.
• A les 17,00 aprox. Visita comentada a la Residència d'Estudiants de Catalunya a càrrec del Sr. Lluís Pla. Carrer Comte d'Urgell, 187 (dintre del recinte de l'Escola Industrial).
Cordialment,
Muntsa Lamúa i Cassou
Presidenta
------
Uns en cotxe altres amb tren puntuals vam arribar a la Universitat de Barcelona.
Un cop en el vestíbul ens dirigim a l’Aula Magna. On tindrà lloc la trobada d’Aules d’AFOPA.
La Sra. Maria Dolors Fulcarà Torruella ens fa un recorregut de la visita que farem per la tarda a la residència d’estudiants, dins de l’Escola Industrial de Barcelona.
Com estava programat a les 14h. érem a taula per dinar, a les 16h. anaven per les postres. L’autocar ens va recollir i cap a l’Escola Industrial ens va portar.
L'Escola Industrial (fundada com a Universitat Industrial) és un conjunt d'edificis modernistes situat al carrer del Comte d'Urgell , al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de la ciutat Barcelona.[1] El campus ocupa 4 illes de l'Eixample, entre els carrers Urgell, Viladomat, Rosselló i Paris. El conjunt és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'any 1928, Rubió i Bellver van adaptar l’antiga Escola d’Agricultura, dins del recinte de l’Escola Industrial, per al seu ús com a residència d’estudiants.
Destaca especialment d'aquest edifici la capella que, repeteix en certa mida el mateix model constructiu del hall de l'Escola d'Arts i Oficis, amb la coberta d'arcs parabòlics i elements decoratius esgrafiats que es disposen a sobre de la superfície de maó vist.
L'edifici conegut actualment com Edifici del Rellotge s'aixeca a l'entrada localitzada al carrer Urgell amb Rosselló i es configura com un cos paral·lelepipèdic construït en maó i pedra, amb una torre de secció quadrada en cada extrem de la façana i un pati central de columnes al seu interior.
Ens va sorprendre que dins de l’Escola Industrial hi hagués una capella tan maca amb uns vitralls realment bonics.
10/11/2018
Visita al Celler de Can Roda a Santa Maria de Martorelles
Un cop fet això, dinarem sota les moreres de la Masia.
Data: Dissabte 10 de novembre
Amb autocar
----
Va ser la nostra segona sortida d’aquest curs 2018-2019. El dia abans miràvem el cel patint perquè la pluja no tingués ganes de venir amb nosaltres per a veure el Celler de Can Roda a Santa Maria de Martorelles; però vam tenir sort, en començar a clarejar va aparèixer un dissabte radiant.
El programa era d’allò més interessant: Sortiríem a les 10h. Viatge en autocar, visita guiada per les vinyes, tast de diferents tipus de vins, amb les explicacions d’un sommelier, el dinar i tornada cap a casa sobre les 18’00h.
Va arribar el dissabte i puntualment tothom hi era al lloc de sortida on ja ens esperava l’autocar que es va omplir doncs eren 56 persones els inscrits. Vam anar per l’autopista de Montcada fins a Centelles que van deixar per agafar un camí entre mig d’un bosc que mostrava tota la seva bellesa amb els colors de la tardor. L’autocar ens va deixar a la porta de Can Roda i allà ens esperava l’Arnau Marco, el sommelier, junts vam pujar per un petit camí fins arribar a la finca.
El que ens esperava no ho podíem imaginar: un espai obert que era el marc perfecte per una casa que a tothom ens va deixar bocabadats! Va sortir a rebre’ns la Pepi, una noia encantadora, responsable de la casa, que és qui ens va donar totes les explicacions i ens va convidar a entrar a l’interior de l’edifici per visitar-lo. I si la façana de la casa ja ens havia deixar sense paraules, l’interior, com diuen els joves d‘avui “al·lucinant”.
Abans d’entrar ens van explicar la història de la casa i de la finca que té una extensió total de 40Ha de les quals 9 estan dedicades a les vinyes. La casa és una casa senyorial, masia de 1864, que la família Bonaplata de Barcelona es va construir a Santa Maria de Martorelles amb els diners que havien fet a les Amèriques d’on l’amo va portar a Catalunya la indústria del vapor i la va aplicar a la indústria tèxtil catalana, cosa d’absoluta novetat al sector. Els propietaris actuals han volgut mantenir la casa tal com es va construir i amb tots els detalls originals.
Després d’aquestes interessants pinzellades vam fer el recorregut per les vinyes amb les explicacions de la Pepi que ens va dir que les vinyes són de les varietats pansa blanca, moscatell, merlot i cabernet i que des de 2010 els vins s’elaboren amb la D.O. Alella però són conreats, embotellats i envellits a les bodegues de la propietat. La visita a les vinyes va finalitzar al petit Celler per passar a visitar el celler gran on el vi va madurant.
A continuació vam visitar la planta baixa de la casa: cuina, menjador, sala de jocs i pati exterior. Immediatament ens van convidar a sortir al jardí on tenien preparat l’aperitiu amb varietats d’embotits i formatges i degustació dels diferents tipus de vins, començant pel vermut i seguit dels blancs i negres. I després el dinar al pati, preparat amb carpes i estufes amb taules de 8 persones. Boníssim tot el que ens van servir, abundant i ben regat amb els vins de la bodega. Una estona de sobretaula i preparats per la tornada a casa.
Veritablement tothom va comentar con havia estat d’agradable la visita i fantàstic el tracte de la Pepi i l’Arnau. El lloc és per a tornar.
I hem de felicitar a les organitzadores de la sortida perquè no ha pogut estar millor.
* Aquesta crònica l’ha fet la sòcia de l’Aula AV
10/10/2018
Teatre Romea
Un entramat d’històries creuades sobre com les emocions fan i desfan en les maneres particulars de sentir de cadascú. És una comèdia dramàtica, on quatre històries creuades ens faran reflexionar. El dolor no es pot mesurar de forma completament objectiva, però això no impedeix traslladar aquesta impossibilitat a l’escenari i fer-ho, a més, en clau de comèdia.
Quatre dones aparentment desconnectades entre si i interpretades per Àgata Roca, Carme Pla (veïna del Masnou), Marta Pérez i Rosa Gàmiz, també hi ha diversos personatges masculins encarnats per Albert Ribalta i Jordi Rico.
DATA: Dimecres 10 d’octubre de 2018
02/06/2018
Visita al MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
Del segle XI al XIV, el monestir va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i el seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal. Aquest està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l’Abat.
Des del monestir es pot gaudir d’una de les millors vistes del Cap de Creus. Poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, que també visitarem.
Després de dinar farem una volta per Port de la Selva.
------
FINAL DE CURS!, AMB UNA SORTIDA AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.
L’autocar puntual amb un xofer que ja coneixien, cares noves, cada cop hi ha més socis amb acompanyant.....
Un viatge tranquil, primera parada per esmorzar i arribada al Monestir. Els guies encara no hi son. El paisatge ens fa caminar i descobrir l’entorn, la meitat ja han arribat el Monestir. Cap problema ens diuen els guia que ens organitzen en dos grups. Un grup cap a l’Església de Santa Helena i l’altra cap al Monestir.
Escoltem al guia però amb la mirada posada en l’entorn, amb una veu que ens diu “La Costa Brava és molt maca” Si és molt maca diuen alguns en veu alta.
El guia ens explica l’origen i desenvolupament històric del monestir, el seu funcionament a l’edat mitjana i les característiques arquitectòniques i artístiques del romànic, i fa pinzellades de quan ell era petit i pujava al Monestir.
El Monestir de Sant Pere de Roda fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva, format per l'església, el claustre i dependències monàstiques al seu voltant. No te res ha veure amb l’antic Monestir, la restauració no ha sigut el que tothom esperava i s’han fet escales i altres restauracions que no tenen res a veure amb el que era en el seu origen.
- L'església esta formada per tres naus, transsepte i tres absis semicirculars capçats a llevant. La sagristia esta situada en un gran edifici rectangular
- El claustra està situat a la banda de migdia de l'església, en un pla força més elevat.
Cal destacar que es conserven restes de pintura mural. Al mig del pati actual, es conserva una peça de marbre tallat en època renaixentista, el brocal d'una cisterna.
- Les dependències monacals s'organitzen al voltant del claustre.
L'edifici està cobert per una terrassa que ofereix una gran visió del Cap de Creus.
Un gran pati o plaça i, al costat, l'edifici del celler, de planta rectangular i tres pisos.
Te altres dependències
1. Una gran sala rectangular
2. Refectori, el rebost, la cuina, la porteria, els estables i els horts
3. El sobreclaustre es l’espai destinat a les habitacions dels monjos
4. La casa del Abat
5. Zona destinada als horts, un edifici de planta rectangular, destinat a les tasques agrícoles (estables i tallers).
L'església de Santa Helena, coneguda com a Santa Creu, és una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Està situada a l'est de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
L’hora de dinar, tothom té gana. El restaurant, dins del Monestir, mot bé organitzat serveixen amb rapidesa. Ho hem trobat tot bo.
Si maca ha estat la pujada maca és la baixada, acompanyat de l’olor de lluminositat i de l’olor de la ginesta.
Una visita molt ràpida al Port de la Selva. I cap a casa.
05/05/2018
Visita a l’ESPAI SUBIRACHS i al PARC DEL CENTRE del Poblenou
El PARC DEL CENTRE del Poblenou, obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel inaugurada el 2008, pretén ser un model de sostenibilitat i va ser dissenyat amb criteris mediambientals. Ocupa més de cinc hectàrees de verd on predomina la vegetació autòctona. Ofereix espais sorprenents com el Cràter-pou del món, els Nius i pous del cel o les cabanes sota la pluja. Des d’aquest punt de la ciutat, es pot percebre com l’eix de la Diagonal emprèn el seu darrer tram des de la plaça de les Glòries fins el mar.
Data: Dissabte 5 de maig de 2018
-----
Avui hem combinat dues visites en una, mentre un grup visitava l’Espai Subirachs l'altre feia un recorregut també guiat pel Parc Central del Poblenou.
A l’Espai Subirachs hem gaudit d’una visita guiada per la filla de l’artista, (Judith Subirachs Burgaya) gràcies a les esplèndides explicacions i anotacions de tota la seva obra, ha estat una experiència inoblidable. Saber de la seva obra a través d’uns ulls que l’estimaven, admiraven, coneixedors com ningú de la seva obra, i que al haver realitzat estudis d’història de l’art, també va saber retransmetre l’amplitud d’una obra molt complerta en tots els aspectes de l’art (pintura, escultura, dibuix etc.), la Judith, aconsegueix que també nosaltres poguéssim sentir-nos a prop d’ell, i tenir coneixement, encara que sigui una pinzellada, de la seva vida i obra.
Josep Maria Subirachs Sitjar neix l’11 de març de 1927 a Barcelona. Fill d'una família de classe obrera establerta al barri del Poblenou.
- El 1941, amb 14 anys treballa al taller d'un daurador aficionat a l'escultura, desprès entra d’aprenent de l'escultor de Enric Monjo, on adquireix coneixements tècnics.
- El 1951, el Cercle Maillol de l'Institut Francès li concedeix una beca per estudiar a París, on entrà en contacte amb l'avantguarda europea.
- Entre el 1957 i el 1960 aporta l’escultura pública: “Forma 212”, “Les Taules de la Llei”, “Evocació Marinera”, “Virgen del Camino”.
- El 1986, li proposen fer la façana de “La Passió del Temple de la Sagrada Família” i si dedica gairebé 20 anys.
Per fer aquest encàrrec posa algunes condicions, una d’elles i la més important, és que no volia fer una còpia del que havia fet en Gaudí (va ser molt criticat) i l’altra és que havia de viure in situ, dins la Sagrada Família, on si va estar els primers 15 anys, en un habitacle, petit, auster, a imatge i semblança del seu ídol, Antoni Gaudi.
--------
Parc Central del Poblenou són més de cinc hectàrees de verd, espais temàtics i amb un disseny avantguardista (de l'arquitecte francès Jean Nouvel)
És un espai espectacular on cada element vegetal o del mobiliari urbà compleix una doble funció pràctica i decorativa. Els punts de llum tenen diferents tipologies, ja siguin en forma de peveters, perxes o boles metàl·liques deixades a terra.
Hi ha jocs infantils, pistes de petanca, pàrquing per a bicicletes, taules de ping-pong i àrees per a gossos.
El seu perímetre està aïllat de l’exterior per una tanca de buguenvíl·lees. Hi predomina la vegetació autòctona mediterrània, arbres, palmeres, arbustos, cactus i plantes suculentes, plantes enfiladisses, aromàtiques, etc. Entre les zones més sorprenents hi ha el Cràter-pou del món, un camí en forma d’espiral envoltat de flors, majoritàriament buguenvíl·lees, que simula un cràter. Altres espais interessants són la plaça de la Sardana, els Rams de flors, les Cabanes sota la pluja, l’Illa sota la cúpula, els Espais i jardins aromàtics, el Túnel de flors o els Troncs pilones. El que també resulta interessant, és que disposa d’un dispositiu d’emmagatzematge i tractament d’aigües que garanteix el reg a tots els punts del parc a través d’un sistema de degoteig amb aigua freàtica.
Tot i que no va ser un dia on lluís el sol, el temps es va comportar força bé mentre vam estar recorrent aquest espectacular i per a molts de nosaltres desconegut Parc.
| Primer | Anterior | Següent | Ultim |
