16/11/2018
Trobada anual Aules AFOPA
• A les 10,00 del matí heu d’estar al vestíbul principal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Plaça de la Universitat). L’acte començarà a les 10,30 hores.
• A les 10,30 Benvinguda i parlaments per part de la Dra. Mercé Puig, Vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística de la UB i del Sr. Enric Miró, vicepresident d’AFOPA.
• A les 11,00 Conferència a càrrec de la Sra. Maria Dolors Fulcarà Torruella, amb el títol “La residència d’estudiants a l’Escola Industrial, un patrimoni a preservar”.
• A les 12,00 Debat sobre la conferència impartida
• A les 12,15 Bones pràctiques: iniciatives i experiències de les Aules.
• A les 12,45 Resum del Projecte d’Avaluació de les Aules, realitzat pel professor Xavier Úcar, de la UAB, a càrrec del vicepresident d’AFOPA, Sr. Enric Miró.
• A les 13,00 Informació sobre la Llei de Protecció de Dades. A càrrec de la Sra. Laura Gonzàlez de Paoli, del Centre de Serveis a les Associacions - Torre Jussana.
• A les 14,30 Dinar al restaurant Flamant, carrer d’Enric Granados, 23.
• A les 17,00 aprox. Visita comentada a la Residència d'Estudiants de Catalunya a càrrec del Sr. Lluís Pla. Carrer Comte d'Urgell, 187 (dintre del recinte de l'Escola Industrial).
Cordialment,
Muntsa Lamúa i Cassou
Presidenta
------
Uns en cotxe altres amb tren puntuals vam arribar a la Universitat de Barcelona.
Un cop en el vestíbul ens dirigim a l’Aula Magna. On tindrà lloc la trobada d’Aules d’AFOPA.
La Sra. Maria Dolors Fulcarà Torruella ens fa un recorregut de la visita que farem per la tarda a la residència d’estudiants, dins de l’Escola Industrial de Barcelona.
Com estava programat a les 14h. érem a taula per dinar, a les 16h. anaven per les postres. L’autocar ens va recollir i cap a l’Escola Industrial ens va portar.
L'Escola Industrial (fundada com a Universitat Industrial) és un conjunt d'edificis modernistes situat al carrer del Comte d'Urgell , al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de la ciutat Barcelona.[1] El campus ocupa 4 illes de l'Eixample, entre els carrers Urgell, Viladomat, Rosselló i Paris. El conjunt és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'any 1928, Rubió i Bellver van adaptar l’antiga Escola d’Agricultura, dins del recinte de l’Escola Industrial, per al seu ús com a residència d’estudiants.
Destaca especialment d'aquest edifici la capella que, repeteix en certa mida el mateix model constructiu del hall de l'Escola d'Arts i Oficis, amb la coberta d'arcs parabòlics i elements decoratius esgrafiats que es disposen a sobre de la superfície de maó vist.
L'edifici conegut actualment com Edifici del Rellotge s'aixeca a l'entrada localitzada al carrer Urgell amb Rosselló i es configura com un cos paral·lelepipèdic construït en maó i pedra, amb una torre de secció quadrada en cada extrem de la façana i un pati central de columnes al seu interior.
Ens va sorprendre que dins de l’Escola Industrial hi hagués una capella tan maca amb uns vitralls realment bonics.
10/11/2018
Visita al Celler de Can Roda a Santa Maria de Martorelles
Un cop fet això, dinarem sota les moreres de la Masia.
Data: Dissabte 10 de novembre
Amb autocar
----
Va ser la nostra segona sortida d’aquest curs 2018-2019. El dia abans miràvem el cel patint perquè la pluja no tingués ganes de venir amb nosaltres per a veure el Celler de Can Roda a Santa Maria de Martorelles; però vam tenir sort, en començar a clarejar va aparèixer un dissabte radiant.
El programa era d’allò més interessant: Sortiríem a les 10h. Viatge en autocar, visita guiada per les vinyes, tast de diferents tipus de vins, amb les explicacions d’un sommelier, el dinar i tornada cap a casa sobre les 18’00h.
Va arribar el dissabte i puntualment tothom hi era al lloc de sortida on ja ens esperava l’autocar que es va omplir doncs eren 56 persones els inscrits. Vam anar per l’autopista de Montcada fins a Centelles que van deixar per agafar un camí entre mig d’un bosc que mostrava tota la seva bellesa amb els colors de la tardor. L’autocar ens va deixar a la porta de Can Roda i allà ens esperava l’Arnau Marco, el sommelier, junts vam pujar per un petit camí fins arribar a la finca.
El que ens esperava no ho podíem imaginar: un espai obert que era el marc perfecte per una casa que a tothom ens va deixar bocabadats! Va sortir a rebre’ns la Pepi, una noia encantadora, responsable de la casa, que és qui ens va donar totes les explicacions i ens va convidar a entrar a l’interior de l’edifici per visitar-lo. I si la façana de la casa ja ens havia deixar sense paraules, l’interior, com diuen els joves d‘avui “al·lucinant”.
Abans d’entrar ens van explicar la història de la casa i de la finca que té una extensió total de 40Ha de les quals 9 estan dedicades a les vinyes. La casa és una casa senyorial, masia de 1864, que la família Bonaplata de Barcelona es va construir a Santa Maria de Martorelles amb els diners que havien fet a les Amèriques d’on l’amo va portar a Catalunya la indústria del vapor i la va aplicar a la indústria tèxtil catalana, cosa d’absoluta novetat al sector. Els propietaris actuals han volgut mantenir la casa tal com es va construir i amb tots els detalls originals.
Després d’aquestes interessants pinzellades vam fer el recorregut per les vinyes amb les explicacions de la Pepi que ens va dir que les vinyes són de les varietats pansa blanca, moscatell, merlot i cabernet i que des de 2010 els vins s’elaboren amb la D.O. Alella però són conreats, embotellats i envellits a les bodegues de la propietat. La visita a les vinyes va finalitzar al petit Celler per passar a visitar el celler gran on el vi va madurant.
A continuació vam visitar la planta baixa de la casa: cuina, menjador, sala de jocs i pati exterior. Immediatament ens van convidar a sortir al jardí on tenien preparat l’aperitiu amb varietats d’embotits i formatges i degustació dels diferents tipus de vins, començant pel vermut i seguit dels blancs i negres. I després el dinar al pati, preparat amb carpes i estufes amb taules de 8 persones. Boníssim tot el que ens van servir, abundant i ben regat amb els vins de la bodega. Una estona de sobretaula i preparats per la tornada a casa.
Veritablement tothom va comentar con havia estat d’agradable la visita i fantàstic el tracte de la Pepi i l’Arnau. El lloc és per a tornar.
I hem de felicitar a les organitzadores de la sortida perquè no ha pogut estar millor.
* Aquesta crònica l’ha fet la sòcia de l’Aula AV
10/10/2018
Teatre Romea
Un entramat d’històries creuades sobre com les emocions fan i desfan en les maneres particulars de sentir de cadascú. És una comèdia dramàtica, on quatre històries creuades ens faran reflexionar. El dolor no es pot mesurar de forma completament objectiva, però això no impedeix traslladar aquesta impossibilitat a l’escenari i fer-ho, a més, en clau de comèdia.
Quatre dones aparentment desconnectades entre si i interpretades per Àgata Roca, Carme Pla (veïna del Masnou), Marta Pérez i Rosa Gàmiz, també hi ha diversos personatges masculins encarnats per Albert Ribalta i Jordi Rico.
DATA: Dimecres 10 d’octubre de 2018
02/06/2018
Visita al MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
Del segle XI al XIV, el monestir va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i el seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal. Aquest està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l’Abat.
Des del monestir es pot gaudir d’una de les millors vistes del Cap de Creus. Poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, que també visitarem.
Després de dinar farem una volta per Port de la Selva.
------
FINAL DE CURS!, AMB UNA SORTIDA AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.
L’autocar puntual amb un xofer que ja coneixien, cares noves, cada cop hi ha més socis amb acompanyant.....
Un viatge tranquil, primera parada per esmorzar i arribada al Monestir. Els guies encara no hi son. El paisatge ens fa caminar i descobrir l’entorn, la meitat ja han arribat el Monestir. Cap problema ens diuen els guia que ens organitzen en dos grups. Un grup cap a l’Església de Santa Helena i l’altra cap al Monestir.
Escoltem al guia però amb la mirada posada en l’entorn, amb una veu que ens diu “La Costa Brava és molt maca” Si és molt maca diuen alguns en veu alta.
El guia ens explica l’origen i desenvolupament històric del monestir, el seu funcionament a l’edat mitjana i les característiques arquitectòniques i artístiques del romànic, i fa pinzellades de quan ell era petit i pujava al Monestir.
El Monestir de Sant Pere de Roda fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva, format per l'església, el claustre i dependències monàstiques al seu voltant. No te res ha veure amb l’antic Monestir, la restauració no ha sigut el que tothom esperava i s’han fet escales i altres restauracions que no tenen res a veure amb el que era en el seu origen.
- L'església esta formada per tres naus, transsepte i tres absis semicirculars capçats a llevant. La sagristia esta situada en un gran edifici rectangular
- El claustra està situat a la banda de migdia de l'església, en un pla força més elevat.
Cal destacar que es conserven restes de pintura mural. Al mig del pati actual, es conserva una peça de marbre tallat en època renaixentista, el brocal d'una cisterna.
- Les dependències monacals s'organitzen al voltant del claustre.
L'edifici està cobert per una terrassa que ofereix una gran visió del Cap de Creus.
Un gran pati o plaça i, al costat, l'edifici del celler, de planta rectangular i tres pisos.
Te altres dependències
1. Una gran sala rectangular
2. Refectori, el rebost, la cuina, la porteria, els estables i els horts
3. El sobreclaustre es l’espai destinat a les habitacions dels monjos
4. La casa del Abat
5. Zona destinada als horts, un edifici de planta rectangular, destinat a les tasques agrícoles (estables i tallers).
L'església de Santa Helena, coneguda com a Santa Creu, és una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Està situada a l'est de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
L’hora de dinar, tothom té gana. El restaurant, dins del Monestir, mot bé organitzat serveixen amb rapidesa. Ho hem trobat tot bo.
Si maca ha estat la pujada maca és la baixada, acompanyat de l’olor de lluminositat i de l’olor de la ginesta.
Una visita molt ràpida al Port de la Selva. I cap a casa.
05/05/2018
Visita a l’ESPAI SUBIRACHS i al PARC DEL CENTRE del Poblenou
El PARC DEL CENTRE del Poblenou, obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel inaugurada el 2008, pretén ser un model de sostenibilitat i va ser dissenyat amb criteris mediambientals. Ocupa més de cinc hectàrees de verd on predomina la vegetació autòctona. Ofereix espais sorprenents com el Cràter-pou del món, els Nius i pous del cel o les cabanes sota la pluja. Des d’aquest punt de la ciutat, es pot percebre com l’eix de la Diagonal emprèn el seu darrer tram des de la plaça de les Glòries fins el mar.
Data: Dissabte 5 de maig de 2018
-----
Avui hem combinat dues visites en una, mentre un grup visitava l’Espai Subirachs l'altre feia un recorregut també guiat pel Parc Central del Poblenou.
A l’Espai Subirachs hem gaudit d’una visita guiada per la filla de l’artista, (Judith Subirachs Burgaya) gràcies a les esplèndides explicacions i anotacions de tota la seva obra, ha estat una experiència inoblidable. Saber de la seva obra a través d’uns ulls que l’estimaven, admiraven, coneixedors com ningú de la seva obra, i que al haver realitzat estudis d’història de l’art, també va saber retransmetre l’amplitud d’una obra molt complerta en tots els aspectes de l’art (pintura, escultura, dibuix etc.), la Judith, aconsegueix que també nosaltres poguéssim sentir-nos a prop d’ell, i tenir coneixement, encara que sigui una pinzellada, de la seva vida i obra.
Josep Maria Subirachs Sitjar neix l’11 de març de 1927 a Barcelona. Fill d'una família de classe obrera establerta al barri del Poblenou.
- El 1941, amb 14 anys treballa al taller d'un daurador aficionat a l'escultura, desprès entra d’aprenent de l'escultor de Enric Monjo, on adquireix coneixements tècnics.
- El 1951, el Cercle Maillol de l'Institut Francès li concedeix una beca per estudiar a París, on entrà en contacte amb l'avantguarda europea.
- Entre el 1957 i el 1960 aporta l’escultura pública: “Forma 212”, “Les Taules de la Llei”, “Evocació Marinera”, “Virgen del Camino”.
- El 1986, li proposen fer la façana de “La Passió del Temple de la Sagrada Família” i si dedica gairebé 20 anys.
Per fer aquest encàrrec posa algunes condicions, una d’elles i la més important, és que no volia fer una còpia del que havia fet en Gaudí (va ser molt criticat) i l’altra és que havia de viure in situ, dins la Sagrada Família, on si va estar els primers 15 anys, en un habitacle, petit, auster, a imatge i semblança del seu ídol, Antoni Gaudi.
--------
Parc Central del Poblenou són més de cinc hectàrees de verd, espais temàtics i amb un disseny avantguardista (de l'arquitecte francès Jean Nouvel)
És un espai espectacular on cada element vegetal o del mobiliari urbà compleix una doble funció pràctica i decorativa. Els punts de llum tenen diferents tipologies, ja siguin en forma de peveters, perxes o boles metàl·liques deixades a terra.
Hi ha jocs infantils, pistes de petanca, pàrquing per a bicicletes, taules de ping-pong i àrees per a gossos.
El seu perímetre està aïllat de l’exterior per una tanca de buguenvíl·lees. Hi predomina la vegetació autòctona mediterrània, arbres, palmeres, arbustos, cactus i plantes suculentes, plantes enfiladisses, aromàtiques, etc. Entre les zones més sorprenents hi ha el Cràter-pou del món, un camí en forma d’espiral envoltat de flors, majoritàriament buguenvíl·lees, que simula un cràter. Altres espais interessants són la plaça de la Sardana, els Rams de flors, les Cabanes sota la pluja, l’Illa sota la cúpula, els Espais i jardins aromàtics, el Túnel de flors o els Troncs pilones. El que també resulta interessant, és que disposa d’un dispositiu d’emmagatzematge i tractament d’aigües que garanteix el reg a tots els punts del parc a través d’un sistema de degoteig amb aigua freàtica.
Tot i que no va ser un dia on lluís el sol, el temps es va comportar força bé mentre vam estar recorrent aquest espectacular i per a molts de nosaltres desconegut Parc.
17/03/2018
Visita al monastir-castell d’Escornalbou
El castell fou escenari de trobades de les principals figures de la Renaixença catalana. En destaca la biblioteca i la rica col·lecció de gravats, ceràmica, mobles i peces de la col·lecció que Eduard Toda, diplomàtic, egiptòleg i filantrop, havia reunit en els seus viatges.
Altres activitats incloses en la sortida: visites a la cantera romana del Mèdol i a l’Espai Miró (Montroig del Camp).
* El preu inclou: autocar, visita guiada al castell, dinar (Restaurant de l’Ermita de la mare de Déu de la Roca, a Montroig del Camp) i visita a l’Espai Miró.
Data: Dissabte 17 de març de 2018
Hora d'arribada a El Masnou, aproximadament a les 20h
.....
A les 7,30h del matí, com sempre puntuals per a fer la sortida a Escornalbou, per molts de nosaltres un nom no gaire conegut.
Alguns preguntaven on és Escornalbou?
“A la comarca del Baix Camp, a Tarragona”. Ja sabien una mica més però el nom encara ens costava una mica de recordar.
De camí cap a Escornalbou i abans d’arribar a Tàrraco, vam fer una aturada per donar una ullada a la principal pedrera romana de Catalunya, declarada Patrimoni de la Humanitat, és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra que es portava per la Via Augusta, que, en part, coincideix amb el traçat de l'actual AP-7.
Continuant la nostra ruta vam arribar a l'antic terme d'Escornalbou on desprès de una important “pujadeta” a peu, es troba la mansió senyorial que consta del monestir de Sant Miquel i el castell d'Escornalbou.
A l'interior s'hi apleguen interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca col·lecció que Eduard Toda havia reunit en els seus viatges. Els elements més importants del conjunt són l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com l'habitatge d'Eduard Toda.
Acabada la visita, vam anar a dinar al Restaurant de l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp, aquesta ermita està situada al cim d’una roca vermella erosionada pel vent i amb unes vistes espectaculars sobre el baix camp de Tarragona, la Costa Daurada.
Més tard vam fer la visita al “Centre Miró”. Un lloc d’interpretació de la relació de Joan Miró en relació amb Mont-roig, tan sobre el pintor com de la seva obra. Reproduccions facsímils dels quadres de Miró relacionats amb Mont-roig. Tot i les seves estades a Paris, Mont-roig sempre hi va ser dins el seu cor.
I finalment, vam dir adéu a una sortida completa i com sempre, gaudint d’un gran dia.
19/02/2018
Casa Vicens
Manuel Vicens i Montaner, propietari d’una fàbrica de ceràmica segons uns, o corredor de comerç segons altres, encarrega al jove Gaudí la construcció de la seva segona residència per passar els estius a Gràcia, poble encara independent de Barcelona.
La casa desprèn un marcat gust orientalista. Per la seva decoració Gaudí utilitza una gran profusió de rajola, així com arcs mitrals, carteles d’obra vista i acabats en forma de templet o cúpula.
L’edifici va ser declarat Bé d’interès Cultual el 1969 i Patrimoni de la Humanitat el 2005.
Dates de visita: 17 i 24 de febrer, i 3 de març de 2018
------
Semblava que seria una sortida més, doncs no. Hem hagut d’organitzar tres grups.
El per què?. Dons perquè els grups no podien ser de més de 20 persones i es van apuntar moltes més o potser perquè era la primera casa que va dissenyar en Gaudi....... O perquè sabien que sent de Gaudí havia de ser una casa especial.
- Sí és una casa especial.
La Casa Vicens, és un edifici modernista situat al barri de Gràcia de Barcelona.
El corredor de borsa Manel Vicens i propietari d'un terreny que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner, va encarregar a Gaudí (31 anys) la seva casa d'estiueig.
En la casa Vicens podem veure com en Gaudi deixa anar la seva imaginació i amb la seva decoració, ens transporta al seu jardí on trobem: la flor de margalló, les heures, les palmeres, la flor de la passionària... i com en la tècnica de ceràmica i paper maixé queden reflectides en els diferents espais de la casa.
L'any 1925, la família Jover, propietària de la casa des del 1899, va demanar a Gaudí que fes una ampliació, però estava massa capficat amb la Sagrada Família i va denegar la petició, els hi va presentar a l'arquitecte Joan Baptista Serra perquè realitzés aquesta nova construcció. Va fer l’ampliació de l'edifici a imatge de la que havia fet Gaudí, reduint notablement el jardí. En la part nova hi ha dos diferències notables, una a la façana on la rajola és de diferent color, la part vella és més verda i la nova és groga, però on es fa més visible és a l’interior de l’edifici, dons l’escala és completament blanca, un detall que no passa desapercebut. La Casa Vicens va passar a ser una casa plurifamiliar, que acollia tres habitatges, un per planta. Al 2014 MoraBanc comprà la Casa Vicens i es oberta al públic des del 18 de novembre del 2017.
Una casa que ara no té el jardí.
“Visitar la Casa Vicens és trobar la natura feta arquitectura”
13/02/2018
Visita Campus de la Ciutadella - UPF
Iniciarem la jornada amb una sessió especial sobre diverses recerques que s’estan fent i que esperem que us agradin.
Aquest és el programa previst:
- Títol: De la universitat a la societat: una proposta divulgativa de diferents recerques a la UPF
- Data: 13 de febrer del 2018
- Hora: 11.00
- Lloc: Auditori Campus Ciutadella de la UPF (Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27, de Barcelona).
A les 12:00 hores començarà la visita a espais singulars del Campus, que es preveu que tingui
una durada de 60 minuts.
------
La Jornada de les AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN DE LA UPF ha tingut per segona vegada com a escenari el campus de la Ciutadella.
Entrar a la universitat i trobar-nos amb la vida Universitària, és recordar la nostra joventut, una mica lluny per nosaltres, estudiants omplint els espais en petits grups. El pati es va omplint de gent gran.
Dona la benvinguda la Sra. Mònica Figueras, vicerectora de la UPF.
“Avui volem donar-vos diferents pinzellades, més enllà de les humanitats, de diverses de les recerques de l’àmbit de la tecnologia que porta a terme gent jove a la nostra universitat, per tal que us en feu una idea”.
Destaca que l’objectiu principal de la trobada és un acostament de les aules a la Universitat. Volem que us sentiu membres de la comunitat universitària, que noteu que formeu part del nostre projecte. Ha remarcat que la trobada serveix també per posar-se en contacte amb altres aules i compartir experiències.
Presentació de quatre recerques de l’àmbit de les TIC
En la segona part de la jornada s’ha presentat quatre joves investigadors, del Departament de Tecnologies de la Informació i les comunicacions.
Les persones que han exposat la seva recerca, el grup al qual estan vinculats i el títol de la presentació, han estat les següents: Jordina Torrents, doctoranda al grup de recerca SIMBIOsys, ha parlat de “Planificació i navegació quirúrgica en cirurgies mínimament invasives: la síndrome de transfusió feto-fetal”. Seguidament, Jesús Bas, investigador del Laboratori de Recerca en Infància del Centre de
Després de cada presentació, el públic assistent ha fet diverses preguntes als investigadors i s’ha interessat per la seva tasca, així com per les implicacions i els avenços socials que aconsegueixen.
La darrera part de la jornada ha consistit en una presentació del circuit cultural “UPF Art Track”, a càrrec de Cristina Oliva, directora del campus de la Ciutadella, a partir de la visualització de diferents vídeos explicatius.
Totes les persones que ho han volgut han pogut visitar alguns dels espais i obres que formen part d’aquest circuit, com l’avantsala i la sala Tàpies, el Memorial Democràtic del pati de l’edifici Roger de Llúria, l’escultura "L'Escala de l’enteniment", obra de Alfonso Alzamora, o el Dipòsit de les Aigües.
22/12/2017
Teatre
Rhümia és un cant a l´esperança, a la necessitat de riure i fer riure per sobre de totes les coses. L’espectacle conserva la tendresa i emoció característiques de la companyia creada en homenatge al reconegut pallasso Monti.
L'espectacle Rhümia està dirigit a tots els públics, amb una dramatúrgia teatral plena d'humor, jocs de paraules, gamberrades, musicalitat i una alta dosi de tendresa i emoció, que farà les delícies tots.
Divendres 22 de desembre (amb autocar)
----
Anirem a veure un espectacle de pallassos Rhümia, però no portarem els nens de la mà ni anirem a una carpa de circ, els pallassos ens esperen al teatre Lliure de Gràcia.
Es va fer un primer homenatge al pallasso Monti fa dos anys i ara el grup format per un artista de carrer, un músic, un clown i un luthier en fan una segona part. Ells diuen que és un “espectacle surrealista, poètic, i transgressor” .
Arribem al teatre amb autocar, entrem a la sala. Una sala petita i acollidora, ens podem donar la mà amb els pallassos. A l’entrada un pallasso, no diu res, en escena dos pallassos un grandot, ens recorda a algú, és en Jordi Martínez que també és actor de teatre, si el pallasso que sempre porta un nas vermell a la butxaca, sí aquest.
A poc a poc va apareixen l’essència de cadascun dels pallassos, deixen el millor que saben fer, amb música en directe, un recorregut per Mèxic, folklore andalús, argentina...
Els primers somriures es converteixen en rialles. A la sortida que t’ha semblat? Hem rigut molt, a mi no m’agrada que em mullin....... és el circ! Recorda que ells diuen “ Tenim una irresponsabilitat social, hem de fer honor al nostre ofici encara que de vegades sense benefici: cantar, desafinar, ensopegar que se’n riguin de nosaltres i esternudar sorollosament hauria de ser una de les nostres obligacions”
El riure, l’arma més poderosa de la felicitat, amagat sota un nas vermell.
21/10/2017
Cardona, Castell i Muntanya de Sal
• Recorregut guiat per l’interior de les galeries mineres de la Muntanya de Sal, on es pot visualitzar la varietat cromàtica de la sal, les formacions salines, els plecs i el curiós paisatge exterior fruit de l’erosió de l’aigua de la pluja.
• Visita guiada pels espais i edificis més representatius del centre històric de Cardona.
Data: dissabte 21 d’octubre (amb autocar)
-------
Tal com teníem previst, a dos quarts de vuit del dissabte 21 d’octubre, vàrem sortir cap a Cardona.
Pel camí molta boira, que ben bé no ens va deixar fins passat Manresa, però tot arribant a Cardona ja ens va acompanyar el sol i no ens va deixar fins que vam marxar.
La visita a l’interior de la Col·legiata de Sant Vicenç i a tot l’exterior de la fortalesa del castell va ser molt interessant, les mines de sal saladíssimes i espectaculars (podeu veure les fotos) i el dinar un 9'5 per no dir un 10.
Gairebé no vàrem tenir temps per recórrer el centre històric (el temps corria), però tot el que havíem vist, ens havia omplert tant, que vam quedar molt i molt satisfets de la sortida. A les 20h arribàvem al Masnou.
20/06/2017
Cloenda del curs
Una bona estona per gaudir tots plegats del curs que deixem enrere i començar-ne un de nou.
Data, 20 de juny de 2017
17/06/2017
La Vall del Romànic Boí Taüll
Gaudirem de una vetllada amb peces i cançons del Pirineu.
Visitarem una granja i farem un tast de Melmelades del Pirineu, elaborades artesanalment de Barruera.
Anirem amb Taxis 4x4 al Parc Nacional d’Aigüestortes.
Sempre acompanyats per la nostra Guia
Dies: 17, 18 i 19 Juny -amb autocar-
---------------
El dissabte dia 17 de juny sortíem d’El Masnou cap a la Vall de Boí. Al migdia un cop instal·lats a l’hotel iniciem una passejada fins l’ermita de Sant Quirc. Després de dinar visitem l’església de Santa Maria de Taüll i ens apropem a una formatgeria, on ens ensenyen el procés de l’elaboració del formatge de cabra, vam veure les cabres, unes acabades de néixer, d’altres amb pocs mesos, i finalitzant la visita amb un tast de formatges. Coincideix que és la Festa Major de Durro i celebren la baixada de les falles, festa ancestral i espectacular de la qual en vam poder gaudir.
El diumenge al matí visitem Caldes de Boí, acompanyats com sempre per la nostra guia turística, Meritxell, que ens ajuda a conèixer la vegetació i la geologia de la zona. Visitem el Santuari de la Mare de Déu de Caldes. Després de dinar pugem amb 4x4 al Parc Nacional d’Aigües Tortes per l’entrada de la cascada de l’Esperit Sant i l’Estany de la Llebreta. Ens dividim en dos grups i fem una bona passejada, les guies ens fan observar les diferents espècies tant de la flora com de la fauna del parc. Havent sopat la vetllada s’amenitza amb un grup de música especialitzat en cançons i peces tradicionals. Una bona part dels assistents van ballar dirigits pels components del grup i tots plegats vam gaudir d’una estona memorable.
El dilluns visitem el poble d’Erill la Vall, des del mirador contemplem una bonica panoràmica de la Vall de Boí. Visitem Santa Eulàlia i el centre d’interpretació del romànic. Ens desplacem a Taüll per acabar visitant l’església més emblemàtica de la vall, Sant Climent de Taüll amb la projecció del mapping. Els més eixerits van pujar al campanar per gaudir d’unes esplèndides vistes. Dinem al mateix poble i fem el retorn cap a El Masnou amb la satisfacció d’haver passat tres dies en plena natura i amb molt bona companyia.
| Primer | Anterior | Següent | Ultim |
